L’episodi de Benet Sala

Relat de la tragèdia que va viure el cardenal d'origen català que va ser víctima del rei Felip V de Borbó

07 Juny, 2017
Església de Barcelona


Possiblement, algun barceloní visitant la capella del Santíssim de Sant Pau
extramuri de Roma, es trobi al costat de la balustrada de combregar a terra una làpida que indica que allà està sepultat un cardenal bisbe de Barcelona, Benet de Sala. Diu també que tenia 70 anys i que morí a Roma el 4 de juliol de 1715. Fou una víctima del rei d’Espanya Felip V.

Benet de Sala i de Caramany ingressà intern a Montserrat als dotze anys, primer a l’escolania, després monjo i als dinou anys anà a la Universitat de Salamanca per estudiar teologia, després d’haver-se doctorat en filosofia a la de Barcelona. Doctorat a Salamanca continuà com a professor de teologia i als 30 anys (1676) el rei Carles II li donà el títol de catedràtic.

Com a catedràtic i monjo benedictí va fer estada a Salamanca fins 1681. Va tornar a Montserrat el mateix any i va ser nomenat abat el 3 d’agost; després els anys 1684-1693 va esdevenir successivament abat de Sant Pau del Camp de Barcelona, abat de Santa Maria de Gerri i abat electe de Ripoll.

El mateix rei Carles II el proposà com a bisbe de Barcelona el 8 de juliol de 1698 i el 1699 va prendre possessió de l’esmentat bisbat. En un principi tots els bisbes juraren fidelitat al nou proclamat rei de la corona hispànica el duc d’Anjou amb el nom de Felip V, però molt aviat esclatà la guerra de successió i una part dels bisbes, entre ells el de Barcelona Benet de Sala, canviaren la fidelitat al nou pretendent arxiduc Carles. Per això Felip V

considerava que Benet de Sala era un “perjur” i li manifestà un odi extrem: primer el va empresonar a França i després se li concedí entrar a Avinyó, que era terra de l’Estat Pontifici, per tant era lliure però no podia sortir d’aquesta ciutat, doncs no tenia passaport. Tots els cardenals tenien passaport i per aquest motiu en ser Sala nomenat cardenal, pogué tornar a Barcelona abans del 14 de setembre de 1714. Tanmateix en marxar de nou de Barcelona intentà negociar amb l’arxiduc, ara emperador Carles VI però la mala sort de la desfeta de Barcelona fou inevitable.

El cardenal Sala passà el final de la seva tragèdia exiliat de la seva estimada diòcesis romanent a Roma fins la seva mort. Per privilegis estranys però acceptats per tothom el rei tenia el dret de lliurar el capello cardenalici, per això Benet de Sala era cardenal però no reconegut com a tal pel rei d’Espanya que el considerava com un simple bisbe. Per això en les exèquies de Benet de Sala, a l’església dels Dotze apòstols de Roma, en un principi s’inicià el pontifical com episcopus defunctus però tot seguit el papa manà que es canviés el ritus per un cardenal difunt. A la catedral de Barcelona tan sols es feu un funeral de bisbe i no de cardenal ja que sempre s’hi oposà Felip V.

Hi ha qui li agradaria que a Barcelona tornessin les seves despulles i que es celebressin uns funerals com es mereixia un personatge tan eminent, enamorat de Catalunya i profundament religiós. Així ho ha estudiat un altre cardenal, monjo de Montserrat, l’extraordinari bibliotecari vaticà J. Albareda.

 

Mn. Martí Bonet

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.

(Lc 6,27-38)