Mn. Luigi Usubelli, el sacerdot a bord de l’Astral d’Open Arms
Mn. Luigi Usubelli, el sacerdot a bord de l’Astral d’Open Arms
Parlem amb el responsable de la comunitat italiana de l'Arquebisbat de Barcelona que va solcar el mar Mediterrani amb l’ONG catalana Open Arms
22 Set, 2021
Imatges cedides per Mn. Luigi Usubelli, a bord de l’Astral
Mn. Luigi Usubelli era un nom poc conegut fora de l’entorn eclesial de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Ara ha sonat amb força després de ser el primer mossèn que se suma a l’ONG Open Arms per rescatar refugiats a alta mar, a bord de l’Astral. Amb motiu de la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat d’aquest proper 26 de setembre, parlem amb el responsable de la comunitat italiana de l’Arquebisbat de Barcelona que va solcar el mar Mediterrani en la cerca de pasteres amb immigrants en perill. Una expedició que va durar molt menys del que s’esperava a causa d’una avaria al motor del vaixell que va precipitar la tornada tot i que «vam poder rescatar tres embarcacions d’immigrants», relata Ususbelli.
Emprendre una expedició a bord de l’Astral
«Vaig triar Open Arms perquè el més lògic era triar una ONG d’aquí» assegura el P. Usubelli. «Vaig ser jo qui va contactar amb ells per mitjà de Mn. Peio Sánchez de la comunitat de Santa Anna amb qui col·laborem com a comunitat italiana. Allà vaig tenir una trobada telemàtica amb Òscar Camps i va sorgir la idea d’embarcar-nos a l’Astral que és un dels dos vaixells que té aquesta ONG catalana» explica.
Per emprendre aquesta aventura va demanar permís als seus superiors el bisbe de Bèrgam, Franceso Beschi, l’arquebisbe de Barcelona el cardenal Joan Josep Omella i al vaticà per part del subsecretari de la Secció de Migrants, Fabio Baggio, que no només li van donar l’autorització sinó tot el suport. «Per mi acollir és un procés espiritual, cadascú de nosaltres té una part que no vol acollir i hem de lluitar contra aquesta part de nosaltres, en el moment que comença la lluita un comença a acollir» reflexiona Mn. Luigi Usubelli.
El voluntari-sacerdot que va revolucionar Open Arms
El P. Luigi es considera un voluntari-sacerdot, tota la tripulació tenia curiositat pel seu cas inclús el mateix capità va voler fer el torn de nit amb el responsable de la comunitat italiana, ja que era grec ortodox i volia discutir sobre la fe i espiritualitat, un fet que Usubelli recorda com a «molt interessant». Aquesta experiència ha marcat a Luigi Usubelli que es planteja tornar a bord de l’Astral a la primavera o estiu de l’any que ve tot i que també analitza anar a altres ONG perquè considera que «cal ser present en tot aquest món». Així mateix, assegura que des del punt de vista espiritual i humà «per l’encontre amb aquestes persones crec que ningú està preparat, viure-ho en persona et mou les entranyes».
Una Església de Barcelona que faci partícips a les comunitats estrangeres
Mn. Luigi Usubelli també ha reflexionat sobre l’Església i en particular la que pelegrina a Barcelona. «L’Església va ser a tots els llocs del món tractant de portar l’Evangeli, per tant ser nòmades és una part vital de la seva forma de ser» indica. «La vocació internacional de Barcelona és evident, crec que l’Església de Barcelona té un gran paper no només per acollir aquestes comunitats catòliques estrangeres que viuen a Barcelona sinó per fer-los partícips plenament del desenvolupament diocesà d’aquesta Església. Per fer això hem de passar a una plena ciutadania per convertir-nos en una oportunitat per créixer com a Església» ha conclòs Usubelli.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less