L’Ateneu Universitari Sant Pacià afronta el repte de la IA des de la centralitat de la persona humana

Aquest dijous s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona l’acte d’inauguració del curs 2026-2027 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’AUSP, i al qual han assistit els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya.

«No podem oblidar els perills i mancances de la IA»

Durant la missa prèvia a l’acte d’inauguració, el cardenal Omella ha recordat que, «en la tasca educativa, la intel·ligència artificial (IA) pot ser una eina molt útil, tanmateix, tal com ens alerta el Papa, no podem oblidar els seus perills i mancances», tot recordant la carta encíclica del papa Lleó XIV, Magnífica Humanitas. Per això, ha insistit que «cal que no deixem de confiar en la nostra intel·ligència natural, la que hem rebut de Déu».

Ja en l’acte d’inauguració, el Dr. Joan Torra, que ha estat nomenat recentment per a un segon trienni com a rector de l’AUSP, ha iniciat la seva intervenció explicant que la persona humana serà al centre de la reflexió acadèmica d’aquest curs. Ha anunciat el lema de recerca: «La persona humana: cap, cor, cor», que dona continuïtat al treball desenvolupat el curs anterior al voltant de la figura d’Antoni Gaudí, i que enguany pren una rellevància especial davant els reptes plantejats per la IA.

Congrés al febrer del 2027

El Dr. Joan Torra ha anunciat la celebració del Congrés que l’AUSP organitzarà a finals de febrer de 2027, que aprofundirà també en la relació entre persona humana, IA i saviesa.

Igualment, el Dr. Torra  ha informat que la Subcomissió Episcopal per a les Universitats i la Cultura de la Conferència Episcopal Espanyola, per encàrrec de l’Assemblea Plenària, està duent a terme un treball per respondre a la petició feta pel Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de cara a la revisió del conjunt dels centres superiors d’estudis teològics d’Espanya, i ha comunicat que, mentre no conclogui aquest procés de reflexió i d’intervenció «ha suspès qualsevol mena d’erecció, aprovació o reconeixement de nous Instituts». És per això que, havent presentat tota la documentació, no hi ha cap resolució sobre la petició de l’AUSP per tal que l’Institut de Litúrgia passi a ser una Facultat de ple dret. Cal recordar que quan sigui erigida com a Facultat de Litúrgia, l’AUSP ja comptarà amb quatre facultats i podria esdevenir Universitat.

Al final de la seva intervenció, el Dr. Joan Torra ha tingut un record per totes les persones que han format part de l’Ateneu i que han mort en el darrer curs: Josep Rius-Camps, Josep Bigordà Montmany, Ramon Prat Pons, Josep Perarnau Espelt, Vicenç Bosch Miquela, Josep M. Sans Travé, Joan Viñas Salas, i fra Jacint Duran Boada. El Dr. Torra, nomenat per a un nou trienni com a rector, ha expressat el seu compromís d’exercir aquesta responsabilitat «com un eficaç servei a l’Església», tasca que només és possible «gràcies al treball compartit de tota la comunitat de l’Ateneu».

Lliçó inaugural del Dr. Marcos Aceituno, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya

La lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec del Dr. Marcos Aceituno Donoso, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP), que ha titulat: «La Bíblia: entre el drama i el dogma. La dramatització de l’Èxode per Ezequiel el Tràgic». El Dr. Aceituno ha presentat un estudi de l’Exagogè, tragèdia judeo hel·lenística composta en grec probablement entre els segles III i II aC, en un context cultural vinculat amb molta probabilitat a l’Alexandria ptolemaica. Conservada fragmentàriament —269 versos transmesos principalment per Eusebi de Cesarea a través d’Alexandre Polihístor—, constitueix un testimoni excepcional de l’encontre entre Escriptura bíblica, cultura hel·lenística i literatura dramàtica.

La recerca del Dr. Aceituno mostra que Ezequiel no es limita a versificar l’Èxode, sinó que realitza una veritable transposició cultural i hermenèutica. Partint de la versió grega dels Setanta, transforma la narració bíblica en acció dramàtica mitjançant monòlegs, diàlegs, relats de missatger, visions i prodigis. La forma tràgica esdevé així exegesi: selecciona, condensa i amplia el text bíblic, tot fent especialment visible la figura de Moisès.

L’anàlisi dels disset fragments conservats permet identificar una teologia implícita coherent. Déu roman transcendent, però intervé activament en la història; Moisès apareix com a profeta, guia, jutge, taumaturg i visionari, encara que la seva autoritat és sempre rebuda. L’extraordinari somni del tron expressa una exaltació mosaica d’abast còsmic, entesa com a autoritat delegada més que no pas com a divinització. Els miracles, al seu torn, manifesten la sobirania divina i s’orienten al judici de l’opressor i a l’alliberament d’Israel.

Finalment, la lliçó estableix una analogia hermenèutica —no històrica ni doctrinal— entre l’Exagogè i Nicea: així com Ezequiel emprà una forma literària grega per expressar la memòria bíblica, Nicea recorregué al terme extrabíblic homooúsios per custodiar la confessió bíblica. Drama i dogma apareixen, així, com a formes diferents de mediació cultural al servei d’una tradició rebuda.

Alumnat de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

Durant el curs 2025-2026, les Facultats de Teologia (FTC), de Filosofia (FFC) i d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí (FHEAG), i l’Institut de Litúrgia (ILF) de l’Ateneu Universitari Sant Pacià han comptat amb 573 alumnes, entre estudis oficials, títols propis i altres activitats acadèmiques i formatives. A aquesta xifra d’alumnes que participen en activitats plenament docents caldria afegir-li també els dels instituts de ciències religioses vinculats, els de les activitats obertes, conferències, xerrades i els participants en activitats de seminaris de treball.

Font: Ateneu Universitari Sant Pacià