L’Institut de Litúrgia, distingit amb el VII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica

L’acte de proclamació serà el 10 de febrer de 2021, a les 12h, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona

10 Des, 2020
Església de Barcelona

El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) ha concedit el VII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica al nou Institut de Litúrgia ad instar Facultatis (ILF) de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. L’acte de proclamació serà el 10 de febrer de 2021, a la Quarta Hora dels dimecres de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, a les 12h, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

El nou Institut és hereu de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, vinculat des del seu origen al CPL i també, des de la seva inauguració el 1968, a la Facultat de Teologia de Catalunya. D’aquesta manera la Facultat va poder oferir l’especialització en litúrgia dins del conjunt de les seves especialitzacions de segon i tercer cicle. Ara s’inicia una nova etapa, la de l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis, de la qual el CPL se n’alegra i, amb la concessió del VII Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica, ho celebra.

Un guardó molt lligat a Mons. Pere Tena

Per altra banda, Mons. Pere Tena i Garriga, el llegat del qual el CPL recorda anualment amb la concessió del Memorial, va ser fundador i president del CPL, fundador i director de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona i també degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

L’escaiença del VII Memorial en el curs 2020-2021, en el qual s’inicia la vida acadèmica de la nova institució, i les raons descrites: «senzilla expressió d’una història comuna i de molt i intens treball conjunt entre les institucions esmentades», el CPL ha volgut concedir aquest Memorial a l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis de  l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Un reconeixement als fundadors del CPL

La reacció per la concessió del guardó ha estat per part del president de l’ILF, Dr. Gabriel Seguí. «La concessió significa un reconeixement dels nostres fundadors, del Centre de Pastoral Litúrgica. Ens fa ser conscients de la nostra pròpia història i d’on venim, perquè l’Institut de Litúrgia neix del CPL. Per altra banda, també mostra la majoria d’edat de l’Institut de Litúrgia respecte de l’entitat fundadora, i això fa que ens animi i ens desafiï a establir unes relacions més fermes encara de col·laboració en allò que és el punt clau de les dues institucions: l’art de celebrar, segons el llibre litúrgic del Concili Vaticà II».

Així mateix, el Dr. Seguí ha valorat la importància del Memorial: «Aquest Memorial té per a mi dos sentits: en primer lloc, reconèixer l’esforç de persones i institucions, en relació a l’aplicació de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II. Això és molt important en aquests temps en què es discuteix aquesta reforma. Crec que ajuda a establir una xarxa de persones i institucions en aquesta mateixa direcció. Per altra banda, no hi ha dubte que també significa una internacionalització del CPL, que ja és un fet, perquè a l’Estat espanyol i a Amèrica Llatina, per exemple, és el centre de referència principal en la pastoral litúrgica. I, finalment, em sembla que suposa una reflexió del CPL sobre la seva història mateixa, que ens remet a un del seus fundadors principals, que és el Dr. Pere Tena».

Guardonats en les edicions anteriors

En les edicions anteriors, el Memorial es concedí a l’Abadia de Montserrat (2015), al bisbe Julián López i al pare Joan Maria Canals (2016), a l’arquebisbe de Puebla de los Ángeles (Méxic), Mons. Víctor Sánchez (2017), a la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018), al’arquebisbe Piero Marini (2019) i al P. Juan Javier Flores, osb (2020).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)