Mons. David Abadías celebra el seu primer Diumenge de Rams com a bisbe a la Sagrada Família

El nou bisbe auxiliar de Barcelona: «Les palmes i els palmons són un signe de l’alegria del cor, són un signe del desig de caminar amb Jesús però sobretot de demanar a Jesús que camini amb nosaltres

03 Abr, 2023
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Les palmes, palmons i fulles de llorer han sigut el paisatge de l’interior i l’exterior de la basílica de la Sagrada Família per celebrar el primer Diumenge de Rams del nou bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. També ha estat el primer en els últims tres anys on la Covid-19 no ha estat protagonista.

Mons. David Abadías, ha posat l’accent en la importància de caminar amb Jesús en la vida quotidiana. El bisbe auxiliar de Barcelona ha recordat als fidels que «les palmes i els palmons són un signe de l’alegria del cor, són un signe del desig de caminar amb Jesús però sobretot de demanar a Jesús que camini amb nosaltres, que entri a la nostra llar i la seva presencia ho ompli tot de llum i de pau».

Jesús camina entre nosaltres

Ha fet èmfasi amb aquest Jesús que camina entre nosaltres. «Jesús, no és algú que passa triomfal per anar al seu palau, sinó que és algú que camina amb nosaltres, ens mira als ulls, s’atura en cada una de les nostres histories, acull cadascuna de les nostres persones i es queda amb nosaltres. Aquesta és la bellesa d’aquest amor, que no ve de visita sinó que ve a quedar-se».

El bisbe ha beneït els rams i les palmes, així com els cors i les famílies dels fidels presents a la celebració de Diumenge de Rams, que simbolitza la entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on va ser aclamat pel poble amb rams i palmes i representa l’oportunitat de reflexionar sobre la importància de la fe i la humilitat, i per reconèixer la presència de Jesús a les nostres vides.

La promesa de Crist ressuscitat

Finalment, ha destacat la promesa de la resurrecció de Crist com a font de llum i esperança per a tots els cristians. «Aquesta promesa ens recorda que tot això que avui celebrem quedarà transformat en la victòria del Crist ressuscitat: no hi ha ferida que no quedi curada, no hi ha llàgrima que no sigui eixugada, no hi ha dolor o nit profunda que no sigui dissipada per la claror del matí de Pasqua», ha conclòs Mons. Abadías.

Amb aquesta celebració, s’ha iniciat la Setmana Santa, un temps de reflexió i pregària que culminarà amb la celebració de la Pasqua.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)