Les celebracions comunitàries tornen a donar vida a les parròquies

Gels desinfectants, mascaretes, cartells de prevenció als bancs, gomets marcant entrades i sortides, acomodadors per a les celebracions i molta precaució. Així han tornat aquesta setmana les celebracions a la diòcesi de Barcelona, on els pastors i la feligresia amb il·lusió, però amb prudència s’han posat «mans a la feina» per tal que les celebracions puguin tornar respectant les mesures de prevenció requerides.

Després de més de dos mesos de confinament, les esglésies de la diòcesi han reobert les portes al culte públic. La condició del govern espanyol ha estat no superar un terç de l’aforament dels temples. Paral·lelament, des de l’Arquebisbat de Barcelona, s’ha fet un Decret amb un recull de mesures disposades pel Cardenal Omella pel retorn progressiu al culte públic.

Des del primer moment que es va anunciar que s’entraria a la Fase 0.5, moltes parròquies expliquen com es van posar a treballar. Rectors i en alguns casos part de la feligresia, van començar a pensar i organitzar els detalls i protocols per tornar al culte públic, garantint la major seguretat.

Reunions parroquials 2.0

Donada la situació de confinament, les reunions s’han gestionat per Internet. És el cas de l’arxiprest de la zona pastoral de La Cisa, Mn. Xavier Pich, rector de la parròquia de Santa Maria i de la de Sant Ildefons, ubicades a Premià de Mar. Aquest explica la seva sorpresa per com «al llarg d’aquests dies s’ha fet més coordinacions i més reunions que potser en tot un any».

«Amb la situació de la Covid-19, hem hagut de coordinar les nostres inquietuds i propostes, mitjançant tot un seguit de videoconferències des de diverses plataformes», explica. Sens dubte, aquest fet, ens ha ajudat a actualitzar-nos i descobrir que pot ser el nostre ordinador, no té webcam per entrar en aquest món tan tecnificat«, assegura Mn. Pich.

Una organització i mesures de prevenció

Els voluntaris i la bona coordinació han estat un pilar de fons per a dur a terme les mesures de prevenció. A la parròquia de la Sagrada Família, el rector Mn. Josep Maria Turull explica com «un nombre de voluntaris molt gran s’ha ofert per col·laborar i implementar les mesures amb molta il·lusió, però molta prudència». Segons explica, s’ha disposat un circuit d’entrada i un de sortida, perquè entre les celebracions es porti un sistema «àgil i ordenat».

És el cas també, de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercè, on tots plegats rector i feligresos, han establert un protocol per definir les diferents mesures i les responsabilitats de cada un en el moment de celebrar l’Eucaristia. «Cal que cada un sàpiga què fer i sempre de la manera més educada i delicada possible –explica el rector Fermín Delgado– ja que, pot ser que hi hagi feligresos que no s’habituin amb facilitat a la nova manera d’acudir a l’església». Per això, a la Mercè hi ha voluntaris a l’entrada per a la recepció dels feligresos i per a distribuir el gel desinfectant o advertint sobre la necessitat de les mascaretes. També hi ha encarregats d’acomodar la feligresia en els seus llocs mantenint la distància prudencial.

Altres esglésies s’han ajudat entre elles, com la de Santa Clara, Sant Francesc d’Assís i Sant Crist de Badalona. El rector d’aquest conjunt parroquial, Mn. Josep Teixidó assegura que «el cap de setmana anterior, vam disposar el temple segons la normativa». Mn. Teixidó se n’alegra perquè en una de les esglésies no hi ha bancs sinó cadires. «El que hem fet és girar tres cadires –separades per 1,5 metres– i deixant els espais adients». En les altres dues parròquies han disposat cartells marcant la distància prudencial. I aquesta ha estat una de les mesures més esteses a les esglésies.

Uns cartells i d’altres, gomets tant als bancs per definir les distàncies entre persones, com al terra, en què es marca l’entrada i la sortida, com a les parròquies de Santa Maria i Sant Cristòfol de Premià de Dalt. En aquestes dues parròquies a més a més, s’ha aïllat les imatges per tal que ningú les toqui i evitar també possibles contagis.

Alegria i prudència

La resposta de la feligresia davant la tornada ha estat en general positiva. Així ho explica Mn. Bacardit de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, que exclama alegre com els feligresos «han expressat el seu goig per poder participar de l’Eucaristia després de tants dies de confinament!». «Ens hem retrobat amb emoció i agraïment», afegeix. També, a la basílica de la Mercè, l’Anna una feligresa que fins ara havia seguit les misses en línia s’alegra de poder participar a les misses, des de la parròquia. «El Youtube i altres coses modernes està molt bé, però no és el mateix que estar en Missa en la teva parròquia. A l’església es viu la Missa de veritat, i podem combregar físicament amb el Senyor. No hi ha res com això», assegura.

L’alegria però, ha vingut acompanyada d’una necessitat de precaució, tal com explica el rector de la Sagrada Família, ja que en tot moment es mira de mantenir precaució. «Els mateixos familiars de la gent més gran recomanen el màxim de prudència», explica Mn. Turull. “És una sensació agredolça; agradable per tornar a l’eucaristia, però agre per com ha afectat tot això”, afegeix. En aquest sentit, Mn. Teixidó destaca com alguns feligresos han tornat amb una sensació entre “alegre i amb sensació de por”. 

D’altra banda, una de les sorpreses ha estat veure cares noves entre la feligresia que ha acudit a les celebracions. «Potser, una oportunitat del confinament que potser ha portat a persones a obrir-se a la fe», expressa Mn. Josep Turull.

“Sabent-nos necessitats del Senyor»

Mn. Josep Teixidó explica que és una experiència «totalment nova i inesperada, així com contradictòria». «D’una banda, sento el dolor com a pastor de veure com una part dels feligresos que tens encomanats han marxat cap a la casa del Pare a causa de la Covid-19. Per l’altra, hem pogut experimentar com Déu és al final el principi i la fi de totes les coses, en el sentit que tot el que fèiem s’ha aturat en sec i hem hagut de viure aquests dos mesos amb més intensitat, sabent-nos necessitats del Senyor».

També, el Pare Fermín Delgado, explica que «tot i que el culte públic a tornat a donar vida a la parròquia», «avança d’una manera una mica lànguida, perquè és com si comencés a despertar després d’un llarg somni, però a poc a poc anem agafant el pols», afegeix.