Conferència sobre la cúpula de Sant Andreu del Palomar

Dimecres 3 de desembre, a les 18:30 h al Centre Cívic de Sant Andreu, tindrà lloc la conferència «la Cúpula de Sant Andreu del Palomar, tot un símbol de la identitat d’un poble». La conferència anirà a càrrec de Manel Martín i Pascual, historiador i Vicepresident del CEII, i Esteve Cabré i Puig, Dr. Arquitecte i parroquià de la PSAP.

Durant la trobada s’endinsaran en el seu significat i evolució històrica d’aquesta figura geomètrica, observant diferents exemples en edificis civils i edificis religiosos de Barcelona entre els segles XVII i principis del XX, en base d’un treball de Màster de l’arquitecte Silvana Batllori de l’any 2015. Analitzaran nou exemples de cúpules en esglésies, les seves característiques, tipologies, il·luminació interior, llanternes o cupulins i les seves dimensions. Possible emmirallat de la Cúpula PSAP amb la de Sant Isaac de San Petersburg. Finalment, es mostraran diferents exemples d’aquest símbol del poble de Sant Andreu de Palomar des de la seva edificació fins a dia d’avui.

És un acte organitzat per la parròquia de Sant Andreu del Palomar, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.

Restauració de la cúpula de Sant Andreu del Palomar

El 2020 es van finalitzar les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, situada a la plaça Òrfila del barri de Sant Andreu de Barcelona. Aquestes es van centrar en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu.

Sant Andreu de Palomar, patrimoni protegit

L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, concebuda monumentalment amb un llenguatge eclèctic amb influències historicistes, destaca per la seva solució de gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.

L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, pren la direcció de les obres l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar. A partir d’aquí, pren la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna. També, serà qui projectarà la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres.

Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va refer posteriorment. En la dècada dels anys 1960 es va decorar interiorment amb pintures al fresc, obra del pintor local J. Verdaguer. Arran de les obres de construcció del ferrocarril Metropolità (1965-67) es van produir nous assentaments en l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar una operació de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.