Mons. Aguirre: «A la diòcesi de Bangassou ens han robat tot menys la fe»
Mons. Aguirre: «A la diòcesi de Bangassou ens han robat tot menys la fe»
L'Església de Barcelona visita aquest estiu el cor de la República Centreafricana a través del testimoni del bisbe Juan José Aguirre
10 Ag, 2021
Església de Barcelona
Durant el mes d’agost, l’Església de Barcelona continua reflexionant sobre la pobresa, un dels eixos del Pla Pastoral Sortim! Tot i així, aquesta vegada, seguint el mateix lema que convida a «sortir», viatja fins a la República Centreafricana. Des d’aquí, el bisbe de Bangassou, Mons. Juan José Aguirre ens explica el seu testimoni pastoral en aquest territori en situació de conflicte i pobresa.
«Home de pau»
Juan José Aguirre Muñoz (Córdoba, 5 de juny de 1954), bisbe titular de la diòcesi de Bangassou des de l’any 2000, és un capellà combonià que fa més de 40 anys que viu a la República Centreafricana lluitant per portar l’evangeli a totes aquelles persones que pateixen l’horror de la guerra i de la pobresa.
«Home de pau», com el defineixen els que més el coneixen, s’ha jugat la vida incomptables vegades per defensar els drets, la vida i la dignitat del poble que li ha estat encomanat. Autor del llibre Solo soy la voz de mi pueblo. El bisbe Aguirre sempre defineix la vida missionera com una moneda de dues cares, on a la primera cara es troba l’evangelització i a la segona hi trobem la promoció humana. Pel que fa a l’evangelització, les parròquies de la diòcesi de Bangassou són molt actives, ja que són molts els grups, moviments i activitats que s’hi realitzen.
Pastoral a Bangassou
El motiu principal pel qual hi hagi tanta vida parroquial és bàsicament perquè se saben estimats i protegits per l’Església i pels seus capellans. Quan hi ha revoltes o atacs dels rebels, algunes de les fundacions i organitzacions marxen, però els mossens es queden per cuidar a la seva gent. Són conscients que si han de morir pel seu poble, ho faran.
Això fa que la gent valori i estimi l’Església, ja que han vist que realment els preveres donen la vida per les seves ovelles. Per aquest motiu la gent segueix anant a les parròquies, apuntant-se a diferents grups i moviments, van a catequesi, es confirmen… se saben estimats i protegits per la fe d’unes persones que mai els abandonaran.
Església senzilla i humil
L’Església que peregrina a Bangassou és una església senzilla i humil, però amb una fe forta que no deixa mai de confiar i creure en un Déu que és Pare i els estima. Per a ells, la resposta de Déu a les pregàries pel seu patiment són «totes aquestespersones que venen d’altres països per ajudar-nos i consolar-nos en la nostra situació», a la vegada que afirmen que «no perdem la fe gràcies a tenir al costat a gent que, tot i les desgracies i horrors que els hi ha tocat viure, no deixen d’anar a la parròquia a pregar i a demanar ajudar. Entre tots ens ajudem per seguir confiant i creient que l’Amor acabarà triomfant. Serem catòlics fins a la mort», afegeix.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...