Missatge del Papa per a la Jornada Mundial del Malalt 2021

El comunicat es presenta amb el lema «Només un és el vostre mestre i tots vosaltres sou germans (Mt 23,8). La relació de confiança, fonament de la cura del malalt.»

Aquesta setmana, el Sant Pare ha publicat el missatge amb motiu de la 29a Jornada Mundial del Malalt que tindrà lloc el pròxim 11 de febrer. En un context on l’actualitat mundial té el focus posat en la pandèmia de la Covid-19, arriba aquest missatge esperançador. Convida davant de totes les coses a tenir cura dels malalts i tenir una actitud humil al servei dels que pateixen. Així, el comunicat es presenta amb la consigna: «Només un és el vostre mestre i tots vosaltres sou germans (Mt 23,8). La relació de confiança, fonament de la cura del malalt.»

Actitud al servei de l’altre

Seguint l’Evangeli, el papa Francesc fa una crítica a l’actitud hipocrita d’aquells que “diuen però no fan”. Per això, exhorta a «involucrar-se en la història i les necessitats dels nostres germans». En aquesta línia, proposa «aturar-se, escoltar, establir una relació directa i personal amb l’altre, sentir empatia i commoció per ell o per ella. Deixar-se involucrar en el seu sofriment fins a arribar a fer-se càrrec d’ell per mitjà del servei».

«Precisament – explica el Papa – aquesta relació amb la persona malalta troba una font inesgotable de motivació i de força en la caritat de Crist». «L Evangeli ho testimonia moltes vegades, mostrant que les curacions que feia Jesús mai són gestos màgics, sinó que sempre són fruit d’una trobada», afegeix.

Fragilitat que ens apropa a Déu

Davant el patiment que de vegades fa que el mateix malalt es plantegi el sentit del “perquè” el Papa exposa que no s’ha de veure com una “condemna”. Destaca com «l’experiència de la malaltia fa que sentim la nostra pròpia vulnerabilitat i al mateix temps la necessitat innata de l’altre». Tal com exposa, aquesta fragilitat fa que ens donem a Déu amb «sinceritat», sense hipocresies, de manera que ens constata que aquest patiment que ens pot fer dubtar sobre no és un càstig, sinó que ens apropa a Déu. 

El rostre de qui pateix 

Quant a aquells que pateixen aquesta situació de fragilitat i malaltia, en el missatge el Sant Pare destaca que divers pot ser el seu rostre. Una malaltia, present no només en «els malalts, sinó també en els ignorats, exclosos, víctimes de les injustícies socials a qui se’ls nega els seus drets». Entre aquests, destaca especialment en «els ancians, els dèbils i més vulnerables». En plena pandèmia, han estat ells els que han patit en primera línia els efectes de la malaltia i les seves conseqüències. Alhora han estat víctimes d’injustícies, ja que no sempre se’ls ha pogut garantir accés als tractaments, lamenta el Papa. Per això, fa una crida als càrrecs responsables per a posar com a prioritat la inversió per poder atendre tots els malalts. 

La «multitud silenciosa» que ajuda

Davant els sofriments que ha portat la pandèmia, el Sant Pare posa com a contrapunt la solidaritat. Una entrega que han protagonitzat tantes i tantes persones. Des del sector de la salut, des dels voluntariats, en les mateixes famílies o a l’església. «Una multitud silenciosa d’homes i dones que han decidit mirar aquests rostres, fent-se càrrec de les ferides dels pacients, que sentien proïsmes pel fet de pertànyer a la mateixa família humana», exposa.

El papa Francesc recorda la importància de la solidaritat fraterna, «expressada en el servei i que pot assumir formes diferents totes elles orientades a sostenir el germà». Aprofundeix i insisteix en la proximitat a l’altre, personal i comunitària, com «el bàlsam que dóna suport i consol cap a aquell que pateix la malaltia». És precisament aquesta actitud la que destaca com «expressió de l’amor de Jesucrist».

Visió global del malalt

Finalment, el Papa Francesc segella el missatge exhortant a tenir una mirada global del malalt. Convida a anar més enllà, veient que donant valor a qui pateix la malaltia és donar-lo aquells que en tenen cura, com els infermers, metges, voluntaris… Per tant, insta a «Establir un pacte entre els necessitats de cures i els que en tenen cura; un pacte basat en la confiança i el respecte mutus […] posar en el centre la dignitat del malalt, tutelar la professionalitat dels agents sanitaris i mantenir una bona relació amb les famílies dels pacients. Precisament aquesta relació amb la persona malalta troba una font inesgotable de motivació i de força en la caritat de Crist», afirma el Sant Pare.