L’AUSP inicia el curs amb la creació de la segona facultat de litúrgia del món catòlic

Fotografies: Ramon Ripoll

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) inicia un nou curs marcat per la crisi de la Covid-19 i amb nova facultat. El Seminari Conciliar de Barcelona ha acollit l’acte d’inauguració del curs 2020-2021 presidit pel Gran Canceller de l’AUSP, el cardenal Joan Josep Omella.

El rector de l’AUSP, Dr. Armand Puig, ha iniciat la seva intervenció amb una felicitació als professors i als quepis de Secretaria i de Comunicació per la celeritat en la posada en marxa del programa «L’Ateneu a casa», que es va activar en només tres dies, des del moment en què es va decretar el confinament. D’aquesta manera, des del 18 de març es van poder impartir la pràctica totalitat de les matèries telemàticament; els instituts superiors de ciències religioses s’hi van afegir un mes després, també amb èxit. Els exàmens també es van realitzar en la modalitat on-line. Pel nou curs el Dr. Puig constata que «l’AUSP ha passat i està passant a una doble modalitat; la telematicitat és complementària a la presencialitat».

Una nova realitat acadèmica

L’any 2020 es recordarà també, ha dit el Dr. Puig i Tàrrech, –a banda de la pandèmia del coronavirus– per la constitució d’una nova realitat acadèmica, al costat de les tres facultats ja existents: l’Institut de Litúrgia ad instar Facultatis (ILF). L’ILF neix amb la potestat de conferir tres graus acadèmics: el Grau en Litúrgia (tres anys); la Llicenciatura o Màster (dos anys); precedit d’un propedèutic (un any), a més del Doctorat. «Barcelona -ha dit el Dr. Armand Puig-, gràcies a l’ILF, té ara la segona facultat de litúrgia del món catòlic, després el Pontifici Institut Litúrgic (PIL) de Roma, la institució degana».

Igualment, aquest any la Congregació per a l’Educació Catòlica ha donat el vistiplau a la constitució del Centre Internacional d’Estudis Avançats «Antoni Gaudí i els seus col·laboradors» i l’adscrivia a la Facultat Antoni Gaudí. El Centre pretén convertir-se en un referent internacional que faciliti la recerca sobre Gaudí i els seus col·laboradors; «es crearà un banc de dades on-line, amb materials documentaris i plàstics -degudament microfilmats i escanejats-, que permeti la recerca i la interpretació d’una figura major de la nostra cultura i de la nostra Església», ha explicat el rector de l’AUSP.

«Es treballaran quatre grans àrees: el simbolisme, l’arquitectura, el context històric i la influència exercida per Gaudí sobre l’arquitectura dels segles XX i XXI. D’aquesta manera, l’Església queda posicionada sobre una figura que necessita ser llegida amb tot el seu gruix espiritual i arquitectònic —no tan sols arquitectònic—, per tal d’interpretar i entendre una obra que ha esdevingut una icona mundial, un cant a la fe cristiana», ha conclòs el Dr. Puig.

Primer curs de l’Escola de Llengües Antigues

Aquest curs 2020-2021 també inicia el seu camí l’Escola de Llengües Antigues, successora de l’Escola de Llengües, que dirigirà el Dr. Joan-Ramon Marín. Així, l’AUSP es converteix en una institució singular que ofereix la possibilitat d’estudiar hebreu, grec, llatí, arameu, copte, siríac i, fins i tot, egipci antic.

El Dr. Armand Puig també ha fet memòria dels tres professors que han traspassat en el decurs de l’any acadèmic 2019-2020: el P. Vicent Igual, el P. Ferran Manresa i Mn. F. Xavier Parés. Finalment, ha anunciat la celebració del Congrés Internacional que tindrà lloc els propers dies 27, 28 i 29 d’octubre, que estarà dedicat a les ferides del nostre món. (Les ferides i les esperances d’un món malalt a la llum de la teologia de l’encarnació. La crisi global del coronavirus: ferides i esperances). A més, culminarà el 2021 amb una reflexió sobre la teologia de l’encarnació. (El Déu encarnat com a generador de canvi en la història humana).

«Enguany, però, reflexionarem sobre les formes que pren la malaltia el nostre món i esbossarem una primera resposta des de la filosofia i des de la teologia, particularment a la llum de la recent encíclica Fratelli tutti», ha avançat el Dr. Puig i Tàrrech.

El nou Institut de Litúrgia ad instar Facultatis

El Dr. Gabriel Seguí, president de l’Institut de Litúrgia amb rang de Facultat, després de llegir el Decret d’Erecció canònica signat pel cardenal Giuseppe Versaldi, Prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, ha agraït al Gran Canceller de l’AUSP els seus esforços per aconseguir l’objectiu.

La constitució canònica de l’Institut de Litúrgia «ad instar Facultatis»  és, «el reconeixement vaticà a l’ensenyament de la litúrgia a Barcelona», ha afirmat el Dr. Seguí. «Això representa una major autonomia del centre dins l’Ateneu Universitari Sant Pacià i es converteix en un punt de referència per a l’Església espanyola, perquè el nostre Institut de Litúrgia és el segon centre mundial que permetrà donar títols de segon cicle (Llicenciat o Màster en Litúrgia) i de tercer cicle (Doctorat en Litúrgia) –en altres centres només es poden cursar en Teologia litúrgica-», ha apuntat. El Dr. Seguí ha explicat que l’objectiu principal de l’Institut de Litúrgia és oferir un servei preferencial a l’alumnat procedent d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica, que actualment conformen el gruix principal, a més d’alumnes catalans i espanyols. La nova institució continuarà impartint les classes en llengua castellana.

Lliçó inaugural del Dr. Armando Pego: Lectures de Déu a propòsit de George Steiner

La lliçó inaugural del curs 2020-2021 ha anat a càrrec del Dr. Armando Pego, professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Porta per títol Lectures de Déu a propòsit de George Steiner i pretén apropar-se al concepte de «Déu» que ha anat articulant l’extensa obra de l’autor de Presències reals (1989).

«Tres qüestions fonamentals van atreure la seva atenció crítica al voltant de la tasca de la transmissió cultural: la naturalesa del llenguatge; les lectures tràgiques que la civilització occidental ha plantejat sobre la relació entre l’home i l’Estat; i la simbiosi inquietant entre les polítiques totalitàries i els assoliments científics i literaris al llarg del segle XX», ha explicat el Dr. Armando Pego. «El difícil equilibri entre messianisme i apocalipsi, entre Jerusalem i Atenes i entre el paper de les Humanitats i el testimoni de la inhumanitat que representa la Xoà són indicadors de les arrels de la triple crisi que han definit la cultura i la societat contemporànies: el trencament entre l’home i Déu, la paraula i el món, i l’home i l’esperança», ha afegit.

Amb aquesta lliçó, el Dr. Pego ha volgut retre homenatge a l’autor de Lliçons dels mestres. «Steiner va anomenar la nostra època com la del epíleg o la de la post-paraula. La crisi del significat afecta el cor de la transmissió cultural, la qual continua jugant-se en la noció d’encontre: entre pares i fills, entre mestres i deixebles i també entre autors i lectors. Mantenir aquesta confiança bàsica és potser la millor manera d’enfrontar-se al nihilisme contemporani, que en alguna ocasió he definit com l’Alzheimer d’Occident», ha conclòs el professor Armando Pego.

Paraules del Cardenal Omella

El Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella, ha recordat, en l’homilia que ha precedit l’acte d’inauguració de curs, la missió principal de l’Ateneu. «La nostra primera tasca és la cerca de la veritat; com a centre teològic, sabem que la Veritat amb majúscules la trobem en la Revelació de Déu mateix, en la qual se’ns manifesta el sentit de la creació i del rol que l’ésser humà ocupa en tota aquesta misteriosa obra d’amor».

Així mateix, Omella ha assegurat que «coneixem la meta, encara que no sempre és fàcil de trobar els camins que ens hi condueixen . La via del coneixement i de la raó és un dels camins que ens poden apropar més a aquesta Veritat, fonament i essència de tot. L’Ateneu és precisament un dels instruments amb els quals volem ajudar les persones a acostar-se al misteri de Déu i a la seva Revelació per la via del coneixement gràcies a les diferents facultats i institucions que el conformen».