El papa Francesc dedica la seva intenció d’oració de març a les famílies en crisi

Francesc subratlla que el perdó renova sempre la família i permet mirar el futur amb esperança

05 Març, 2025
Església de Barcelona

El papa Francesc ha dedicat la seva intenció d’oració per al mes de març a les famílies que travessen crisis, un tema cada vegada més rellevant a causa de l’augment de separacions i divorcis en molts països. En un videomissatge realitzat per la Xarxa Mundial d’Oració del Papa, el Pontífex convida a pregar perquè les famílies dividides trobin sanació a través del perdó, redescobrint les riqueses de cada membre, fins i tot enmig de les seves diferències.

No existeixen famílies perfectes

En el seu missatge, Francesc subratlla que no existeixen famílies perfectes i reconeix que totes enfronten desafiaments: portes que es tanquen de cop, crits, discussions i desacords són comuns en molts de les llars. Tanmateix, el Papa assegura que el més important és aprendre a respectar i valorar les diferències, ja que cada membre té alguna cosa valuosa a aportar a la unitat familiar. En el seu videomissatge, afirma que quan els conflictes produeixen ferides profundes, «la millor medicina per curar el dolor d’una família ferida és el perdó». I afegeix que, igual que Déu perdona les nostres faltes, el perdó entre els membres de la família pot sanar i donar esperança, fins i tot quan la reconciliació completa no és possible.

El perdó com a eina de sanació

Francesc també recorda que, segons la seva Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia, moltes crisis matrimonials es poden superar amb el suport adequat i la gràcia de la reconciliació. Enfrontar-se i superar una crisi familiar, afirma el Papa, pot portar les persones a trobar una felicitat renovada, aprenent a viure de manera diferent i amb una nova perspectiva.

Aquest missatge forma part de les intencions del Papa per a l’Any Sant 2025, en què s’hi convida a pregar per aquestes causes per obtenir les indulgències del Jubileu.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)