El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d’exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat. Una oportunitat única per descobrir —o redescobrir— un dels espais culturals més singulars de la ciutat, on l’art medieval conviu amb la creació contemporània.
Exposicions temporals
Llegir la processó de Corpus. Objectes per fabular i pregar, honorar, afirmar i sentir
- De l’1 de juny al 12 d’octubre de 2026
El comissari de la mostra, l’historiador de l’art Albert Cortés, ens proposa una mirada a la processó de Corpus Christi a partir dels objectes i d’altres elements corporis que hi participen. Totes les institucions de la ciutat, civils i eclesiàstiques, es mancomunaven en una gran celebració per tal de retre homenatge al Crist sagramentat. Però la processó també era una ocasió per fer gala i ostentació, per manifestar autoritat i poder, per veure i ser vist.
Tots aquests aspectes es feien i es fan presents en el Corpus barceloní a través de diversos objectes que ballaven, sonaven, cremaven o simplement es duien per comunicar als espectadors, de manera explícita o simbòlica, qui era el que el portava, quin era el seu lloc en la processó i què hi volia representar. Durant més de 700 anys els barcelonins han anat afegint, modificant o traient aquests objectes fins arribar al dia d’avui; però ja sigui perquè formen part del nostre present o d’un passat llunyà, tots ens parlen de les maneres de relacions; entre Déu i el poble, entre veïns i comunitats, entre estaments i sexes.
Amb aquestes premisses com a punt de partida, la mostra ens proposa una mirada a la processó del Corpus a partir dels objectes i d’altres elements corporis que hi participen. Estructurada a partir de diferents eixos temàtics, el comissari ens fa viatjar per la processó a partir dels objectes del món mític (gegants i bèsties, monstres i dimonis, del passat, del present i del futur…), objectes de devoció (la custòdia, els ciris, les atxes i els brandons), objectes d’honor (revestir-se i acompanyar, guarnir i transformar l’espai…), objectes d’autoritat (identitat i precedència, ordre i significats) i objectes sensorials (gaudir veient, olorant, escoltant i assaborint la festa).
Crèdits
Gaudí i Miró, natura i mística
- Del 29 de maig al 16 de setembre de 2026
El Museu Diocesà de Barcelona presenta una exposició que explora la relació artística i espiritual entre Antoni Gaudí i Joan Miró a través de l’admiració del pintor per l’arquitecte modernista.
L’eix central de l’exposició són els 21 models preparatoris per a la sèrie de gravats sobre Gaudí que Miró va crear entre el 1975 i el 1979, que es conserven a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i que s’exposen juntament amb objectes i mobles dissenyats per Gaudí per a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’exposició ofereix l’oportunitat de descobrir el procés creatiu de Miró en una de les seves grans obres de maduresa i les connexions profundes que uneixen ambdós artistes al voltant del llenguatge de la natura i el transcendent.
Crèdits
- Comissaris: Helena Alonso i Óscar Carrascosa
- Organitzen: Delegació diocesana de Pastoral de Fe i Cultura i el Museu Diocesà de Barcelona
- Col·laboren: Sagrada Família, Fundació Pilar i Joan Miró, Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Exposicions permaments del Museu Diocesà de Barcelona
Barcino, Barchinona, Barcelona: Una ciutat, un bisbe, un territori
Al final del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cadascuna d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant i distribuint per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on la capital de la província serà Tarragona (Tàrraco) i hi haurà algunes diòcesis –seus episcopals– que naixeran posteriorment, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V.
Aquesta organització territorial –amb alguns petits canvis– es va mantenir fins el 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies.
Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura, perquè ha anat configurant el territori, els pobles i la gent tal com els coneixem avui. Gràcies a les peculiaritats de cada zona, el mapa de parròquies de l’antiga diòcesi de Barcelona forma un ric mosaic geogràfic, humà i cultural, una bona mostra del qual la podem veure al Museu Diocesà de Barcelona.
Barcelona al carrer: Veure i ser vist. La processó de Corpus
Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets espunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.
L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.
En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.
La façana de la catedral 1408-1913: Històries singulars al voltant de l’escultura
L’exposició, consagrada al projecte de construcció de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, obre una finestra al projecte arquitectònic i a la seva part escultòrica, en la que té un pes preponderant la figura d’Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905).
La mostra proposa descobrir un dels espais arquitectònics i programa iconogràfic més emblemàtics i representatius de la ciutat, situat en un edifici religiós de singular envergadura per al paisatge cultural de casa nostra. Recorrerem una història en la que s’entrellacen el món contemporani i el medieval, la bellesa i la tècnica, el mecenatge i l’art. Alhora, us farà partícips d’episodis concrets que s’escapen dels grans relats, tot posant l’èmfasi en la part humana i les històries personals que configuren els particulars de la història. Es tracta de les “històries singulars” de la Catedral.
Per a més informació, consulteu el web del Museu Diocesà.