La processó marítima de la Mare de Déu del Carme torna a omplir la Barceloneta

El cardenal Joan Josep Omella presideix l'eucaristia de la patrona de la gent de mar i convida els fidels a confiar en Maria enmig de les dificultats 

20 Jul, 2026
Montse Punsoda

Aquest dissabte, el barri de la Barceloneta ha tornat a viure una de les seves celebracions més arrelades amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de mar. Organitzada amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Barcelona i Stella Maris Barcelona – Apostolat del Mar, la jornada ha reunit mariners, pescadors, navegants, famílies i nombrosos fidels per encomanar-se a la Verge, a qui tradicionalment es demana protecció davant els perills del mar.

La celebració va començar a la parròquia de Sant Miquel del Port, des d’on la imatge de la Mare de Déu del Carme va sortir en processó pels carrers de la Barceloneta fins al Moll dels Pescadors. Allí, com és tradició, la imatge va embarcar-se per recórrer les aigües del port de Barcelona, acompanyada per les embarcacions dels pescadors i per les mostres de devoció de la gent de mar.

Maria: senzillesa, el servei i la pregària

Després de la travessia marítima, i amb la imatge de la Mare de Déu situada al Moll dels Pescadors, va tenir lloc la missa presidida pel cardenal Joan Josep Omella.

Durant l’homilia, el cardenal Omella va convidar els fidels a contemplar la Mare de Déu com una mare que acompanya sempre els seus fills. «Ella ens mira com les mares miren els seus fills, sempre pendents perquè no es perdin i perquè encertin el camí», va afirmar. L’arquebisbe també va recordar que Maria és «mare, consol de tots» i que acull «totes les súpliques, totes les pregàries i totes les necessitats dels seus fills».

Prenent Maria com a model de vida cristiana, el cardenal va destacar tres actituds que defineixen la seva figura: la senzillesa, el servei i la pregària. Va recordar que la Mare de Déu «no busca protagonismes», sinó que viu fidel al qual Déu li demana, i va animar els presents a imitar la seva disponibilitat envers els altres. Evocant l’episodi de les noces de Canà, va subratllar que Maria «està pendent dels altres» i va exhortar els fidels a viure «en actitud de servei i no de queixa i de crítica».

Inspirant-se en sant Bernat, l’arquebisbe de Barcelona va presentar la Mare de Déu del Carme com l’«Estrella del Mar», guia segura enmig de les tempestes de la vida. «Si s’aixequen els vents de les temptacions, si et veus arrossegat per les dificultats, mira l’estrella, invoca Maria», va recordar.

Finalment, el cardenal va encomanar sota la protecció de la Verge del Carme totes les famílies, els pescadors, els mariners, els treballadors del mar i els habitants de Barcelona, pregant especialment pel do de la pau.

«Una barca oberta a tothom»

Amb motiu de la festivitat, el responsable de Stella Maris Barcelona – Apostolat del Mar, el diaca Mn. Ricard Rodríguez-Martos, ha recordat que el lema d’enguany és «Mare marinera, fes de nosaltres una barca oberta a tothom», una invitació a construir una Església i una societat més acollidores.

Segons explica, aquest lema «ens convida a ser una barca oberta i acollidora», capaç d’acollir, escoltar, acompanyar i compartir, en sintonia amb la cultura de la trobada impulsada pel papa Lleó XIV.

Mn. Rodríguez-Martos també ha volgut posar el focus en la realitat dels treballadors del mar, recordant que són els mariners i pescadors els qui fan possible bona part del comerç mundial i del proveïment d’aliments, sovint després de llargues temporades lluny de casa i assumint grans riscos. En aquest sentit, ha demanat una pregària especial pels milers de marins afectats pels conflictes internacionals, especialment pels retinguts a l’estret d’Ormuz, així com per tots els homes i dones que treballen cada dia al mar.

La celebració va concloure amb la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Carme en record dels mariners difunts, un dels moments més emotius d’una festa que cada any renova la fe i la devoció de la Barceloneta envers la seva patrona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)