L’Arquebisbat de Barcelona celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener

L’acte d’obertura tindrà lloc dilluns 19 de gener, a les 19 h, a la Catedral de Barcelona, amb una celebració ecumènica amb les confessions cristianes

14 Gen, 2026
Església de Barcelona

Del 18 al 25 de gener, l’Església celebra arreu del món la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, un temps per pregar i caminar plegats cap a la unitat volguda per Crist. Enguany, els materials han estat preparats per l’Església Apostòlica Armènia, que ha proposat com a lema una cita de sant Pau als Efesis: «Un sol cos i un sol Esperit, com és també una sola esperança que neix de la vocació rebuda» (Ef 4,4).

A Barcelona, l’acte d’obertura tindrà lloc dilluns 19 de gener, a les 19 h, a la Catedral de Barcelona, amb una celebració ecumènica organitzada pel Secretariat diocesà d’Ecumenisme i amb la participació de diverses confessions cristianes.

Un camí compartit 

La Setmana Universal de Pregària per la Unitat dels Cristians es va iniciar l’any 1935 i se celebra a Barcelona des del 1954. Des de 1995, la inauguració té lloc a la Catedral amb la participació de les diferents Esglésies cristianes presents a la diòcesi. La directora del Secretariat d’Ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona, Montserrat Puigdellívol, recorda que aquesta setmana és «un temps per aturar-nos i demanar a Déu el do de la unitat entre tots els cristians, responent al desig de Jesús que ‘tots siguem u». Subratlla que «la unitat no és uniformitat, sinó comunió viscuda des del respecte a la diversitat, com a signe d’esperança, pau i fraternitat».

Pregària, diàleg i trobada

Durant aquests dies, moltes parròquies i comunitats cristianes promouran trobades ecumèniques. Enguany, en el marc de la reestructuració pastoral i territorial de l’arxidiòcesi, s’ha volgut assegurar que a tots els arxiprestats hi hagi alguna celebració, afavorint una participació més propera.

Puigdellívol destaca també la importància del coneixement mutu, ja que «establir relacions forjades des de l’amistat contribueix a impulsar projectes conjunts i a reforçar el diàleg», i anima a continuar aproximant-se en tot allò que uneix els cristians.

«Un sol cos i un sol Esperit, una sola esperança»

El lema d’aquest any, inspirat en Efesis 4,4, recorda que tots els cristians formen un sol cos pel baptisme, animat per un únic Esperit, que agermana en la diversitat, i que comparteixen una mateixa esperança en el Regne de Déu.

Els materials preparats per l’Església Apostòlica Armènia s’inspiren en el patrimoni cristià comú i en himnes que es remunten al segle IV. Entre les propostes destaca la celebració «Llum de llum per a la llum», una adaptació ecumènica de l’Oració de l’alba de la litúrgia armènia, que vol il·luminar un món marcat per les tensions i conduir els creients cap a una comunió reconciliada.

En un context social marcat per la pluralitat i els conflictes, la celebració ecumènica esdevé un testimoni visible d’esperança. «No és només una trobada —assenyala Puigdellívol—, sinó un signe públic que mostra que els cristians, malgrat les diferències, podem pregar junts i caminar cap a la unitat».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)