La processó marítima de la Mare de Déu del Carme torna a omplir la Barceloneta

El cardenal Joan Josep Omella presideix l'eucaristia de la patrona de la gent de mar i convida els fidels a confiar en Maria enmig de les dificultats 

20 Jul, 2026
Montse Punsoda

Aquest dissabte, el barri de la Barceloneta ha tornat a viure una de les seves celebracions més arrelades amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar. Organitzada amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Barcelona i Stella Maris Barcelona – Apostolat del Mar, la jornada ha reunit mariners, pescadors, navegants, famílies i nombrosos fidels per encomanar-se a la Verge, a qui tradicionalment es demana protecció davant els perills del mar.

La celebració va començar a la parròquia de Sant Miquel del Port, des d’on la imatge de la Mare de Déu del Carme va sortir en processó pels carrers de la Barceloneta fins al Moll dels Pescadors. Allí, com és tradició, la imatge va embarcar-se per recórrer les aigües del port de Barcelona, acompanyada per les embarcacions dels pescadors i per les mostres de devoció de la gent de mar.

Maria: senzillesa, el servei i la pregària

Després de la travessia marítima, i amb la imatge de la Mare de Déu situada al Moll dels Pescadors, va tenir lloc la missa presidida pel cardenal Joan Josep Omella.

Durant l’homilia, el cardenal Omella va convidar els fidels a contemplar la Mare de Déu com una mare que acompanya sempre els seus fills. «Ella ens mira com les mares miren els seus fills, sempre pendents perquè no es perdin i perquè encertin el camí», va afirmar. L’arquebisbe també va recordar que Maria és «mare, consol de tots» i que acull «totes les súpliques, totes les pregàries i totes les necessitats dels seus fills».

Prenent Maria com a model de vida cristiana, el cardenal va destacar tres actituds que defineixen la seva figura: la senzillesa, el servei i la pregària. Va recordar que la Mare de Déu «no busca protagonismes», sinó que viu fidel al qual Déu li demana, i va animar els presents a imitar la seva disponibilitat envers els altres. Evocant l’episodi de les noces de Canà, va subratllar que Maria «està pendent dels altres» i va exhortar els fidels a viure «en actitud de servei i no de queixa i de crítica».

Inspirant-se en sant Bernat, l’arquebisbe de Barcelona va presentar la Mare de Déu del Carme com l’«Estrella del Mar», guia segura enmig de les tempestes de la vida. «Si s’aixequen els vents de les temptacions, si et veus arrossegat per les dificultats, mira l’estrella, invoca Maria», va recordar.

Finalment, el cardenal va encomanar sota la protecció de la Verge del Carme totes les famílies, els pescadors, els mariners, els treballadors del mar i els habitants de Barcelona, pregant especialment pel do de la pau.

«Una barca oberta a tothom»

Amb motiu de la festivitat, el responsable de Stella Maris Barcelona – Apostolat del Mar, el diaca Mn. Ricard Rodríguez-Martos, ha recordat que el lema d’enguany és «Mare marinera, fes de nosaltres una barca oberta a tothom», una invitació a construir una Església i una societat més acollidores.

Segons explica, aquest lema «ens convida a ser una barca oberta i acollidora», capaç d’acollir, escoltar, acompanyar i compartir, en sintonia amb la cultura de la trobada impulsada pel papa Lleó XIV.

Mn. Rodríguez-Martos també ha volgut posar el focus en la realitat dels treballadors del mar, recordant que són els mariners i pescadors els qui fan possible bona part del comerç mundial i del proveïment d’aliments, sovint després de llargues temporades lluny de casa i assumint grans riscos. En aquest sentit, ha demanat una pregària especial pels milers de marins afectats pels conflictes internacionals, especialment pels retinguts a l’estret d’Ormuz, així com per tots els homes i dones que treballen cada dia al mar.

La celebració va concloure amb la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Carme en record dels mariners difunts, un dels moments més emotius d’una festa que cada any renova la fe i la devoció de la Barceloneta envers la seva patrona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

(Lc 14,25-33)