Les xarxes socials i els joves

Com a fruit del recent Sínode de Joves, el Secretariat Interdiocesà de Joventut elabora cada mes un article per desgranar el missatge que el Sínode vol adreçar a tota l’Església. Aquest mes tractem les xarxes socials.

01 Abr, 2019
Església de Barcelona

El famós filòsof polonès Zygmunt Bauman, en una entrevista al diari El País de l’any 2013, afirmava que “tot és més fàcil a la vida virtual, però hem perdut l’art de les relacions socials i l’amistat”. No és descobrir la sopa d’all si m’atreveixo a dir que les xarxes socials han transformat la nostra manera de viure, de relacionar-nos, de comprendre el món, però d’aquesta frase de Bauman em crida l’atenció que no culpabilitza els joves d’aquest fenomen sinó que ens posa a tots en el mateix sac. Com el filòsof polonès, crec que aquest fenomen és intergeneracional encara que els adolescents i els joves són l’exponent màxim perquè han nascut dins d’aquest ambient, però que tiri la primera pedra qui quan marxa de casa i es deixa el mòbil no torna a buscar-lo, o qui no perd el temps xafardejant la vida de les seves amistats.

Crida molt l’atenció el concepte de vida, d’amistat i de like a les xarxes socials. Fixem-nos amb la xarxa social per excel·lència en aquest moment entre els joves; “Instagram”.

A Instagram tot el que hem d’ensenyar és la wonderful life, és a dir, que la vida és maca per definició, que tot és rialla i que el que és més important de la meva xarxa social, sóc JO. El titular del compte d’Instagram surt gairebé a totes les fotografies que té: si va París la Torre Eiffel sortirà difuminada al fons de la fotografia, a primer pla evidentment el seu Ego en forma de selfie. A la vida real tots sabem que no tot és tant bonic i que és complicat viure i sobreviure en el nostre món. La xarxa maquilla la duresa, l’esforç per a la vida, els models d’aquesta vida light i fal·laç són els instagramers o influencers que són per als adolescents i els joves veritables models d’èxit.

El concepte d’amistat també crida l’atenció. Una cosa és tenir amics a la vida real i una altra a la vida virtual. Conec gent amb un grup d’amistat reduït però amb un Facebook a vessar d’amistats. El que ratlla el ridícul és que quan es troben pel carrer ni se saluden o no estableixen una conversa. Amb el grup de joves m’ha passat estar tot el dia amb ells de sortida, fent grup, i a la nit obrir-me pel Whatsapp i tenir una conversa profunda a partir d’una inquietud… és més fàcil a la vida virtual (com diu Bauman) amagar-se darrera d’una pantalla i obrir-se a l’altre.

Ara bé, l’èxit d’una persona, el que fa que hi hagi un abans i un després, són els likes que té en el seu post o les visites a la insta-stories! El postureig (qui no fa postureig!) és el camí per aconseguir likes. Qui té likes té reconeixement. No ens atrevirem a dir-li que està molt guapa o guapo, o que m’agrada el pentinat con li queda, però sí que li posarem un like a la seva xarxa social i llestos.

Torno al principi del text. Caiem en l’error quan això ho agafem com una crítica als joves, quan els estigmatitzem dient que són diferents a les altres generacions… Nosaltres fem el mateix però en un altre grau! Tota aquesta generació, com tothom, té necessitat de relacions sòlides, de sentir-se profundament estimats, de ser valorats i, sobretot, de ser feliços en plenitud. A tots ells els hem d’evangelitzar, els hem d’oferir la proposta de Jesús d’una manera senzilla i plena… però ho hem de fer com ells són, tal com viuen, com senten, de la manera com es relacionen…

El primer dia d’escola al centre on treballo fent classe de religió vaig entrar a una classe de tercer d’ESO, em vaig presentar, vaig presentar l’assignatura… els vaig fer riure i, durant l’hora s’ho van passar bé. Quan vaig sortir de la classe, més de la meitat dels alumnes em van agregar a la xarxa social. Els vaig acceptar perquè vaig comprendre dues coses:

La primera, que els vaig caure bé i això en algú més gran que ells, i que és professor, és difícil; i la segona, que podrien seguir en directe la vida d’un prevere sense filtres ni maquinacions i aquesta seria la millor manera de començar un bonic procés d’evangelització que continuarà a classe, preguntant per ells i la seva família, parlant de Jesús i compartint amb esperança els goigs i les penes que anirem vivint tant ells com jo durant els anys que anirem compartint.

Mn. Jordi Callejón
Membre del SIJ i Delegat de Joventut de la diòcesi de Girona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)