L’any 2020, les Càritas catalanes van augmentar les atencions socials un 26% més respecte al 2019

141.194 llars on hi viuen 272.702 persones es van beneficiar de l’acció social de les Càritas amb seu a Catalunya durant el 2020

S’ha presentat la Memòria 2020 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. A l’acte han intervingut monsenyor Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET); Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Miriam Feu, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya; i Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.

Mons. Joan Planellas, ha recordat que «l’any de la pandèmia ha marcat les nostres vides, les de totes les persones que formem part d’aquest país». L’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha destacat que, «gràcies al suport de les nostres comunitats parroquials, dels voluntaris i dels tècnics vam fer possible el manteniment dels serveis fonamentals i la creació de fons d‘emergència COVID-19 o bé aprovar pressupostos extraordinaris amb l’objectiu d’ajudar les persones i famílies que estaven patint greument la crisi econòmica».

Per a monsenyor Planellas, «el coronavirus va ploure sobre mullat, ja que veníem d’una crisi econòmica i social no resolta. Com sempre en aquestes crisis, les famílies que ja es trobaven en situació d’exclusió social van tornar a patir les pitjors conseqüències de l’aturada de l’economia». Per a l’arquebisbe de Tarragona, la situació futura serà complexa, però «podrem sortir endavant amb l’ajuda de tots».

El 20,2% de les persones ateses per les Càritas catalanes no comptaven amb cap ingrés econòmic

Tot seguit, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha posat de manifest el sotrac que ha suposat la pandèmia. Ha explicat que el panorama que ha deixat la COVID-19 és molt preocupant perquè gairebé dues de cada tres famílies van sobreviure amb una feina informal, i el 20,2% de les persones ateses per les Càritas catalanes vivien en llars que no comptaven amb cap ingrés econòmic. Una estadística que gairebé ha duplicat la realitat de les famílies que patien aquesta greu situació abans d’esclatar la pandèmia, a meitats de març de 2020. Això s’ha traduït en què més de la meitat de les llars acompanyades per Càritas s’hagin trobat immerses  en situació de pobresa severa (55,3 %).

Les mesures de protecció social van ser i encara són insuficients. El 93,5% de les famílies acompanyades per les Càritas catalanes no cobra la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Només el 9,7% de les famílies rep correctament aquesta prestació i gairebé el 50,5 % de les famílies transiten en el desconeixement administratiu per a demanar-la.  Un 64% de les famílies ateses per les Càritas de Catalunya tampoc no té informació sobre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i només un 19,4% considera que té prou informació per a poder iniciar la seva tramitació oficial.

Crisi rere crisi, les famílies més fràgils són les grans perdedores

Miriam Feu, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya ha desgranat les dades sobre les famílies ateses per les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. Ha destacat que segons les franges d’edat de les persones ateses, més de la meitat de les persones són adultes (58%), i de la resta, el 19% són menors. Segons el tipus de convivència, continuen essent majoritàries les famílies amb fills les més afectades, un col·lectiu que el 2020 ha passat a representar el 53% de les persones ateses. Segons la tinença de l’habitatge, cal destacar com les formes d’habitatge que no considerem digne afecten el 44% de les persones ateses. Pel que fa a la resta, el 47% viu en règim de lloguer, i  el 9% restant en règim de propietat.

Segons la zona de naixement, el pes de les persones ateses provinents d’Amèrica del Sud i Amèrica central està al 32%. Hi segueixen les persones nascudes a l’Àfrica, amb un pes del 29%. Pel que fa al nombre de persones ateses nascudes a Espanya, se situen en el 31% del total. Pel que fa a la situació administrativa, es distribueix en proporcions pràcticament idèntiques entre les de nacionalitat espanyola (33%), en situació administrativa regular (34%) i en situació administrativa irregular (33%). Finalment, segons la situació laboral, el 64% de les persones ateses es troba a l’atur, tot reflectint l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social. El 16% de les persones ateses tenen una feina, que sempre és precària i no les permet cobrir les seves necessitats bàsiques.

Aprovem en solidaritat individual, suspenem en articulació de respostes col·lectives

Tot seguit, Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya ha assegurat: «aprovem en solidaritat individual, suspenem en articulació de respostes col·lectives: així com veiem que la nostra societat creu en les respostes solidàries individuals davant les situacions d’emergència, veiem que, en canvi, no es produeix la connexió amb les respostes col·lectives que hauríem d’articular a partir de polítiques públiques decidides que posin el focus en transformar les condicions de vida de les persones en situació de major vulnerabilitat».

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...