Les Germanetes dels Pobres de Barcelona celebren Santa Joana Jugan amb una missa el 30 d’agost

El diumenge 30 d’agost, a les 11 h, la comunitat de les Germanetes dels Pobres de Barcelona celebrarà una eucaristia amb motiu de la festivitat de Santa Joana Jugan, fundadora de la congregació. La celebració tindrà lloc a la capella de la llar d’avis del carrer Sant Salvador, 1, de Barcelona. Serà presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. La celebració serà amenitzada pel cor Capella Santi Petri, de la parròquia de Sant Pere del Masnou.

Qui són les Germanetes dels Pobres

Les Germanetes dels Pobres són una congregació religiosa dedicada íntegrament a la cura de les persones grans en situació de pobresa. La seva missió és defensar la vida i acompanyar les persones grans en tot moment. Viuen, segons expliquen elles mateixes, «de la Divina Providència, que mai falla»: no reben subvencions de cap classe —les seves constitucions no ho permeten—. Es mantenen gràcies a la generositat dels benefactors, molts dels quals col·laboren periòdicament.

La història de Santa Joana Jugan

La congregació té els seus orígens en la figura de Santa Joana Jugan, la primera Germaneta dels Pobres. Va néixer a França el 25 de octubre de 1792. Una tarda d’hivern, sense cap intenció de fundar una congregació, Joana Jugan va sortir al carrer i s’hi va trobar una dona gran pobra i malalta, de qui fins aleshores havia tingut cura la seva germana, morta poc abans. Joana va viure aquell moment amb la naturalitat que la caracteritzava: va agafar l’anciana en braços, se la va endur a casa seva, la va ajeure al seu propi llit i ella va dormir a terra. D’aquell gest senzill en va néixer tota una obra que avui és present arreu del món.

Entre les frases que se li atribueixen i que resumeixen el seu esperit hi ha algunes com «El pobre és el nostre Senyor», «Amb els ancians sigueu molt bones, sigueu una mare per a ells» o «No n’hi ha prou de prometre oracions, cal resar de seguida». Joana Jugan va transmetre a les seves filles, les Germanetes, aquest amor pels benefactors, que elles continuen manifestant avui pregant per tots ells.

Presència a l’arxidiòcesi de Barcelona: 136 anys d’història al barri de Gràcia

La llar d’avis de les Germanetes dels Pobres del carrer Sant Salvador, 1, al barri de Gràcia, té els seus orígens l’any 1890. Aleshores, la congregació hi va establir una petita comunitat en un local de lloguer de la ciutat. La fundació va ser fruit, entre d’altres, de la insistència de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, que, des de feia temps, reclamaven una casa per al barri. Ja n’existien a Barcelona als carrers Casp i Comte Borrell.

També de la pregària constant dels pares de l’Oratori de Sant Felip Neri, que durant més de dos anys es van reunir cada diumenge per demanar, per intercessió de Sant Josep, l’arribada de les Germanetes al barri. A més del bisbe de Barcelona d’aleshores, Jaume Català i Albosa. Tot plegat, va afavorir aquesta fundació. La petita comunitat s’hi va instal·lar el 27 d’abril de 1890.

1897 es va beneir la primera pedra de la llar d’avis

Cinc anys més tard, el 1895, la congregació va adquirir el terreny i el 1897 es va beneir la primera pedra del nou edifici. Les obres es van allargar fins al 18 de juliol de 1898, dia en què les Germanetes van prendre possessió de la casa nova.

Al llarg del segle XX la casa va mantenir la seva activitat ininterrompudament, fins que el desembre de 2009 les persones grans residents es van traslladar temporalment a altres cases de Catalunya. El motiu? permetre una rehabilitació integral de l’edifici, necessària per adaptar-lo a la normativa vigent.

Llar d’avis, un referent en la cura de persones grans en situació de pobresa a Barcelona

Es tracta d’un immoble protegit —igual que el seu jardí—, motiu pel qual el projecte de reforma va requerir estudis històrics, arquitectònics i botànics. Els treballs es van iniciar el gener de 2010 i es van concloure el 30 d’agost de 2012. La inauguració oficial de la casa renovada va tenir lloc el 19 de gener de 2013, presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona en aquell moment.

Avui, més de 130 anys després de la seva fundació, la casa de Sant Salvador continua sent un referent de la cura a les persones grans en situació de pobresa a la ciutat de Barcelona, fidel a l’esperit que Santa Joana Jugan va transmetre a les seves filles.