Més de 1.500 persones recorden els seus difunts a Santa Maria del Mar

Serveis Funeraris de Barcelona – Mémora organitza amb la col·laboració del Secretariat de Tanatoris de l'Arquebisbat una missa per recordar els fidels traspassats el darrer semestre

Església de Barcelona

La basílica de Santa Maria del Mar ha acollit aquest dijous una celebració per homenatjar els difunts de Barcelona en el darrer semestre. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova Pellisa, va presidir la cerimònia organitzada per Serveis Funeraris de Barcelona – Mémora. Van assistir més de 1.500 persones, la majoria, familiars, amics i membres de la comunitat que han volgut recordar i pregar pels seus éssers estimats.

Entre els assistents, destacava el rector de la Basílica, Mn. Salvador Piè, que concelebrava amb el bisbe, i també, els membres de la pastoral de Tanatoris i de la cúpula de Mèmora. Entre aquests, el director general de Mèmora, Xavier Poch; el president de la Fundació Mèmora, José Joaquín Pérez; i el director del Secretariat de Tanatoris, Alfons Sagalés. 

L’esperança de la vida eterna

En el moment de l’homilia, Mons. Javier Vilanova va destacar el simbolisme de la Basílica de Santa Maria del Mar com un espai que convida a mirar cap amunt, tot evocant l’esperança cristiana en la vida eterna. «Ens trobem aquí en una església gòtica que ens fa mirar a dalt. I ara invocarem els difunts mirant a dalt», va afirmar el bisbe.

El bisbe va reflexionar sobre el motiu pel qual els familiars se senten atrets a participar en aquesta celebració, subratllant que l’amor pels difunts no mor, sinó que es transforma en un record viu i en una esperança de vida plena. Tenim el desig que aquesta estima, aquest amor, perduri, no només en gratitud i record, sinó també que creixi cada dia.»

Mons. Vilanova va convidar els fidels a confiar en Déu i a viure amb intensitat cada dia, recordant que la meta final és la plenitud en Déu. «De vegades podem tenir incertesa, però davant totes aquestes preguntes la resposta és: Jesucrist. Quan tenim més clara la meta, tenim més clar com caminar», va assegurar el bisbe.

Amb un to proper va evocar un missatge de tendresa entre els fidels i els seus éssers estimats traspassats. «Ells us diuen: “L’amor que em tens és increïble”, i us demanen que els continueu estimant, perquè ells són vius en el vostre record i els sentiu presents dins vostre.»

Any Jubilar i el camí de l’esperança

Abans de cloure, el bisbe Javier va convidar als fidels a viure com a peregrins en aquest Any Jubilar de l’esperança, recordant que el camí de la vida té un sentit profund i una destinació final en la plenitud del cel. «Déu ho fa tot perfecte. El mateix que ens ha creat ho acabarà a la perfecció amb la plenitud del cel. L’esperança ens ve de Déu i ens demana que confiem en Ell.»

Pregària pels difunts

Un dels moments més colpidors es va produir durant les pregàries, quan es va convidar els assistents a encendre una llum amb forma d’espelma. En aquest instant, les llums del temple es van apagar, creant un clima de profunda introspecció mentre es pregava pels difunts i per la salut del papa Francesc.

La Missa de Difunts del Grup Mémora va esdevenir, així, una oportunitat per compartir el dolor de la pèrdua amb altres famílies, reafirmar la fe i trobar consol en l’esperança cristiana. Un acte de record i d’amor que, any rere any, uneix en la pregària a centenars de persones.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎵 Aquest dilluns s'ha inaugurat l'Orgue Montserrat Torrent a l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, un projecte iniciat el 1967 per la centenària organista barcelonina.Un instrument de 3.481 tubs i 49 registres construït per Albert Blancafort que culmina després de dècades d'interrupcions i dificultats de finançament.La mateixa Montserrat Torrent ha estat la primera a fer-lo sonar. Una vetllada inoblidable de música i poesia. 🙏🔗 tinyurl.com/bdemt6np📸 Fundació Montserrat Torrent ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat.

(Mc 10,32-45)