Mons. Aguirre: «A la diòcesi de Bangassou ens han robat tot menys la fe»
L'Església de Barcelona visita aquest estiu el cor de la República Centreafricana a través del testimoni del bisbe Juan José Aguirre
Durant el mes d’agost, l’Església de Barcelona continua reflexionant sobre la pobresa, un dels eixos del Pla Pastoral Sortim! Tot i així, aquesta vegada, seguint el mateix lema que convida a “sortir”, viatja fins a la República Centreafricana. Des d’aquí, el bisbe de Bangassou, Mons. Juan José Aguirre ens explica el seu testimoni pastoral en aquest territori en situació de conflicte i pobresa.
«Home de pau»
Juan José Aguirre Muñoz (Córdoba, 5 de juny de 1954), bisbe titular de la diòcesi de Bangassou des de l’any 2000, és un capellà combonià que fa més de 40 anys que viu a la República Centreafricana lluitant per portar l’evangeli a totes aquelles persones que pateixen l’horror de la guerra i de la pobresa.
«Home de pau», com el defineixen els que més el coneixen, s’ha jugat la vida incomptables vegades per defensar els drets, la vida i la dignitat del poble que li ha estat encomanat. Autor del llibre Solo soy la voz de mi pueblo.
El bisbe Aguirre sempre defineix la vida missionera com una moneda de dues cares, on a la primera cara es troba l’evangelització i a la segona hi trobem la promoció humana. Pel que fa a l’evangelització, les parròquies de la diòcesi de Bangassou són molt actives, ja que són molts els grups, moviments i activitats que s’hi realitzen.
Pastoral a Bangassou
El motiu principal pel qual hi hagi tanta vida parroquial és bàsicament perquè se saben estimats i protegits per l’Església i pels seus capellans. Quan hi ha revoltes o atacs dels rebels, algunes de les fundacions i organitzacions marxen, però els mossens es queden per cuidar a la seva gent. Són conscients que si han de morir pel seu poble, ho faran.
Això fa que la gent valori i estimi l’Església, ja que han vist que realment els preveres donen la vida per les seves ovelles. Per aquest motiu la gent segueix anant a les parròquies, apuntant-se a diferents grups i moviments, van a catequesi, es confirmen… se saben estimats i protegits per la fe d’unes persones que mai els abandonaran.
Església senzilla i humil
L’Església que peregrina a Bangassou és una església senzilla i humil, però amb una fe forta que no deixa mai de confiar i creure en un Déu que és Pare i els estima. Per a ells, la resposta de Déu a les pregàries pel seu patiment són «totes aquestes persones que venen d’altres països per ajudar-nos i consolar-nos en la nostra situació», a la vegada que afirmen que «no perdem la fe gràcies a tenir al costat a gent que, tot i les desgracies i horrors que els hi ha tocat viure, no deixen d’anar a la parròquia a pregar i a demanar ajudar. Entre tots ens ajudem per seguir confiant i creient que l’Amor acabarà triomfant. Serem catòlics fins a la mort», afegeix.
