Mans Unides denuncia l’augment de la vulneració dels drets durant la pandèmia

Amb motiu del Dia dels Drets Humans, Mans Unides denuncia l’increment de la vulneració dels drets. Ho han patit alguns dels col·lectius amb els quals treballa durant la pandèmia. Entre aquests els pobles indígenes i els defensors dels drets humans.

Exemple d’això són els atacs que han patit durant els últims mesos els líders i comunitats indígenes a Amèrica Llatina. L’incompliment de drets i la violència que pateixen les poblacions estan relacionats, segons socis locals de l’ONG, amb l’expansió de projectes extractius i agroindustrials en regions indígenes i camperoles.

Així es desprèn també de la recent Carta de Mocoa. Declaració institucional de l’IX Fòrum Social Panamazònic del novembre, en què van participar mitja dotzena de contraparts de Mans Unides. Es denuncia que «el confinament ha servit per intensificar els megaprojectes miners i energètics, d’infraestructura i d’expansió de l’agroindústria i la ramaderia extensiva». Suposa un «despulla extrem» dels recursos «vitals per a la sostenibilitat física i cultural de tots els pobles de l’Amazònia».

Més violència i impunitat; menys capacitat per defensar-se

«En aquests moments -assegura Raquel Carballo, responsable de projectes de Mans Unides a Amèrica Central-, en els països en què treballem hi ha una limitació de llibertats i drets que redueix el marge d’acció d’organitzacions i defensors de drets humans. A més a més, s’ha incrementat la violència contra líders i comunitats. Aquests han denunciat desallotjaments i apropiacions de territori per a l’explotació de recursos naturals».

Com va informar recentment Mary Lawlor, relatora especial de Nacions Unides sobre la situació dels defensors dels drets humans, la pandèmia podria provocar la pèrdua en només uns mesos del «terreny guanyat pels defensors durant dècades» i va assenyalar l’especial risc que corren alguns defensors, com els que treballen a zones remotes o aïllades, les dones i els qui treballen en l’àmbit de les empreses, el medi ambient i els drets humans.

Atacs a les famílies

Els atacs als defensors o les seves famílies adopten diverses formes. Així, es veu des d’amenaces, campanyes de difamació, intimidació policial i limitacions administratives, passant per agressions i detencions arbitràries, fins a arribar a tortures, segrestos i assassinats. Només entre 2017 i 2018 va haver-hi prop de 500 assassinats de defensors, periodistes i sindicalistes a tot el món: vuit assassinats a la setmana, segons dades de Nacions Unides.

A aquesta violència s’hi afegeix la criminalització. Segons Carballo, «s’ha aguditzat en els últims mesos amb empresonaments i judicialitzacions en condicions injustes i poc segures enmig de la pandèmia. Impedint als advocats desplaçar-se per defensar les persones encausades». «A més -continua Carballo-, segueix sent sistemàtic l’incompliment dels drets col·lectius dels pobles indígenes, com la vulneració el Conveni 169 de l’OIT, que reconeix el dret dels pobles sobre les terres que habiten i el dret a decidir sobre les seves prioritats de desenvolupament i a ser consultats abans d’iniciar qualsevol projecte extractiu en el seu territori».

«Per als defensors és molt dur no saber si la motocicleta que ve al darrere seu és la que van dir que enviarien per matar-los»

Donald Hernández és defensor de drets humans i no deixa de sentir por pel seu treball al Centre Hondureny de Promoció per al Desenvolupament Comunitari (CEHPRODEC), soci local de Mans Unides al país.

«Informem les comunitats -explica Hernández- de les concessions il·legals que l’Estat atorga a projectes extractius en territoris indígenes i també els donem formació sobre els seus drets. Quan les comunitats reaccionen i es mobilitzen, comencen les amenaces, els atacs i, posteriorment, la criminalització i persecució dels líders comunitaris. Actualment hi ha més d’un centenar de persones represaliades al país per qüestions relacionades amb la defensa del territori».

Donald Hernández defensa jurídicament desenes de líders i comunitats que veuen perillar els rius, boscos i muntanyes dels quals depenen per viure. «S’acusa els pobladors d’usurpadors i, a vegades, de terrorisme o sedició, amb el que se’ls envia a la presó durant tres o quatre anys fins al judici, temps suficient perquè les empreses s’instal·lin el projecte extractiu al territori».

Defensa a les comunitats

Donald Hernández fa anys que se sent sotmès a fortes pressions de diferent naturalesa. «Em sento només un número; algú a qui es podria eliminar fàcilment si no comptéssim amb l’acompanyament de brigades de pau internacionals. Per als defensors és molt dur no saber si la motocicleta que ve al darrere seu és la que van dir que enviarien per matar-los. Però això no ens atura.

Si nosaltres tenim certes mesures de seguretat, imaginem la desprotecció que sent un líder indígena lenca -com Berta Càceres, assassinada el 2016-, que viu a zones rurals remotes i que s’oposa a un gran projecte que pretén traslladar la llera del riu que ha estat cuidat per les comunitats indígenes des de temps immemorials i que és essencial per a la seva supervivència».

L’acompanyament a comunitats i defensors dels drets humans

Tant a Hondures com en altres països d’Amèrica Llatina, Mans Unides posa especial èmfasi en el dret a l’alimentació. Principalment, a través de l’impuls de finques agroecològiques i la formació de les comunitats. Tot i així, cada vegada és més gran el nombre de projectes destinats a acompanyar tant a defensors de drets humans com a poblacions que veuen amenaçats els seus territoris, ja que aquestes situacions són «cada vegada més freqüents i violentes», recalca Raquel Carballo.

«Com a exemple de les iniciatives que donem suport, formem jurídicament a líders indígenes lencas perquè reclamin els seus drets davant les autoritats hondurenyes; enfortim xarxes a Guatemala que denuncien l’acaparament de terres amb finalitats extractius; fomentem una agenda nacional al Perú orientada a la protecció del territori, l’aigua i les formes de vida de comunitats amenaçades per grans projectes, o ajudem a la sistematització de la informació sobre vulneracions de drets a l’Amazònia brasilera».