Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu

Descobreix aquestes mostres permanents i temporals en un espai expositiu que trobaràs prop de la Catedral de Barcelona

29 Jul, 2026
smunoz

El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d’exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat. Una oportunitat única per descobrir —o redescobrir— un dels espais culturals més singulars de la ciutat, on l’art medieval conviu amb la creació contemporània.

Exposicions temporals

Llegir la processó de Corpus. Objectes per fabular i pregar, honorar, afirmar i sentir

El comissari de la mostra, l’historiador de l’art Albert Cortés, ens proposa una mirada a la processó de Corpus Christi a partir dels objectes i d’altres elements corporis que hi participen. Totes les institucions de la ciutat, civils i eclesiàstiques, es mancomunaven en una gran celebració per tal de retre homenatge al Crist sagramentat. Però la processó també era una ocasió per fer gala i ostentació, per manifestar autoritat i poder, per veure i ser vist.

Tots aquests aspectes es feien i es fan presents en el Corpus barceloní a través de diversos objectes que ballaven, sonaven, cremaven o simplement es duien per comunicar als espectadors, de manera explícita o simbòlica, qui era el que el portava, quin era el seu lloc en la processó i què hi volia representar. Durant més de 700 anys els barcelonins han anat afegint, modificant o traient aquests objectes fins arribar al dia d’avui; però ja sigui perquè formen part del nostre present o d’un passat llunyà, tots ens parlen de les maneres de relacions; entre Déu i el poble, entre veïns i comunitats, entre estaments i sexes.

Amb aquestes premisses com a punt de partida, la mostra ens proposa una mirada a la processó del Corpus a partir dels objectes i d’altres elements corporis que hi participen. Estructurada a partir de diferents eixos temàtics, el comissari ens fa viatjar per la processó a partir dels objectes del món mític (gegants i bèsties, monstres i dimonis, del passat, del present i del futur…), objectes de devoció (la custòdia, els ciris, les atxes i els brandons), objectes d’honor (revestir-se i acompanyar, guarnir i transformar l’espai…), objectes d’autoritat (identitat i precedència, ordre i significats) i objectes sensorials (gaudir veient, olorant, escoltant i assaborint la festa).

Crèdits

Llegir la processó de Corpus

Gaudí i Miró, natura i mística

El Museu Diocesà de Barcelona presenta una exposició que explora la relació artística i espiritual entre Antoni Gaudí i Joan Miró a través de l’admiració del pintor per l’arquitecte modernista.

L’eix central de l’exposició són els 21 models preparatoris per a la sèrie de gravats sobre Gaudí que Miró va crear entre el 1975 i el 1979, que es conserven a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca i que s’exposen juntament amb objectes i mobles dissenyats per Gaudí per a la Sagrada Família i la Colònia Güell. L’exposició ofereix l’oportunitat de descobrir el procés creatiu de Miró en una de les seves grans obres de maduresa i les connexions profundes que uneixen ambdós artistes al voltant del llenguatge de la natura i el transcendent.

Crèdits

Gaudí i Miró, natura i mística

Exposicions permaments del Museu Diocesà de Barcelona

Barcino, Barchinona, Barcelona: Una ciutat, un bisbe, un territori

Al final del segle III, l’emperador Dioclecià va fer una nova distribució territorial de l’Imperi romà: des d’aquell moment es dividirà en dues demarcacions, l’Oriental i l’Occidental, i cadascuna d’aquestes en diòcesis i províncies. A partir d’aquesta divisió territorial, l’Església es va anar configurant i distribuint per tot l’Imperi; també aquí, a la Tarraconense, on la capital de la província serà Tarragona (Tàrraco) i hi haurà algunes diòcesis –seus episcopals– que naixeran posteriorment, com Bàrcino al segle IV i Ègara al segle V.

Aquesta organització territorial –amb alguns petits canvis– es va mantenir fins el 15 de juny de 2004, moment en què el papa Joan Pau II va erigir dues noves diòcesis: Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, convertint Barcelona en seu metropolitana i aquestes dues en les seves sufragànies.

Al llarg dels segles, la parròquia ha estat i continua sent una institució fonamental en la història de l’Església i en la de la mateixa cultura, perquè ha anat configurant el territori, els pobles i la gent tal com els coneixem avui. Gràcies a les peculiaritats de cada zona, el mapa de parròquies de l’antiga diòcesi de Barcelona forma un ric mosaic geogràfic, humà i cultural, una bona mostra del qual la podem veure al Museu Diocesà de Barcelona.

Barcelona al carrer: Veure i ser vist. La processó de Corpus

Coincidint amb aquesta festivitat i immersos en les celebracions dels 700 anys de la primera processó de Corpus documentada a Barcelona, el Museu Diocesà inaugura aquesta exposició comissariada per Amadeu Carbó i Nil Rider. A través d’una acurada selecció d’algunes de les obres més importants de la col·lecció del Museu, la mostra ens apropa a aquesta festivitat, la seva llarga història i la manera com, des d’època medieval, les seves processons –que variaran el recorregut en diverses ocasions al llarg de 700 anys– han convocat tota la societat barcelonina a sortir al carrer per participar en elles, sempre de manera endreçada i en l’ordre de precedència que correspon: dels orbs, contrets espunyats, al Consell de Cent, el comte i el bisbe, cadascú va al seu lloc.

L’exposició també recull elements del patrimoni immaterial com l’Ou com balla, la presència d’entremesos festius com els gegantons del Pi, una col·lecció de figures de plom per jugar a la processó i una taula policromada d’autor desconegut on apareix representat el seguici processional de l’any 1793.

En l’espai “La peça convidada” s’exposaran al llarg de l’any objectes o documents que complementen els continguts de l’exposició, sobre les festes del Corpus en altres indrets o singularitats d’aquesta solemnitat. Les primeres peces convidades procedeixen del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i posen en valor la literatura de canya i cordill.

La façana de la catedral 1408-1913: Històries singulars al voltant de l’escultura

L’exposició, consagrada al projecte de construcció de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, obre una finestra al projecte arquitectònic i a la seva part escultòrica, en la que té un pes preponderant la figura d’Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905).

La mostra proposa descobrir un dels espais arquitectònics i programa iconogràfic més emblemàtics i representatius de la ciutat, situat en un edifici religiós de singular envergadura per al paisatge cultural de casa nostra. Recorrerem una història en la que s’entrellacen el món contemporani i el medieval, la bellesa i la tècnica, el mecenatge i l’art. Alhora, us farà partícips d’episodis concrets que s’escapen dels grans relats, tot posant l’èmfasi en la part humana i les històries personals que configuren els particulars de la història. Es tracta de les “històries singulars” de la Catedral.

Per a més informació, consulteu el web del Museu Diocesà.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)