Les entitats socials alerten sobre l’impacte del sensellarisme en la salut i la qualitat de vida

Amb motiu del dia europeu de les persones sense llar que se celebra el 23 de novembre, les 39 entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) s’han concentrat, un any més, a la plaça de Sant Jaume. La XAPSLL és una xarxa impulsada en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, que compta amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb el lema “Sense llar, però amb somnis”, al voltant de 200 persones en situació de sensellar han volgut reivindicar els seus drets. Per fer-ho, han dut a terme una acció teatral participativa, que ha consistit a mostrar aquells factors que perpetuen el cercle d’exclusió i pobresa de les persones: Les dificultats d’accés al padró, l’aporofòbia, una salut precària i la impossibilitat d’accedir a un habitatge, entre d’altres. Cadascuna de les representacions teatrals ha mostrat situacions quotidianes que viuen les persones que dormen al carrer, amb l’objectiu de donar visibilitat a les discriminacions que pateixen.

 La representació ha posat de manifest l’impacte del sensellarisme en la salut física i mental de les persones. Viure al carrer o en condicions d’infrahabitatge agreuja els problemes de salut i les malalties, a l’hora que dificulta enormement l’accés als serveis mèdics. El descans esdevé precari, l’alimentació insuficient i es produeix una exposició constant a l’estrès, l’ansietat i la depressió. Tot això provoca que l’esperança de vida de les persones que viuen al carrer se situï al voltant dels 57 anys, 25 anys menys que la resta de la població. Una dada que evidencia com l’exclusió social no només vulnera drets, sinó que escurça la vida. “Viure a carrer o, en una habitació de relloguer pot comportar greus conseqüències per a la salut mental i emocional de les persones. La manca de privacitat, la inseguretat i les condicions de convivència poden generar estrès, ansietat i depressió”, han advertit des de la XAPSLL.

També s’han denunciat les traves burocràtiques que pateixen les persones en situació de carrer, i com la situació administrativa és un factor determinant a l’hora d’accedir als drets. El 70% de la població atesa per serveis d’atenció al sensellarisme és de nacionalitat estrangera i el seu pes ha augmentat progressivament en les últimes dècades. “Quan una persona es troba en situació administrativa irregular té més dificultats per trobar una feina, disposar d’ingressos estables i accedir a un habitatge digne.

 A més, són molts els municipis catalans on es dificulta l’accés al padró a persones en situació de sensellarisme, i a causa d’això, no poden accedir a drets bàsics com la sanitat, l’educació, o una feina ben remunerada. Sense documentació, res d’això és possible”, han advertit les entitats, recordant que l’any 2024 ECAS ja va constatar que a Catalunya hi ha, com a mínim, 37 ajuntaments que posen traves perquè les persones es puguin empadronar, representant pobles i ciutats que concentren el 40% de la població catalana. “Si no garantim el dret al padró continuarem alimentant situacions d’extrema vulnerabilitat, que dificulten l’accés a una salut, educació, feina, i habitatge de qualitat. En definitiva, el dret a tenir una vida digna”.

Durant la lectura del manifest, les entitats han tornat a recordar que als carrers de la ciutat hi dormen 1581 persones (un 14% més amb relació a 2024, ja que a l’octubre del 2024 eren 1386 persones), i que al voltant de 330 ho fan en assentaments. Tot i que les entitats socials que conformen la XAPSLL, així com l’administració local, estan donant resposta amb acompanyament, serveis diürns, i equipaments habitacionals a 2860 persones a la ciutat de Barcelona, el fenomen del sensellarisme no deixa d’augmentar. “És evident que la solució no passa estrictament per l’augment de places, sinó per un abordatge integral i de país”, ha defensat la directora dels Serveis d’Atenció al Sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Per dur a terme aquest abordatge integral, les entitats han reclamat un marc legal català que protegeixi a les persones sense sostre i sense habitatge, demanant que s’acceleri la tramitació de la llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme. També s’ha reiterat la importància de continuar garantint l’empadronament sense domicili fix, un dret fonamental per accedir a serveis i per a posteriors processos d’arrelament. Barcelona assegura aquest dret amb uns procediments àgils i clars a través dels circuits d’empadronament. “Cal instar a la resta de municipis i administracions supramunicipals a respectar aquest dret de les persones sense llar a formar part del padró”. Finalment, s’ha demanat abordar les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge garantint l’accés a una llar digna per a totes les persones, independentment de la seva situació administrativa.

Font: Càritas Barcelona i Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar