Les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma es preparen per a la visita del Papa

Amb dues iniciatives que involucren la comunitat parroquial, Santa Coloma espera amb il·lusió el papa Lleó XIV

28 Maig, 2026
agabarro

La il·lusió per la imminent visita del Sant Pare es viu cada cop de manera més patent arreu i, a Santa Coloma de Gramenet, no podia ser diferent. Tant es viu aquesta emoció per la presència del Papa Lleó XIV a l'arxidiòcesi de Barcelona que, des de les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma, aquesta setmana s'han posat en marxa dues iniciatives que no deixen indiferent ningú per preparar-se per a l'arribada del Papa.

La primera d'aquestes iniciatives no passa desapercebuda, perquè les quatre parets de l'església de Sant Jaume han adquirit vida pròpia omplint-se de missatges de diversitat, acolliment, vida, esperança, fe i bellesa a través del mural de Lester Valdés, artista plàstic a qui mossèn Gerard Guerra va donar tota llibertat per omplir de color la parròquia. «El que li vaig demanar des d'un principi va ser molt clar: la llibertat per expressar des del que ell és, perquè si no, l'obra no és autèntica i no transmet», explica el rector.

El mural representa la figura del Bon Pastor, inspirada en l'Evangeli segons Joan (capítol 10) i en el Salm 23. Lester explica que la idea que vol transmetre és la d’un «pastor amb les mans obertes que representa la porta». Una porta per la que hi haurà milers d'ovelles entrant com un ramat, àngels d'acompanyament a sobre, algunes virtuts i molta gent amb espelmes enceses al mig d'un camp, que, segons Lester, «és la parròquia». L'artista va fer una investigació teològica sobre la jerarquia dels àngels per plasmar amb fidelitat aquest simbolisme sagrat.

El rector de les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma, Mossèn Gerard Guerra, descriu el mural amb aquestes paraules: «Jesús és aquesta porta que ens acull com el bon pastor, nosaltres som aquestes ovelles que entrem, així tota la comunitat queda representada en ambdues parets per diferents personatges acompanyada per aquests àngels de les virtuts teològiques». Una comunitat que és, segons Guerra, «multicultural, diversa, en edat, en condició sexual, en vivència de fe, en esperança, en caritat i amb ganes de junts fer aquest canvi de vida».

Per a Lester, aquest projecte té un significat especial. L’artista volia crear amb el seu art «alguna cosa més enllà que provoqués en la gent un sentiment més enllà d’un quadre convencional».

La recepció per part de la comunitat ha estat extraordinària. Mossèn Gerard recorda que «al principi la gent es mostrava una mica reticent, però a mesura que el mural va avançant, va entrant al cor i va donant més ganes que estigui enllestit». L'objectiu és concloure’l amb l'arribada del Sant Pare aquí a Barcelona. Segons Guerra, tot i que el Sant Pare no vingui directament a Santa Coloma és «la nostra benvinguda a Lleó XIV, per a nosaltres és com si vingués».

La coreografia de l'himne «Alça la mirada»

L'altra iniciativa que s'ha dut a terme a la parròquia de Sant Joaquim en el marc de l'espai «Tramats de Vida» és la preparació de la coreografia de l'himne «Alça la mirada». Els organitzadors han estat: la Mari, la Feli, l'Esperanza, l'Ana, la Carmen, en Nico, la Maria Àngeles, la Ruth i en Luis. Una experiència que ha anat molt més enllà d'aprendre uns passos. A través d'aquesta coreografia, han sabut transmetre entusiasme, alegria i, sobretot, el missatge de fons de l'himne: confiar, avançar plegats i deixar-nos portar per l'esperança.

Posterior a la dansa i per culminar la trobada, s'ha fet una dinàmica carregada de significat. Una finestra inspirada en les vidrieres de la Sagrada Família —en referència a la torre de Jesús que el Papa beneirà durant la seva visita a Barcelona— pretén simbolitzar i animar a fer també un gest interior d'obertura. En aquest espai simbòlic, els assistents han compartit motius d'agraïment, allò que els sosté en el dia a dia, i han pregat perquè la visita del Sant Pare doni fruit i sigui font de renovació i vida.

A l'entrada de la parròquia de Sant Joaquim i amb la intenció de fer visible aquesta alegria, s'ha penjat un cartell de benvinguda al Papa. La intenció és que cada membre de la comunitat hi vagi deixant el seu signe —una creu o el logotip de la vinguda del Papa amb el seu nom— com a expressió personal d'acollida i d'afecte, mostrant que l'esperem amb il·lusió i amb el cor preparat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

(Mt 5,1-12a)