L’escola cristiana pelegrina a Taizé

L'activitat s’ha dut a terme del dijous 23 al diumenge 27 d’octubre amb institucions educatives de diferents titularitats i una parròquia

28 Oct, 2024
Església de Barcelona

“Cants, convivència, fe, creixement, màgia, gent, bones vibracions a l’església, silenci, igualtat, amistat, tranquil·litat, acollida, respecte, alegria, humilitat, gotobed, fraternitat, oportunitat, agrair, reflexió, aire pur, saber estar sol, llibertat, multiculturalitat, xerrades, diversitat, educació, temps per pensar, desconnexió, espiritualitat”… aquests han estat els mots que recullen l’experiència del tercer pelegrinatge a la comunitat ecumènica de Taizé, França, dels 53 alumnes que hi ha participat.

L’activitat educativa s’ha dut a terme del dijous 23 al diumenge 27 d’octubre i ha comptat amb quatre institucions educatives de diferents titularitats i una parròquia de l’Arquebisbat de Barcelona. Clara Pons, responsable de l’alumnat del Col·legi Episcopal de Lleida valora l’experiència de forma molt positiva i apunta que “serà l’inici d’una proposta que puguem repetir cada any. Ha deixat empremta, que és el que ens agrada com a escola, i mostrar els valors que aprenen els nostres alumnes”; Per a Marta Mora, responsable de l’alumnat de Teresianes- Ganduixer, “Ha estat una experiència molt xul·la que recomanem a tothom. Molt austera, amb pregària, però que també te moments lúdics i moments per a passar-s’ho bé. Us animo a venir”; Luís Enrique, animador del grup de joves de la Parròquia de Santa Coloma de Gramenet, subratlla la sorpresa constant de Taizé afirmant que “Ha estat una experiència única. Cada cop que he vingut, i en porto sis, ha estat una experiència nova. Si l’hagués de definir en dues paraules serien comunitat i espiritualitat”; Cristina Castellar, responsable de l’alumnat de l’escola diocesana l’Esperança, remarca l’oportunitat d’haver pogut acompanyar amb d’altres escoles “aquesta gran experiència immersiva a Taizé”; Verònica Castillo, responsable de l’àrea de Recerca i Sentit de les escoles FEDAC, tot acompanyant a l’alumnat de FEDAC – Santa Coloma i Escola Verge del Carme, apunta que “l’experiència ha estat ideal per a créixer en comunitat, una comunitat autogestionada, per a créixer en la interioritat amb les cançons, les pregàries amb els germans de Taizé; valorar el que tenim i veure que podem viure d’una manera molt més austera en el nostre dia a dia”.

Els alumnes i els acompanyants han participat del programa habitual per a joves de la comunitat de Taizé, des de les pregàries fins a les reflexions bíbliques matinals o col·laborar en els serveis comunitaris, alhora que cada dia hi ha hagut un moment de trobada específica del grup per a fer dinàmiques de coneixement i compartir notes de context per entendre el perquè del què s’hi fa acompanyats per Mn. Miquel Àngel Pérez, rector de Santa Coloma, i Eloi Aran, responsable de l’activitat proposada per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). També s’ha comptat amb una trobada del grup amb el germà Cristian de Taizé i dos participants han estat convidats a dinar amb la comunitat dels germans i han pogut conèixer al germà Matthew, nou superior de la comunitat des de l’any passat. L’estada, coincidint amb les vacances escolars de França, s’ha vist acompanyada per 1500 joves francesos i també joves d’altres nacionalitats, principalment d’Alemanya, amb els quals s’ha compartit la dinàmica pròpia de la comunitat.

Es preveu la propera edició per a la setmana següent a la festivitat del Pilar, del dijous 16 al diumenge 20 d’octubre de 2025, tot esperant la consolidació d’una iniciativa promoguda pel Departament de Pastoral de l’Escola Cristiana especialment destinada a totes aquelles institucions educatives que desitjarien proposar la coneixença de Taizé però no disposen de prou alumnat per dur-ho a terme.

 

 

Font: Escola Cristiana de Catalunya

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)