Aigua, llum i gas agreugen la vulnerabilitat de les famílies

Són moltes les famílies acollides i acompanyades per Càritas Diocesana de Barcelona que demanen el nostre suport en matèria de subministraments. Si durant el 2016 vam destinar gairebé 90.000€ en pagar subministraments d’aigua, llum i gas de 229 famílies, preveiem que en finalitzar el 2017 la xifra serà similar. Enguany, 170 famílies ja ens han demanat suport. Si el 2014 CDB va destinar uns 340€ en subministrament per llar, el 2017 n’ha destinat 435€, un increment del 22% en només 3 anys. La impossibilitat de fer front al pagament de factures és producte de la combinació de tres factors: el baix nivell de renda, les despeses elevades de lloguer i hipoteques i els elevats preus dels subministraments. En els darrers 10 anys, els preus de l’aigua i l’energia han augmentat d’un 60%, i més d’un 50% del cost de la factura de la llum són costos no associats al consum.

Les famílies vulnerables tenen moltes dificultats per poder reduir el cost dels subministraments, ja que en la majoria de casos els habitatges no estan suficientment condicionats (aïllament tèrmic inadequat, mala climatització, humitats, electrodomèstics amb baixa eficiència energètica…).

La llei 24/2015 aprovada pel Parlament de Catalunya prohibeix els talls dels subministraments bàsics a persones i famílies que es troben en situació d’exclusió residencial, però les companyies subministradores han incomplert el principi de precaució procedint al tall del subministrament sense consultar prèviament a les entitats o serveis socials. El principi de precaució és un
instrument que garanteix l’accés als subministraments bàsics, però no impedeix que les famílies i persones que es troben en situació especialment vulnerable segueixin generant deute.

Demanem a les companyies subministradores l’aplicació de l’establert a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, on s’estipula que tota persona té el dret a disposar d’energia, d’un subministrament elèctric continu i suficient i a l’accés gratuït a aigua potable.

Considerem que el bo social aprovat pel Govern central és una mesura insuficient, ja que els tràmits administratius per aconseguir-lo són difícils de dur a terme per part de les famílies vulnerables. En la majoria de casos, són les entitats socials les que han d’acompanyar a les famílies per realitzar les gestions oportunes. Hem de superar la consideració de la persona com a simple client d’una empresa subministradora per avançar cap a la consideració de la persona com a titular d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible.

Premsa Càritas Diocesana de Barcelona