«L’emergència climàtica és un multiplicador de la desigualtat»

La quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez reclama mesures urgents per revertir el canvi climàtic al Fòrum Pere Tarrés

25 Nov, 2019
Església de Barcelona

“Barcelona no és una illa”, assegurava Laura Pérez, quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. La representant municipal ha intervingut avui en el marc del 71è Fòrum Social Pere Tarrés fent una crida a la responsabilitat col·lectiva per revertir el canvi climàtic. Pérez ha afirmat que la lluita global contra aquest s’ha de començar des de les polítiques locals i assegurant que l’emergència climàtica està estretament connectada amb la lluita contra les desigualtats socials i de gènere.

La crisi ecològica, generadora de desigualtats socials

“L’emergència climàtica és un multiplicador de la desigualtat”, ha afirmat Pérez. “Cal fer un esforç per connectar els diferents reptes perquè la transformació climàtica reforci també la justícia social i de gènere”, continuava. I és que, segons la tinenta d’alcaldia, la crisi ecològica genera moltes altres desigualtats: pobresa energètica, disminució del creixement econòmic de països empobrits, increment de la inseguretat alimentària o augment d’algunes malalties, com el paludisme, i té també molt a veure amb el gènere: “El sistema econòmic capitalista aplica la mateixa lògica extractiva a les dones que a la natura”, ha conclòs.

De fet, segons ha explicat Laura Pérez, el 80% de les persones refugiades per emergència climàtica són dones. I les dones són també les principals que acaben patint les càrregues de feina en forma de cures quan les sequeres o altres fenòmens climàtics provocats per la crisi actual generen malalties. “Les dones contribuïm menys al canvi climàtic i el patim més”, ha assegurat.

Crisi climàtica a Barcelona

Laura Pérez també ha explicat la crisi climàtica com una emergència que connecta el món global i local. De fet, ha començat la seva intervenció recordant l’assassinat d’activistes pels drets socials a Guatemala o Hondures, com Berta Cáceres. Així ha desglossat com la crisi afecta ja actualment a Barcelona: a la ciutat hi ha una onada de calor cada quatre anys i en aquestes circumstàncies climatològiques augmenten les morts un 25% i s’agreugen molts problemes de salut. També la pol·lució mata: unes 350 barcelonins i barcelonines moren de manera prematura cada any per aquesta causa. Sense comptar la gravetat de la pobresa energètica a la ciutat, que afecta ja a 70.000 llars a la ciutat. “L’àmbit local és clau en aquesta lluita. Aquesta feina l’hem d’abordar des de diferents vessants i interpel·lant diferents col·lectius socials, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica, i alhora les desigualtats socials i de gènere.”

Pel Fòrum Social Pere Tarrés de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.

Font: Fundació Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)