La referent de la santedat quotidiana: Maria

L’arquebisbe primat de Tarragona, Mons. Joan Planellas ofereix, ara per ara, l’última Conferència Quaresmal a la Basílica de la Puríssima Concepció

11 Març, 2020
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

La Basílica de la Puríssima Concepció acull el Cicle de Conferències Quaresmals que, ara per ara, han estat cancel·lades per prudència. Tant la del dia 15 de març sobre Néixer i deixar-se estimar impartida pel director espiritual de la serventa de Déu Chiara Corbella, com el del dia 22 de març sobre la vida com una obra d’art.

L’arquebisbe primat de Tarragona, Mons. Joan Planellas, però, sí que va poder impartir la seva conferència anomenada. “Al costat de Crist, amb tota tendresa, hi trobem la seva Mare, Maria”. Aquesta, s’ha basat en la santedat quotidiana amb la màxima exponent que és Maria. Per començar ha volgut emfatitzar amb els aspectes que poden malmetre la nostra espiritualitat. Seguidament, ha parlat sobre com es pot aconseguir que l’Esperit Sant rejoveneixi la nostra espiritualitat, per finalitzar amb les actituds que cal tenir per arribar als altres.

Causes que poden malmetre l’espiritualitat

Mons. Planellas ha volgut concretar aquells aspectes que poden malmetre l’espiritualitat. El primer és la tristesa. “Estem vivint una pesantor d’esperit que repercuteix en una insatisfacció generalitzada” ha explicat Planellas. “Acabem estant tristos perquè voldríem uns ideals que no hem acabat d’aconseguir” ha assegurat.  El segon punt és la indiferència progressiva, “és aquest refredament espiritual que ens fa tornar superficials i buits” ha indicat l’arquebisbe de Tarragona. El tercer punt, per tant, és la mundanitat espiritual que segons Planellas “encara és més desastrosa que la mundanitat moral”. L’arquebisbe ha assegurat que “sota les aparences de força religiositat sorgeix una mundanitat que és desastrosa a l’esperit” per l’arquebisbe de Tarragona les causes són creure’s millor que els altres “acabem amb la crítica indiscriminada, amb els sentiments de superioritat i fins i tot amb la superficialitat amb el tractament de les persones”. Per aquests tres motius Planellas ha demanat fer “un examen de consciència”.

Aconseguir rejovenir l’espiritualitat

Per aconseguir aquesta fita l’arquebisbe de Tarragona ha ofert quatre punts. El primer és intensificar la intimitat amb el Senyor. “Hem de sortir de l’església amb una il·lusió renovada, calen homes i dones sants d’aquesta santedat en la vida ordinària” ha relatat Joan Planellas. “Nosaltres tenim un gran model d’Església que és Maria. El nostre model d’Església és una dona”. En segon lloc es demana ser propers a les persones. “Els cristians hauríem de ser més propers als altres treballant aquesta Església de proximitat per pertànyer a una llar de fraternitat on  les persones puguin veure com vivim. Hem d’explicitar la vida cristiana allà on es troba la gent” ha assegurat Planellas.

En tercer lloc, l’arquebisbe primat de Tarragona demana ser pacients. “Ens cal recuperar aquesta paciència i mantenir-nos ferms en les nostres conviccions”.  Finalment, l’últim punt és el d’estimar plens d’esperança. “Disponibilitat, consciència de pertinença a l’església, hem d’estimar als nostres germans i germanes amb les seves llums i les seves ombres, amb les seves grandeses i misèries. No volem una Església nova, però sí que volem renovar a fons la que tenim i la que ens ha estat confiada i necessitem renovar-la amb el nostre propi projecte de vida cristiana”. Per això Mons. Planellas assegura que “ara, tenim la necessitat de recuperar una Església més corresponsable que manifesti aquesta tendresa de Déu. Tots som necessaris, tal com diu el Papa «tots som deixebles missioners», per tant tots hem de ser actius en la vida de l’Església i hem de ser un agent evangelitzador”.

La doble crida: la fe autèntica i el servei desinteressat als altres

Per arribar a això calen unes actituds espirituals. En primer lloc cal una actitud d’escolta atenta per part de tots. “Hem de ser «artesans d’unitat» tal com deia el sant Pau VI” ha relatat Planellas. Seguidament cal deixar espai a la gràcia de l’Esperit Sant per, en tercer lloc, arribar a la claredat. “Hem de ser clars en la nostra vida i fer un intercanvi de pensament” ha indicat l’arquebisbe de Tarragona. A continuació cal confiança. Confiar més en els altres i donar la confiança que es mereix l’altre. Per últim necessitem una “prudència pedagògica” assegura Planellas. “En la nostra relació amb els altres ens cal aquesta prudència que té molt en compte les condicions psicològiques i morals dels altres”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)