Tot i la pandèmia, continua l’essència del dinar de Nadal de les “Germanes Calcutes”

El cardenal Omella recorda que la màgia del Nadal resideix a les perifèries allà on es present el rostre de Crist

24 Des, 2020
Montse Punsoda
Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest any la pandèmia no ha estat impediment perquè les Germanes Calcuta servissin el tradicional menjar de Nadal a la gent pobre. A causa de les restriccions de seguretat del PROCICAT, no s’ha pogut servir un àpat a la taula. Tot i això, sí s’ha entregat en mà tot el que és indispensable que suposa el dinar de Nadal, recentment preparat. L’entrega s’ha fet després de la celebració que ha presidit l’arquebisbe de Barcelona, Card Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar Mons. Javier Vilanova.

I, tot i això, és Nadal

Com cada any, la missa amb les Germanes Calcuta de Barcelona a la parròquia de Sant Agustí, ha estat la primera celebració de Nadal. Així n’ha fet menció el cardenal Omella que ha destacat la singularitat d’aquest any. «Aforament limitat, un dinar servit amb bosses … Tot tan diferent… – deia el cardenal – però tot i això, continua sent Nadal».

El Cardenal ha reafirmat que es tracta del «mateix Nadal de Maria i Josep que van haver d’allotjar-se a les perifèries al costat dels més pobres». Un camí al cor de Betlem, tal com explicava Omella, «a les perifèries com fan les Germanes de Calcuta tenint cura d’aquells que més ho necessiten, com l’Hospital de Campanya de Santa Anna i les Càritas parroquials de la diòcesi, que atenen els més pobres».

Déu en els més pobres

Omella ha recalcat aquesta essència de Nadal, present en «la humilitat de sentir-nos pastors de Betlem». «Allà on hi ha un ésser humà allà hi és Déu, on hi ha un pobre allà hi neix Déu». «Això és el que heu entès i viviu, i d’aquí la vostra entrega i veneració per a ell», els deia als voluntaris i a les religioses de Calcuta. «Enmig del dolor i del sofriment, fins i tot, enmig d’aquesta pandèmia, veure el afecte i l’atenció amb la qual els voluntaris i les religioses us entregueu sou una mostra que Déu està entre nosaltres».

Ha agraït al servei d’entrega que fan les germanes Calcuta cada dia, les ha exemplificat com «estrelles que brillen en el firmament de Barcelona i donen esperança que la humanitat està salvada, perquè hi ha la llum de Jesús». Així, ha constatat que «hi haurà Nadal perquè crist està al nostre costat». «La Covid no pot arribar a l’ànima d’aquells que en el cel posen la seva esperança en nosaltres. Ningú ens podrà arravatar la certesa que Nadal és símbol de l’amor de Déu». «Gràcies a Déu perquè enmig de totes les pandèmies el cor de la gent és un cor ple d’amor. La millor loteria és que hi ha un cor humà que comparteix i reparteix», ha afegit.

Benedicció del dinar al carrer

Després de la celebració, s’ha entregat l’àpat de Nadal a la gent sense sostre. Un àpat calent encara on no hi ha faltat, entre altres, els torrons ni el pollastre rostit. Abans, però, com en tot dinar s’ha fet la benedicció. El Cardenal s’ha dirigit amb Mons. Vilanova allà on esperava la llarga cua de persones, i on hi havia totes les bosses de menjar. Enguany no hi havia una taula parada ni la decoració de Nadal, però sí la veritable essència. És a dir, la caritat que aquells pastors van tenir amb el fill de Déu, present en els mateixos que avui han dinat el tradicional àpat de Nadal de les germanes Calcuta.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Es referia al santuari del seu cos.

(Jn 2,13-22)