L’Hospitalitat de Lourdes celebra la 80a Jornada de Germanor Hospitalària

La Delegació de Premià de Dalt acull la trobada anual de fraternitat de l'entitat en la qual assisteixen al voltant de 300 hospitalaris

23 Abr, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Josep Giralt

L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa ha celebrat la 80a Jornada de Germanor Hospitalària que aplega les diferents delegacions. Aquest any ha tingut lloc a l’Arxidiòcesi de Barcelona, concretament, a la localitat de Premià de Dalt. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va assistir a la trobada que va aplegar al voltant de tres-cents membres de l’entitat.

«És un dia que ens recorda que som una família molt gran que a més de compartir els pelegrinatges any rere any, sabem que la relació i l’estima és present tot l’any». Així ho exposa la presidenta de l’Hospitalitat, Marta Ventura amb alegria i satisfacció per haver compartit una jornada més de germanor amb els hospitalaris.

80 anys de camí hospitalari

La delegada de Premià de Dalt, Dolors Padrino, amfitriona de la trobada, va donar la benvinguda a tots els presents i va donar pas a Xavier Gambús, el vicepresident de l’ONG. Aquest va recordar els inicis d’aquesta trobada, celebrada per primera vegada a Barcelona l’any 1944 com «Diada del Malalt i Jornada del dolor» a la casa mare de les Darderes. Al cap dels anys va passar a anomenar-se «Jornada de Fraternitat Hospitalària» per denominar-se finalment «Jornada de Germanor».

Tal com exposa Marta Ventura, tots aquests anys són signe d’un recorregut. «Tota aquesta evolució ens mostra el testimoni, d’una entitat que no s’atura, sinó que al llarg dels anys ha continuat refermant-se sempre amb el compromís inicial que no és cap altre que ser hospitalaris amb els germans», afegeix.

Fraternitat de Lourdes 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la celebració a una àmplia esplanada. Concelebrant, destacava l’antic rector de Sant Pere de Premià de Dalt, Mn. Josep Colomer i l’actual, Mn. Lluís Petit, així com Mn. Josep Alfons Vilà, sacerdot de Premià de Mar. En l’homilia, l’arquebisbe va destacar la importància de la presència dels hospitalaris a l’Església de Barcelona, un exemple de misericòrdia. Va destacar la importància de la unió fraterna entre els membres de l’hospitalitat, des dels responsables, els voluntaris, els metges, els pelegrins com els malalts. «Ja sigui celebrant a Lourdes al costat del riu Gave que travessa el santuari com a Premià de Dalt amb el Mediterrani de fons, la fraternitat de l’Hospitalitat es manté viva». Va destacar especialment l’empenta del voluntariat sempre al capdavant.

La jornada va continuar amb un dinar de germanor. Abans, però, tots els hospitalaris van entonar l’aniversari feliç al cardenal Omella que precisament aquest diumenge 21 d’abril celebrava el seu aniversari.

Al final de la trobada, es va entregar el fanalet hospitalari als membres de Terrassa, que l’any vinent seran els encarregats i amfitrions que acolliran la 81a Jornada de Germanor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!

(Mt 25,1-13)