«Les persones que viuen al carrer sempre han quedat al marge de les polítiques socials»

La taula rodona “Diàleg sobre sensellarisme i dret a l’habitatge”, va estat moderada per Susanna Quadrado, cap de redacció de societat de La Vanguardia. El col·loqui, que es va celebrar ahir, va comptar amb la participació de Gemma Calvet, advocada i experta en DDHH transparència i bon govern, Juli Ponce, catedràtic de dret administratiu de la UB i codirector de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge, Lídia Pitarch, doctora en Seguretat Humana i Dret Global (UAB) i Antoni Milian, catedràtic honorari de dret administratiu de la UAB i promotor de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo.

Els ponents van coincidir en que les persones que viuen al carrer sempre han quedat al marge de l’articulació de les polítiques socials, i que fa molts anys que estem en una paràlisi legislativa que doni solucions al sensellarisme. “És un col·lectiu que ha quedat en un buit jurídic, i que amb aquesta llei volem donar-los empara”, va indicar Gemma Calvet.

Juli Ponce va afegir que cal tractar l’habitatge com un servei públic d’interès general. “Si considerem la sanitat o l’educació com un servei universal, també cal que l’habitatge tingui aquesta consideració. Perquè els ajuntaments han de garantir l’existència d’una biblioteca o un poliesportiu però, en canvi, no tenen l’obligació de garantir un habitatge digne?”, es va preguntar. El catedràtic va detallar que la llei és un instrument tècnic, però també un missatge polític cap a la societat. “Estarem atents a la implementació de la llei per fer-ne una avaluació posterior”.

Lídia Pitarch, va destacar que la llei fomenta la igualtat d’accés a polítiques socials per part de les persones sensellar, recordant que vivim en una societat que té molt d’estigma cap a les persones que viuen al carrer. “Pensem que a nosaltres no ens passarà, però he conegut moltes dones que malgrat comptar inicialment amb una xarxa de suport han acabat en situació de carrer”.

Eva Serrats va explicar que el sensellarisme és una derivada de l’emergència habitacional, i que aquesta no afecta només les persones més vulnerables, sinó també als fills de la classe mitjana.
Antoni Milian va voler advertir que la situació de les persones sensellar és crònica perquè no compten a la societat, i que la llei no té marxa enrere, confiant que s’aprovarà aviat. “La llei és una armadura sòlida i robusta que dona resposta al sensellarisme. Moltes de les mesures no es podrien desplegar si no hi ha una llei com la que hem promogut”. En aquest aspecte, ha detallat que la llei estableix el dret a accedir a un espai residencial digne, tractant-lo com un dret subjectiu present a la cartera de serveis socials. “Se’n pot sortir del sensellarisme. Facilitant un sostre, un habitatge, tenint cura de la persona i fent-ne un seguiment. Això requereix temps, però és possible”, va remarcar Milian.
Els ponents van constatar que s’ha normalitzat el fet de veure persones que viuen al carrer, que vivim en un sistema on es menysprea al feble, i que els motius que han portat les persones a viure al carrer es consideren situacions de fracàs.

Per finalitzar l’acte, i en nom de les entitats, Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials va recordar que el sensellarisme no és només un problema de l’habitatge, però que
sense habitatge no es pot resoldre el sensellarisme. “La llei planteja un nou paradigme, una nova cultura basada en drets, en aconseguir la plena dignitat de la persona”, va concloure.
El llibre “Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets” ha estat editat per Icaria Editorial, una editorial compromesa que també va participar de l’acte. La seva editora Desirée Herrera, va destacar que l’habitatge és on construïm seguretat, identitat i futur, i que amb llibres com aquests volen remoure consciències, però també oferir eines que siguin útils pel conjunt de la societat.

Fuente: Cáritas Barcelona