Nou calendari escolar amb les dones de la història

La Fundació Pere Tarrés crea un calendari per generar referents femenins en l’imaginari de les noves generacions, reconeixent les aportacions femenines de la història

10 Set, 2019
Església de Barcelona

Les dones representen el 51% de la població mundial. Malgrat això, la seva presència pública es limita al 10% mentre que els homes ocupen el 90% restant. Històricament hi han hagut més referents masculins que femenins en diversos àmbits com la ciència, la cultura o la política. Certament, hi ha hagut poques dones reconegudes en aquests àmbits per manca d’oportunitats però, a més, les poques que hi ha hagut han estat poc visibilitzades.

Referents femenins per a les noves generacions

Amb la vocació de divulgar les aportacions d’algunes de dones rellevants i generar referents femenins en l’imaginari de les noves generacions, la Fundació Pere Tarrés ha elaborat un calendari per al curs 2019-2020 adreçat a l’àmbit educatiu com ara escoles, centres socioeducatius, centres d’esplai i famílies.

El calendari està ideat per ser més que una eina de planificació del curs escolar per convertir-se en un recurs pedagògic. Un equip de docents, formadors i pedagogs de la Fundació Pere Tarrés ha elaborat diferents fitxes formatives que proposen activitats  vinculades amb l’àrea d’expertesa de les dones que protagonitzen el calendari.

Dotze dones que han fet història

El calendari dedica cadascun dels mesos de l’any a una dotzena de dones rellevants: Josefina Castellví, oceanògrafa, protagonitza el setembre; Anna Frank, autora del famós diari, l’octubre; Neus Català, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, el novembre; Mercè Rodoreda, escriptora catalana, el desembre; Clara Campoamor, política espanyola, el gener; Margarida Xirgu, actriu i directora de teatre, el febrer; Rosa Sensat, educadora, el març; Maria Montessori, pedagoga, l’abril; la científica Marie Curie, el maig; l’escriptora Rosalía de Castro, el juny; la matemàtica Ada Lovelace el juliol i Santa Teresa de Jesús, doctora de l’Església, l’agost.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)