Missatge del Papa Francesc per a la III Jornada Mundial dels avis i de la gent gran

«L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,50)

17 Jul, 2023
Església de Barcelona

Benvolguts germans i germanes,

«L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,50): aquest és el tema de la III Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. És un tema que ens torna a portar a aquella trobada beneïda entre la jove Maria i la seva parenta gran Elisabet (cf. Lc 1,39-56). Aquesta, plena de l’Esperit Sant, s’adreça a la Mare de Déu amb les paraules que, a distància de mil·lennis, compassen la nostra pregària quotidiana: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes» (v. 42). I l’Esperit Sant, que ja ha baixat sobre Maria, la impulsa a respondre amb el Magníficat, en el que proclama que l’amor del Senyor s’estén de generació en generació. L’Esperit Sant beneeix i acompanya cada encontre fecund entre generacions diferents, entre avis i nets, entre joves i grans. Efectivament, Déu desitja que, com va fer Maria amb Elisabet, els joves alegrin el cor de la gent gran, i que adquireixin saviesa de les seves vivències. Però, sobretot, el Senyor desitja que no deixem sols els ancians, que no els releguem als marges de la vida, com per desgràcia passa sovint.

És bonica, aquest any, la proximitat entre la celebració de la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran i la de la Joventut; ambdues tenen com a tema la “pressa” de Marian per anar a visitar Elisabet (cf. v. 39), i d’aquesta manera ens porten a reflexionar sobre el vincle entre els joves i la gent gran. El Senyor espera que els joves, en trobar-se amb els ancians, acullin la crida a custodiar la memòria i reconeguin, gràcies a ells, el do de pertànyer a una història més gran. L’amistat amb una persona gran ajuda el jove a no reduir la vida al present i a recordar que no tot depèn de les seves capacitats. Per als més grans, en canvi, la presència d’un jove els dona l’esperança que tot el que han viscut no es perdrà i que els seus somnis es poden realitzar. En definitiva, la visita de Maria a Elisabet i la consciència que l’amor del Senyor es transmet d’una generació a l’altra revelen que no podem avançar —i molt menys salvar-nos— sols i que la intervenció de Déu es manifesta sempre en el conjunt, en la història d’un poble. És Maria mateixa qui ho diu en el Magnificat, exultant en Déu que ha obrat meravelles noves i sorprenents, fidel a la promesa feta a Abraham (cf. vv. 51-55).

Per a acollir millor l’estil d’obrar de Déu, recordem que el temps s’ha de viure en la seva plenitud, perquè les realitats més grans i els somnis més bonics no es realitzen en un moment, sinó a través d’un creixement i una maduració; en camí, en diàleg, en relació. Per això, qui es concentra només en allò immediat, en aconseguir beneficis per a si mateix ràpidament i àvidament, en tenir-ho “tot i de seguida”, perd de vista l’obrar de Déu. El seu projecte d’amor, per contra, travessa el passat, el present i el futur, abraça i posa en comunicació les generacions. És un projecte que va més enllà de nosaltres mateixos, però en el que cadascú de nosaltres és important, i sobretot està cridat a anar més enllà. Per als més joves es tracta d’anar més enllà d’aquesta immediatesa en la que ens confina la realitat virtual, la qual moltes vegades distreu de l’acció concreta; en el cas de les persones més grans es tracta de no posar èmfasi en les forces que decauen i de no lamentar-se per les ocasions perdudes. Mirem endavant! Deixem-nos plasmar per la gràcia de Déu que, de generació en generació, ens allibera de l’immobilisme en l’obrar i dels remordiments del passat!

En la trobada entre Maria i Elisabet, entre joves i grans, Déu ens dona el seu futur. El camí de Maria i l’acollida d’Elisabet obren les portes a la manifestació de la salvació. A través de la seva abraçada, la misericòrdia de Déu irromp amb una joiosa mansuetud en la història humana. Voldria doncs convidar-vos a pensar en aquell encontre, més encara, a tancar els ulls i a imaginar, com en una fotografia, aquella abraçada entre la jove Mare de Déu i la mare anciana de sant Joan Baptista; a representar-la en la ment i a visualitzar-la en el cor, per a fixar-la en l’ànima com una lluminosa icona interior.

I us convido a més a passar de la imaginació a la realització d’un gest concret per a abraçar els avis i la gent gran. No els deixem sols, la seva presència en les famílies i en les comunitats és valuosa, ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un poble en el que es conserven les arrels. Sí, són els ancians els qui ens transmeten la pertinença al Poble sant de Déu. Tant l’Església com la societat els necessita. Ells lliuren al present un passat necessari per a construir el futur. Honorem-los, no ens privem de la seva companyia i no els privem de la nostra; no permetem que siguin descartats!

La Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran vol ser un petit i delicat signe d’esperança per a ells i per a tota l’Església. Renovo per això la meva invitació a tothom —diòcesis, parròquies, associacions i comunitats— a celebrar aquesta Jornada, posant al centre l’alegria desbordant d’una renovada trobada entre joves i grans. A vosaltres, joves, que us esteu preparant per a anar a Lisboa o que viureu la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) en els vostres llocs d’origen, vull dir-vos: abans de posar-vos en camí aneu a visitar els vostres avis, feu una visita a una persona gran que estigui sola! La seva pregària us protegirà i portareu al cor la benedicció d’aquell encontre. A vosaltres, gent gran, us demano que acompanyeu amb la pregària els joves que celebraran la JMJ. Aquests nois i noies són la resposta de Déu a les vostres peticions, el fruit del que vau sembrar, el signe que Déu no abandona el seu poble, sinó que sempre el rejoveneix amb la fantasia de l’Esperit Sant.

Benvolguts avis, benvolguts germans i germanes grans, que la benedicció de l’abraçada entre Maria i Elisabet us arribi i ompli de pau els vostres cors. Us beneeixo amb afecte. I vosaltres, si us plau, pregueu per mi.

Roma, Sant Joan del Laterà, 31 de maig de 2023, Festa de la Visitació de la Benaurada Mare de Déu.

Francesc

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)