Les Missioneres de la Caritat celebren el Nadal amb persones sense sostre

En una jornada plena de proximitat i fraternitat, el cardenal Joan Josep Omella i Mons. David Abadías participen en l’Eucaristia i en el dinar de Nadal amb voluntaris i comensals

26 Des, 2025
Montse Punsoda

Fotografies: Jordi Boixareu

Un any més, les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta han celebrat el Nadal amb les persones sense sostre de Barcelona, en una trobada ja tradicional que uneix pregària, fraternitat i taula compartida. La jornada ha començat amb la celebració de l’Eucaristia a l’església de Sant Agustí, plena de gom a gom, i ha continuat amb el dinar de Nadal a l’Hotel Oriente de la Rambla.

L’Eucaristia ha estat presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat del bisbe auxiliar Mons. David Abadías. A primera fila del temple, les Missioneres de la Caritat han participat d’una celebració marcada per l’agraïment i l’esperança. En iniciar l’homilia, el cardenal ha volgut donar gràcies «per tot el bé que es fa des d’aquest petit racó de Barcelona», un racó que ha definit com «un racó d’amor, on es reparteix una mica del que es rep, del que es té».

Adreçant-se a les germanes, als voluntaris, als donants i a la comunitat parroquial, el cardenal Omella ha expressat el seu reconeixement per una tasca que ajuda a alleujar «el sofriment de molta gent de la nostra societat d’avui». Ha recordat que l’Evangeli «il·lumina les situacions de la nostra vida» i que el misteri de l’Encarnació continua interpel·lant el món actual: «Impressiona sentir que Déu s’ha fet home i ha volgut compartir la nostra condició».

El cardenal ha posat l’accent en el fet que Jesús mateix va néixer sense sostre. «Quan arriba a Betlem, no troba casa i ha de néixer en una cova», una realitat que —ha dit— sembla «anunciar aquest món d’avui, amb tanta gent sense teulada, obligada a dormir al carrer». Tot i el sofriment, ha recordat que Nadal és també llum i esperança, i ha assegurat que «el dolor i el sofriment no tenen l’última paraula».

L’amor, el regal més gran de Nadal

«Això és el Nadal: obrir el cor, viure la solidaritat i fer possible l’amor amb signes concrets». Així ho ha dit el Cardenal a les Missioneres de la Caritat, així com als voluntaris. Ha remarcat que, «potser no es pot donar casa i menjar a tothom, però sí un cor». «En el pobre hi veieu el rostre de Jesús, i això us canvia la vida. El pobre, quan és acollit, també us dona una riquesa» ha afegit.

Citant el Concili Vaticà II, el cardenal ha recordat que «ningú no pot ser exclòs del nostre amor», perquè «des de l’Encarnació, el Fill de Déu s’ha unit, d’alguna manera, a cada ésser humà». Per això, ha insistit que «Nadal no és només la zambomba, la pandereta o el torró; Nadal és Déu que camina amb tu, que és present en cada veí, en cada pobre».

Dinar entre voluntaris i els sense sostre  

Després de la celebració, la trobada s’ha traslladat al menjador de l’Hotel Oriente, on el cardenal Omella ha beneït els aliments abans del dinar, que ha aplegat prop d’un centenar de voluntaris i nombrosos comensals. En un ambient senzill i familiar, germanes, voluntaris i convidats han compartit plegats l’àpat de Nadal.

La jornada ha conclòs amb el cant de nadales. Voluntaris i convidats han entonat cançons al ritme de tambors, panderetes i guitarres, fent ressonar un missatge de pau i amor.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)