L’Apostolat del Mar de l’Església de Barcelona inaugura l’Ou com Balla de la Catedral

El pregó del responsable de Stella Maris, Mn. Ricard Rodríguez-Martos, dona el tret de sortida a la festa de Corpus Christi

30 Maig, 2024
Montse Punsoda
Fotografies: Catedral de Barcelona

«Avui, doncs festa del Corpus es un bon moment, com a barcelonins, de tenir present d’una manera especial la gent de mar». Amb aquestes paraules el director del Secretariat d’Apostolat del Mar de l’Arquebisbat de Barcelona, Mn. Ricard Rodríguez- Martos finalitzava el pregó inaugural de l’Ou com balla de la Catedral de Barcelona, que enguany ha posat al centre del corpus la gent de mar.

Un any més la Catedral de Barcelona ha celebrat l’acte de benedicció de l’Ou com balla fomentant el valor social que hi ha en el Corpus Christi, la festa de la caritat. Ho ha fet donant a conèixer l’acció social de Stella Maris, l’Apostolat del Mar de l’Església de Barcelona que té cura dels mariners que es troben lluny de la seva llar. 

L’acte va començar amb una processó al voltant del claustre que es va aturar davant del recinte de la font de Sant Jordi, tota ornamentada, a l’espera de la col·locació de l’ou. Mn. Robert Baró, canonge de la Catedral de Barcelona i director del Secretariat de Patrimoni Cultural diocesà, va donar la benvinguda als assistents en aquesta festa de vigilia del Corpus i va explicar com l’Ou simbolitza l’eucaristia que és “estimar”. En aquest sentit, va presentar l’acció del Secretariat de l’Apostolat del Mar i Stella Maris, «que dona una acollida fervorosa i té cura de la gent de mar, un exemple d’amor a la ciutat.»

La gent de mar, un exemple de fraternitat

Tal com va dir en el pregó el responsable de Stella Maris, Corpus és festa de la Caritat, en què «el Senyor ens crida a descobrir-lo i a trobar-nos amb la seva imatge en tots els homes i dones, servint-lo en cadascun d’ells, de manera especial, i amb immensa misericòrdia i compassió, en els més pobres, fràgils i necessitats». Entre aquests, va destacar la gent de mar «pobre d’afectes, pobre de ser tinguda en compte, pobre d’estabilitat laboral, pobre de temps lliure i alguns també pobres econòmicament», va dir. Va posar en valor la tasca dels treballadors de la marina mercant, que «transportant mercaderies d‘un port a l’altre, fent possible el trànsit de mercaderies i persones, són portadors d’un missatge de pau, de enteniment entre els pobles». Mn. Ricard Rodríguez- Martos va ejemplificar la seva tasca com exemple de bona entesa entre germans: «No oblidem que avui en dia les tripulacions són internacionals donant-nos un exemple de convivència pacífica entre persones de diferents llengües, races i cultures», va dir.

Després del pregó, es va posar l’ou a ballar sobre la font de Sant Jordi del claustre i va fer la benedicció. 

A continuació, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va estrenar la nova coreografia de la “Suite per a fer ballar l’Àliga de la Ciutat” amb el so del grup musical dels Ministrers del Sabre. A l’acte també hi participarà el Cor de la UB i els Ministrers de Santa Maria del Pi.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)