Un nou llibre descobreix com i per què la Mare de Déu de la Mercè arriba a ser la festa major de Barcelona

El dimarts, 22 de setembre, en el marc de les festes de la Mare de Déu de la Mercè, es presenta el llibre El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a la ciutat i a la diòcesi de Barcelona, del folklorista Amadeu Carbó. Es tracta del primer títol d’una nova col·lecció d’Edicions Morera, «Bàsics de Cultura». L’acte de presentació tindrà lloc al Museu Diocesà de Barcelona a les 19 h.

En una entrevista, el també expert en patrimoni immaterial ha assegurat que el llibre sobre la Mercè és «sorprenent i inesperat». «La majoria dels lectors que s’hi acostin estan esperant un contingut concret i els sorprendrà perquè és una història molt curiosa sobre el com i el perquè la Mare de Déu de la Mercè arriba a ser la festa major de Barcelona», ha defensat.

Com acaba sent la Mare de Déu de la Mercè la festa major de Barcelona i per què?

El folklorista ha manifestat que el lector destriarà el que és la tradició oral del context històric i el que diuen les fonts documentals. Aquest cas, l’autor del llibre assegura que el lector «descobrirà com es va gestar des de l’Ajuntament de Barcelona que la Mare de Déu acabés sent la festa major de la ciutat i com el Bisbat, al principi, tenia certes reticències per uns motius molt justificats».

«Podríem dir que és una història d’intriga real, on intervenen l’Ajuntament, que hi posa tota la maquinària municipal, el bisbe Pantaleó Montserrat, que s’hi posa de perfil, i com acaba intervenint el Vaticà», ha explicat.

«Del context històric de debò, la gent en sap ben poc de la Mercè»

Durant la conversa, Carbó ha assegurat que, per norma general, la gent conserva o recorda tota una tradició oral al voltant de la Mare de Déu de la Mercè i també de Santa Eulàlia.

Ara bé, ha recordat que hi ha algunes històries que s’expliquen que tenen fonament històric i d’altres que no. En aquest sentit, el folklorista ha comentat que «realment del que és el context històric de debò que podem resseguir, en saben ben poc de la Mercè».

Col·lecció «Bàsics de cultura»

Aquest llibre sobre el patronatge de la Mare de Déu de la Mercè és el primer títol d’una nova col·lecció d’Edicions Morera, «Bàsics de cultura». La col·lecció, dirigida pel folklorista Amadeu Carbó, neix amb la voluntat d’apropar al gran públic coneixements i recerques sobre cultura, història, patrimoni i tradicions.

Es tracta d’una sèrie de llibres de butxaca que són breus monografies de caràcter divulgatiu . Els autors tracten, de manera novadora, temes de cultura, història i tradicions, tot creant un repositori documental únic i d’àmplia comunitat de coneixement compartit.

L’autor del llibre de la Mercè ha destacat que «Bàsics de cultura» són textos curts que s’han cuinat a foc lent ara fa cinc anys i la idea és que sigui un projecte de llarga durada ampliant amb més títols i temes.

Una col·lecció àmplia i transversal sobre la cultura popular

L’objectiu de la col·lecció és que estigui a l’abast del públic, sigui especialitzat o no en cultura, i sigui molt àmplia i transversal.

Els diferents llibres tracten un seguit de temes de cultura popular, però també hi ha textos d’autors que tenen molt a dir sobre cultura popular, sobre tradicions, però també sobre pensaments de la cultura popular. «No es tracta només d’una mirada folklòrica, sinó d’una mirada del pensament o del territori», ha manifestat.

Voluntat de democratitzar la cultura

Carbó també ha apuntat que és una col·lecció pensada per fer arribar a tothom un seguit d’informació i coneixement sobre la cultura popular, i que neix amb un esperit de democratitzar la cultura i el seu accés. «És una col·lecció humil i assumible per la majoria de les butxaques. Defugim de floritures perquè volem fer arribar el llibre a tothom», ha assegurat.

Els primers cinc títols

Els primers cinc títols de la col·lecció són:

1. El patronatge de la Mare de Déu de la Mercè a la ciutat i la diòcesi de Barcelona. Amadeu Carbó.
2. El món Aureli Capmany. Montserrat Garrich.
3. Diables. foc, fum i sàtira a la festa. Jordi Cubillos.
4. Castells a l’abast. Carles Esteve.
5. La processó dels fanalets de Sant Jaume a Lleida. Jordi Curcó.