Les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma es preparen per a la visita del Papa

Amb dues iniciatives que involucren la comunitat parroquial, Santa Coloma espera amb il·lusió el papa Lleó XIV

28 Maig, 2026
agabarro

La il·lusió per la imminent visita del Sant Pare es viu cada cop de manera més patent arreu i, a Santa Coloma de Gramenet, no podia ser diferent. Tant es viu aquesta emoció per la presència del Papa Lleó XIV a l'arxidiòcesi de Barcelona que, des de les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma, aquesta setmana s'han posat en marxa dues iniciatives que no deixen indiferent ningú per preparar-se per a l'arribada del Papa.

La primera d'aquestes iniciatives no passa desapercebuda, perquè les quatre parets de l'església de Sant Jaume han adquirit vida pròpia omplint-se de missatges de diversitat, acolliment, vida, esperança, fe i bellesa a través del mural de Lester Valdés, artista plàstic a qui mossèn Gerard Guerra va donar tota llibertat per omplir de color la parròquia. «El que li vaig demanar des d'un principi va ser molt clar: la llibertat per expressar des del que ell és, perquè si no, l'obra no és autèntica i no transmet», explica el rector.

El mural representa la figura del Bon Pastor, inspirada en l'Evangeli segons Joan (capítol 10) i en el Salm 23. Lester explica que la idea que vol transmetre és la d’un «pastor amb les mans obertes que representa la porta». Una porta per la que hi haurà milers d'ovelles entrant com un ramat, àngels d'acompanyament a sobre, algunes virtuts i molta gent amb espelmes enceses al mig d'un camp, que, segons Lester, «és la parròquia». L'artista va fer una investigació teològica sobre la jerarquia dels àngels per plasmar amb fidelitat aquest simbolisme sagrat.

El rector de les parròquies de Sant Joaquim i Sant Jaume de Santa Coloma, Mossèn Gerard Guerra, descriu el mural amb aquestes paraules: «Jesús és aquesta porta que ens acull com el bon pastor, nosaltres som aquestes ovelles que entrem, així tota la comunitat queda representada en ambdues parets per diferents personatges acompanyada per aquests àngels de les virtuts teològiques». Una comunitat que és, segons Guerra, «multicultural, diversa, en edat, en condició sexual, en vivència de fe, en esperança, en caritat i amb ganes de junts fer aquest canvi de vida».

Per a Lester, aquest projecte té un significat especial. L’artista volia crear amb el seu art «alguna cosa més enllà que provoqués en la gent un sentiment més enllà d’un quadre convencional».

La recepció per part de la comunitat ha estat extraordinària. Mossèn Gerard recorda que «al principi la gent es mostrava una mica reticent, però a mesura que el mural va avançant, va entrant al cor i va donant més ganes que estigui enllestit». L'objectiu és concloure’l amb l'arribada del Sant Pare aquí a Barcelona. Segons Guerra, tot i que el Sant Pare no vingui directament a Santa Coloma és «la nostra benvinguda a Lleó XIV, per a nosaltres és com si vingués».

La coreografia de l'himne «Alça la mirada»

L'altra iniciativa que s'ha dut a terme a la parròquia de Sant Joaquim en el marc de l'espai «Tramats de Vida» és la preparació de la coreografia de l'himne «Alça la mirada». Els organitzadors han estat: la Mari, la Feli, l'Esperanza, l'Ana, la Carmen, en Nico, la Maria Àngeles, la Ruth i en Luis. Una experiència que ha anat molt més enllà d'aprendre uns passos. A través d'aquesta coreografia, han sabut transmetre entusiasme, alegria i, sobretot, el missatge de fons de l'himne: confiar, avançar plegats i deixar-nos portar per l'esperança.

Posterior a la dansa i per culminar la trobada, s'ha fet una dinàmica carregada de significat. Una finestra inspirada en les vidrieres de la Sagrada Família —en referència a la torre de Jesús que el Papa beneirà durant la seva visita a Barcelona— pretén simbolitzar i animar a fer també un gest interior d'obertura. En aquest espai simbòlic, els assistents han compartit motius d'agraïment, allò que els sosté en el dia a dia, i han pregat perquè la visita del Sant Pare doni fruit i sigui font de renovació i vida.

A l'entrada de la parròquia de Sant Joaquim i amb la intenció de fer visible aquesta alegria, s'ha penjat un cartell de benvinguda al Papa. La intenció és que cada membre de la comunitat hi vagi deixant el seu signe —una creu o el logotip de la vinguda del Papa amb el seu nom— com a expressió personal d'acollida i d'afecte, mostrant que l'esperem amb il·lusió i amb el cor preparat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)