L’Ateneu Universitari Sant Pacià afronta el repte de la IA des de la centralitat de la persona humana

El cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP, ha presidit l'acte d'inauguració del curs aquest dijous, al Seminari Conciliar de Barcelona

08 Oct, 2026
Església de Barcelona

Aquest dijous s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte d’inauguració del curs 2026-2027 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP, i al qual han assistit els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya.

«No podem oblidar els perills i mancances de la IA»

Durant la missa prèvia a l’acte d’inauguració, el cardenal Omella ha recordat que, «en la tasca educativa, la intel·ligència artificial (IA) pot ser una eina molt útil, tanmateix, tal com ens alerta el Papa, no podem oblidar els seus perills i mancances», tot recordant la carta encíclica del papa Lleó XIV, Magnífica Humanitas. Per això, ha insistit que «cal que no deixem de confiar en la nostra intel·ligència natural, la que hem rebut de Déu».

Ja en l’acte d’inauguració, el Dr. Joan Torra, que ha estat nomenat recentment per a un segon trienni com a rector de l’AUSP, ha iniciat la seva intervenció explicant que la persona humana serà al centre de la reflexió acadèmica d’aquest curs. Ha anunciat el lema de recerca: «La persona humana: cap, cor, cor», que dona continuïtat al treball desenvolupat el curs anterior al voltant de la figura d’Antoni Gaudí, i que enguany pren una rellevància especial davant els reptes plantejats per la IA.

Congrés al febrer del 2027

El Dr. Joan Torra ha anunciat la celebració del Congrés que l’AUSP organitzarà a finals de febrer de 2027, que aprofundirà també en la relació entre persona humana, IA i saviesa.

Igualment, el Dr. Torra  ha informat que la Subcomissió Episcopal per a les Universitats i la Cultura de la Conferència Episcopal Espanyola, per encàrrec de l’Assemblea Plenària, està duent a terme un treball per respondre a la petició feta pel Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de cara a la revisió del conjunt dels centres superiors d’estudis teològics d’Espanya, i ha comunicat que, mentre no conclogui aquest procés de reflexió i d’intervenció «ha suspès qualsevol mena d’erecció, aprovació o reconeixement de nous Instituts». És per això que, havent presentat tota la documentació, no hi ha cap resolució sobre la petició de l’AUSP per tal que l’Institut de Litúrgia passi a ser una Facultat de ple dret. Cal recordar que quan sigui erigida com a Facultat de Litúrgia, l’AUSP ja comptarà amb quatre facultats i podria esdevenir Universitat.

Al final de la seva intervenció, el Dr. Joan Torra ha tingut un record per totes les persones que han format part de l’Ateneu i que han mort en el darrer curs: Josep Rius-Camps, Josep Bigordà Montmany, Ramon Prat Pons, Josep Perarnau Espelt, Vicenç Bosch Miquela, Josep M. Sans Travé, Joan Viñas Salas, i fra Jacint Duran Boada. El Dr. Torra, nomenat per a un nou trienni com a rector, ha expressat el seu compromís d’exercir aquesta responsabilitat «com un eficaç servei a l’Església», tasca que només és possible «gràcies al treball compartit de tota la comunitat de l’Ateneu».

Lliçó inaugural del Dr. Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

La lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec del Dr. Marcos Aceituno Donoso, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP), que ha titulat: «La Bíblia: entre el drama i el dogma. La dramatització de l’Èxode per Ezequiel el Tràgic». El Dr. Aceituno ha presentat un estudi de l’Exagogè, tragèdia judeo hel·lenística composta en grec probablement entre els segles III i II aC, en un context cultural vinculat amb molta probabilitat a l’Alexandria ptolemaica. Conservada fragmentàriament —269 versos transmesos principalment per Eusebi de Cesarea a través d’Alexandre Polihístor—, constitueix un testimoni excepcional de l’encontre entre Escriptura bíblica, cultura hel·lenística i literatura dramàtica.

La recerca del Dr. Aceituno mostra que Ezequiel no es limita a versificar l’Èxode, sinó que realitza una veritable transposició cultural i hermenèutica. Partint de la versió grega dels Setanta, transforma la narració bíblica en acció dramàtica mitjançant monòlegs, diàlegs, relats de missatger, visions i prodigis. La forma tràgica esdevé així exegesi: selecciona, condensa i amplia el text bíblic, tot fent especialment visible la figura de Moisès.

L’anàlisi dels disset fragments conservats permet identificar una teologia implícita coherent. Déu roman transcendent, però intervé activament en la història; Moisès apareix com a profeta, guia, jutge, taumaturg i visionari, encara que la seva autoritat és sempre rebuda. L’extraordinari somni del tron expressa una exaltació mosaica d’abast còsmic, entesa com a autoritat delegada més que no pas com a divinització. Els miracles, al seu torn, manifesten la sobirania divina i s’orienten al judici de l’opressor i a l’alliberament d’Israel.

Finalment, la lliçó estableix una analogia hermenèutica —no històrica ni doctrinal— entre l’Exagogè i Nicea: així com Ezequiel emprà una forma literària grega per expressar la memòria bíblica, Nicea recorregué al terme extrabíblic homooúsios per custodiar la confessió bíblica. Drama i dogma apareixen, així, com a formes diferents de mediació cultural al servei d’una tradició rebuda.

Alumnat de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

Durant el curs 2025-2026, les Facultats de Teologia (FTC), de Filosofia (FFC) i d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí (FHEAG), i l’Institut de Litúrgia (ILF) de l’Ateneu Universitari Sant Pacià han comptat amb 573 alumnes, entre estudis oficials, títols propis i altres activitats acadèmiques i formatives. A aquesta xifra d’alumnes que participen en activitats plenament docents caldria afegir-li també els dels instituts de ciències religioses vinculats, els de les activitats obertes, conferències, xerrades i els participants en activitats de seminaris de treball.

Font: Ateneu Universitari Sant Pacià

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

24 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)