«L’emergència climàtica és un multiplicador de la desigualtat»

La quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez reclama mesures urgents per revertir el canvi climàtic al Fòrum Pere Tarrés

25 Nov, 2019
Església de Barcelona

“Barcelona no és una illa”, assegurava Laura Pérez, quarta tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. La representant municipal ha intervingut avui en el marc del 71è Fòrum Social Pere Tarrés fent una crida a la responsabilitat col·lectiva per revertir el canvi climàtic. Pérez ha afirmat que la lluita global contra aquest s’ha de començar des de les polítiques locals i assegurant que l’emergència climàtica està estretament connectada amb la lluita contra les desigualtats socials i de gènere.

La crisi ecològica, generadora de desigualtats socials

“L’emergència climàtica és un multiplicador de la desigualtat”, ha afirmat Pérez. “Cal fer un esforç per connectar els diferents reptes perquè la transformació climàtica reforci també la justícia social i de gènere”, continuava. I és que, segons la tinenta d’alcaldia, la crisi ecològica genera moltes altres desigualtats: pobresa energètica, disminució del creixement econòmic de països empobrits, increment de la inseguretat alimentària o augment d’algunes malalties, com el paludisme, i té també molt a veure amb el gènere: “El sistema econòmic capitalista aplica la mateixa lògica extractiva a les dones que a la natura”, ha conclòs.

De fet, segons ha explicat Laura Pérez, el 80% de les persones refugiades per emergència climàtica són dones. I les dones són també les principals que acaben patint les càrregues de feina en forma de cures quan les sequeres o altres fenòmens climàtics provocats per la crisi actual generen malalties. “Les dones contribuïm menys al canvi climàtic i el patim més”, ha assegurat.

Crisi climàtica a Barcelona

Laura Pérez també ha explicat la crisi climàtica com una emergència que connecta el món global i local. De fet, ha començat la seva intervenció recordant l’assassinat d’activistes pels drets socials a Guatemala o Hondures, com Berta Cáceres. Així ha desglossat com la crisi afecta ja actualment a Barcelona: a la ciutat hi ha una onada de calor cada quatre anys i en aquestes circumstàncies climatològiques augmenten les morts un 25% i s’agreugen molts problemes de salut. També la pol·lució mata: unes 350 barcelonins i barcelonines moren de manera prematura cada any per aquesta causa. Sense comptar la gravetat de la pobresa energètica a la ciutat, que afecta ja a 70.000 llars a la ciutat. “L’àmbit local és clau en aquesta lluita. Aquesta feina l’hem d’abordar des de diferents vessants i interpel·lant diferents col·lectius socials, amb l’objectiu de reduir la petjada ecològica, i alhora les desigualtats socials i de gènere.”

Pel Fòrum Social Pere Tarrés de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l’Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d’altres ponents.

Font: Fundació Pere Tarrés

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)