L’increment dels preus del lloguer dificulta la continuïtat de projectes residencials destinats a combatre el sensellarisme

Amb motiu del 23 de novembre, dia europeu de les persones sense llar, 39 entitats i l’Ajuntament de Barcelona, que conformen la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona) s’han concentrat un any més a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Les persones assistents han format un mosaic humà, i han desplegat una pancarta on s’ha pogut llegir el lema “Ningú Sense Llar”. Posteriorment, han girat la pancarta, on s’ha plasmat el nombre de persones que diàriament dormen als carrers i places de Barcelona: 1245.

 Amb aquesta acció, les entitats convocants han volgut posar en relleu que als carrers de la ciutat hi dormen 1245 persones, i 260 en assentaments. “Es manté el creixement progressiu del nombre de persones en situació de sensellarisme dels darrers anys. Tot i que la xifra d’aquest any és molt similar a la de l’any anterior, cal apuntar que setze anys després del primer recompte ciutadà, que va localitzar 650 persones dormint al carrer, la xifra s’ha duplicat”, han advertit.

Un mercat del lloguer que dificulta la continuïtat de projectes socials

Durant l’acte, Fina Contreras, cap del programa de sense llar i habitatge de Càritas Barcelona i Maite Mauricio, de la cooperativa Suara han explicat que les entitats socials que conformen la XAPSLL, així com l’administració local, estan donant resposta habitacional a 2860 persones a la ciutat de Barcelona. “En poc més d’una dècada, hem passat de les 1230 places del 2011 a les 2860 actuals. Tot i aquest esforç per part de l’administració i les entitats, observem com el fenomen del sensellarisme no deixa d’augmentar. És evident, doncs, que la solució no passa estrictament per l’augment de places, sinó per un abordatge integral”, ha explicat Contreras.

En aquest sentit, han alertat que s’ha produït una petita reducció de les persones allotjades en pisos, indicant que resulta cada cop més difícil sostenir programes de pisos d’inclusió, habitatge compartit o habitatge individual adreçat a persones sense llar, atès l’increment dels preus dels lloguer. Si l’any 2023 es disposaven de 2913 places en recursos residencials, aquest any n’hi ha 2860, 53 menys.

L’Administració municipal continua incrementant les places d’allotjament per a persones sense llar amb nous equipaments col·lectius, com ara el centre d’allotjaments temporals Mestres Casals i

Martorell i la Llar Rosario Endrinal, inaugurats el 2024, que reafirmen el suport de la ciutat en l’abordatge del sensellarisme. “La dinàmica del mercat immobiliari fa imprescindible que les administracions amb competències en habitatge, a més de treballar per fer augmentar el parc públic, destinin habitatges als projectes housing first i housing led”, han demanat les portaveus de la XAPSLL.

 Sensellarisme i envelliment, un fenomen a l’alça

L’informe diagnosi 2024 de la XAPSLL, que es duu a terme cada dos anys s’ha centrat a estudiar l’evolució i relació entre sensellarisme i envelliment. Segons les dades del recompte del 2024, el 8,6% de les persones allotjades en recursos de la XAPSLL tenen més de 65 anys. La relació entre sensellarisme i envelliment està prenent cada cop més importància per l’augment de l’esperança de vida i l’expansió dels riscos socials de les persones grans.

 Quan els ingressos provenen d’un treball precari o d’una pensió no contributiva són insuficients per cobrir necessitats fonamentals com el cost en el mercat lliure d’un habitatge o d’una habitació. “Majoritàriament, les persones ateses en els serveis d’atenció al sensellarisme han cotitzat poc o gens a la Seguretat Social, i arribar a l’edat de jubilació no suposa accedir a uns ingressos que facilitin la sortida de situacions d’exclusió viscudes”, ha indicat la responsable del programa de sense llar i habitatge de Càritas Barcelona. Així mateix, les trajectòries de sensellarisme també solen estar marcades per la soledat. “Els itineraris d’exclusió de les persones grans comporten el deteriorament de les xarxes familiars i de relació. Aquesta solitud és determinant a l’hora d’identificar les seves necessitats de suport en la vida quotidiana i de cura del seu estat emocional. L’absència de suport familiar i social no sols agreuja la seva vulnerabilitat, sinó que també influeix negativament en el seu benestar emocional”.

Propostes per millorar la vida de les persones en situació de sensellar

Les entitats han reiterat la importància de comptar amb marc legal català que protegeixi a les persones sense sostre i sense habitatge, demanant reprendre la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, que va començar-se a debatre al Parlament de Catalunya durant la darrera legislatura.

També s’ha remarcat la importància de facilitar la garantia d’ingressos i la tramitació de prestacions per a les persones sense llar. “La falta de xarxa de suport familiar i social de bona part de les persones sense llar fa que els i les professionals hagin de suplir funcions que, en altres casos, assumeixen les persones properes. Seria convenient que la resta de sistemes de protecció facilitessin l’acompanyament d’aquestes persones a l’hora de fer tràmits i gestionar expedients”.

Finalment, s’ha apuntat la importància de continuar garantint l’empadronament sense domicili fix, com un dret fonamental per garantir l’accés a serveis i per a posteriors processos d’arrelament. Barcelona assegura aquest dret amb uns procediments àgils i clars a través dels circuits d’empadronament. “Cal instar a la resta de municipis i administracions supramunicipals que també respectin aquest dret de les persones sense llar a formar part del padró”, han conclòs.

Font: Càritas Barcelona