L’Abat Oliba inaugura el curs encarant el futur

La rectora de la Universitat, Eva Perea, ha enumerat els reptes immediats que afronta la institució que dirigeix

18 Oct, 2018
Església de Barcelona

La Universitat Abat Oliba ha iniciat el curs 2018- 2019 amb un acte acadèmic. Membres del cos docent han assistit a l’acte que ha comptat amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, així com el rector honorari de la UAO CEU, Juan Corona.

El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, considera que Catalunya ha de «desenvolupar-se sobre la base del coneixement» si vol situar-se en el lloc que pretén ocupar. Aquest objectiu requereix que s’estableixi un «diàleg» entre tots els agents implicats en la creació de coneixement. Així doncs, ha cridat a la participació d’universitats, empreses i centres de recerca pel Pacte Nacional per la Societat del Coneixement.

Grau ha apuntat a l’objectiu d’acompanyar el propòsit de potenciar el coneixement amb un major esforç d’inversió en aquest camp. Així, ha assenyalat com a meta que la inversió en «coneixement propi». Respecte al PIB se situï al voltant del 3%, com succeeix als països europeus de referència. En el cas de Catalunya, suposaria duplicar la inversió. Avui dia, entre aportacions públiques i privades actualment està en un 1,5% del PIB.

Mirant el futur

L’acte s’ha obert amb la lectura de la memòria del curs acadèmic precedent. En aquest document, de l’exposició del qual s’ha encarregat la secretària general de la UAO CEU, Ana Beriain, figuren uns resultats que constitueixen «una bona base» per afrontar els reptes de creixement del futur.

De futur, precisament, ha parlat en la seva intervenció la rectora de la UAO CEU, Eva Perea, que ha enumerat alguns dels principals projectes que la universitat que representa té previst escometre en el curt i mig termini. En aquesta línia, Perea ha al·ludit a l’adaptació de l’oferta acadèmica, la construcció d’un nou edifici, la implantació d’una universitat de l’experiència, l’aprofundiment en la innovació docent, la continuïtat de la prioritat internacional, l’establiment d’un programa de mentoring per a estudiants o l’exploració de noves formes de formar el talent. A més, ha esmentat importants fites que la UAO CEU té ja a la vista, com la presidència de la Xarxa Vives durant el següent mandat i el ser seu de les dues pròximes edicions del festival Drac Novell Internacional, promogut per l’Associació Empresarial de Publicitat.

Alleugerir la burocràcia

La cerimònia s’ha tancat amb un breu discurs del gran canceller de la UAO CEU, Alfonso Bullón de Mendoza. En les seves paraules, ha tingut ocasió de referir-se a la vocació de la UAO CEU de ser un centre d’excel·lència i un focus de «irradiació del pensament catòlic». A més, des de la perspectiva de la seva llarga trajectòria acadèmica, ha reflexionat sobre l’excessiu pes de la càrrega burocràtica que han de suportar professors i investigadors. «La burocràcia no ha d’ofegar l’esperit universitari», ha observat.

Construir la resiliència a la universitat

El moment central de l’acte ha estat la lectura de la Lliçó Magistral, que ha estat a càrrec de la directora d’estudis del grau en Psicologia, Laura Amado. En la seva conferència, titulada «Construir la resiliència a la universitat: de la teoria a la pràctica educativa», ha enumerat els pilars sobre els quals es construeix la resiliència en les persones: suport extern, força interior, capacitats interpersonals i espiritualitat. Des d’un enfocament propi de la Psicologia Positiva, Amado ha assenyalat que el desenvolupament de la resiliència és alguna cosa que es pot treballar en l’àmbit personal, familiar i comunitari. En aquest tercer camp, al seu judici, la Universitat pot ser un lloc òptim per al desplegament de la resiliència a partir dels quatre punts abans esmentats.

 

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)