L’Arquebisbat de Barcelona informa sobre l’estat del projecte de construcció dels nous espais de la parròquia Sant Josep de Badalona

Des de l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia Sant Josep, de Badalona, es continua treballant per a l’enderrocament del Centre Sant Josep

05 Març, 2025
Església de Barcelona

Foto: Shutterstock

Des de l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia Sant Josep, de Badalona, es continua treballant per a l’enderrocament del Centre Sant Josep, una operació que és clau per al desenvolupament del futur projecte de construcció dels nous espais de la parròquia badalonina.

El procés d’enderrocament està pendent de l’obtenció del permís per part de l’Ajuntament de Badalona i de resoldre un detall tècnic relatiu al desplaçament de l’enllumenat.

En relació amb el buidatge dels espais, s’ha sol·licitat a les entitats que buidin els espais del centre abans de l’enderrocament. S’ha fixat un termini en diverses setmanes. El Club de Bàsquet Sant Josep ja l’ha iniciat, i també ho faran la resta d’entitats. Finalment, seran la parròquia i l’Arquebisbat els qui acabin el buidatge.

L’enderrocament és una operació delicada, atès que l’edifici està situat prop d’habitatges. Els treballs es preveuen que durin uns dos mesos i mig, amb una vigilància especial per minimitzar qualsevol impacte en la zona.

Actualment, l’Ajuntament de Badalona està tramitant un Pla Especial específic. Aquest planejament estableix els usos futurs de l’espai. El projecte manté l’estructura original: una instal·lació esportiva i la renovació total del centre social (locals parroquials). La part residencial serà molt menor i no formarà part del Pla Especial.

El centre social serà un espai multifuncional d’usos religiosos, socials i culturals, obert a la ciutat de Badalona, objectiu del qual serà fomentar integració i la participació ciutadana.

La part esportiva tindrà un ús comunitari i estarà oberta a la ciutadania. Aquesta inclourà espais multifuncionals destinats a l’esport, així com altres activitats complementàries.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)