La Sagrada Família rep la creu de Síria marcada per la guerra en el ‘Sent la Creu’

Fotos: A. Codinach

La basílica de la Sagrada Família ha estat l’escenari de la novena edició del Sent la Creu, aquest any en suport als cristians de Síria. Coincidint amb el primer diumenge de Quaresma, la vetlla eucarística, organitzada pel Secretariat de Pastoral amb Joves, ha comptat amb la presència de l’arquebisbe melquita sirià Jean-Abdo Arbach i del cardenal Joan Josep Omella. La protagonista ha estat una creu procedent d’una església grecoortodoxa siriana, marcada pels impactes de la guerra, que s’ha convertit en un recordatori del patiment de tants fidels a la regió. També va exposar-se una icona de l’Anunciació de l’àngel a Maria, «trobada per terra amb altres imatges».

Durant la seva homilia, Jean-Abdo Arbach ha denunciat la situació que es viu a Síria: «Durant la guerra que va començar el 2011 a Síria, han estat 9 les esglésies cristianes que han quedat totalment destruïdes». Ha destacat també les dificultats que pateixen molts creients a causa de la persecució religiosa. «La creu de Crist és la nostra esperança, alhora que fa que pensem amb commoció en molts germans i germanes nostres que són perseguits i assassinats a causa de la seva fidelitat a Crist». A més, ha remarcat que la falta de llibertat religiosa no només afecta Síria, sinó també altres països on, malgrat les garanties legals, «els creients i especialment els cristians troben obstacles i discriminació».

Un testimoni colpidor

L’arquebisbe sirià ha compartit el seu testimoni personal, recordant els anys més durs del conflicte: «El 27 de desembre vaig intentar prendre possessió a Homs, però no vaig poder fer-ho. Estava tot el centre de la ciutat controlat per Estat Islàmic. Vaig celebrar la primera Missa com a bisbe en un subsol, i vaig llogar una casa per iniciar la vida pastoral, sempre a distància perquè les ciutats estaven encerclades pels gihadistes». Ha explicat que les primeres celebracions religioses es van haver de fer en la clandestinitat i que fins al 2014 «tots aquests pobles de la diòcesi van ser alliberats», trobant-se amb una destrucció absoluta.

També ha posat èmfasi en la greu crisi econòmica que afecta Síria després de la guerra: «El nou govern ha fet fora molts treballadors cristians, que no tenen ara cap recurs per viure, dins una situació econòmica molt complexa». Segons l’arquebisbe melquita, «el nivell de pobresa és del 85 per cent de les famílies cristianes». A més, ha relatat les dificultats diàries que pateix la població: «Per exemple, només hi ha dues hores diàries d’electricitat, i molta gent fa 5 hores de cua per comprar el pa». Finalment, ha fet una crida a la solidaritat internacional per garantir que els pastors puguin continuar atenent les seves comunitats: «Fer un esforç per enfortir els pastors, perquè es quedin a Síria amb el seu ramat i no els deixem de banda». Ha subratllat, a més, que «Síria és el bressol del cristianisme» i ha agraït a la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada «la seva gran feina i ajuda».

El testimoni de Bashar Al-Farah

Un altre testimoni emotiu ha estat el de Bashar Al-Farah, sirià establert a Barcelona i pare de tres fills. Ha explicat com va escapar de la guerra i va trobar una nova oportunitat a Catalunya: «Déu em va donar una oportunitat de trobar una nova vida a Barcelona». Ha recordat els moments de terror viscuts al seu país, quan una explosió gairebé li va costar la vida, i ha destacat la importància de la seva família en aquest nou camí. Tot i això, ha expressat la seva preocupació per la situació actual a Síria, on «avui Síria està patint més que mai, ja que els cristians estan sotmesos a molts riscos dins una situació que està especialment complicada els últims dies».

Un regal molt especial

Un dels moments més significatius ha estat quan l’arquebisbe Jean-Abdo Arbach ha regalat la icona de l’Anunciació i la creu siriana que es quedaran al temple d’Antoni Gaudí, segons ha anunciat el cardenal Omella. La vetlla ha estat concelebrada per l’arquebisbe de Barcelona i els bisbes auxiliars Mons. Javier Vilanova i Mons. David Abadías. A més, es van elaborar creus petites prèviament beneïdes perquè, durant la veneració final de la creu, els fidels les poguessin agafar per tenir-ne un record.