La parròquia de la Mare de Déu del Coll de Barcelona celebra la consagració de l’església i l’altar

Amb una història que es remunta al segle XI, la petita parròquia de la Mare de Déu del Coll, ubicada al barri del Carmel de Barcelona, ha acollit aquest cap de setmana l’acte de dedicació de l’església i de l’altar. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va presidir la celebració, acompanyat del rector de la parròquia, Mn. Gabriel Seguí.

L’acte va ser un moment de trobada i comunió per als feligresos, molts dels quals van seguir la cerimònia dempeus, atès a gran afluència de fidels.

Un signe d’esperança al Carmel

«És una església molt arrelada al barri i estimada per tots els veïns», va destacar el rector, Mn. Gabriel Seguí, al començament de la celebració. Va donar la benvinguda a una comunitat que, amb els anys, «ha crescut i s’ha mantingut unida, acollint noves famílies i convertint-se en un lloc multicultural».

Mn. Seguí també va recordar la importància del Santuari, que es construeix sobre els fonaments d’una antiga església romànica destruïda durant la Guerra Civil. Va ser reconstruïda amb reminiscències d’aquest estil, i manté elements com la talla gòtica de la Mare de Déu del Coll, que presideix l’església i dóna nom al barri.

En el context de l’Any Jubilar, va subratllar el significat de la consagració com un acte de renovació i esperança per a la comunitat. «Volem ser un signe d’esperança en aquest barri durant aquest Jubileu, i esperem que la presència del Sant Crisma, amb què ungirem l’altar, brolli com una font de gràcia per a tots els qui vivim aquí», va concloure amb un missatge de confiança i animació.

Presència de Déu

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, va destacar el profund significat de l’unció amb el Crisma com a signe de la presència de Déu a l’Església. Va recordar que Déu habita en nosaltres des del moment del baptisme, quan som ungits pel Crisma, i ens estima com els seus fills. «Vosaltres sou temple de Déu, i el que feu als altres ho feu a Déu», va dir Omella, fent una crida a respectar la vida dels altres, com a signe del Crist que habita en cadascú.

El Ritu de la Consagració

Després de l’homilia, es va procedir al ritus de consagració de l’església. L’arquebisbe Omella va ungir l’altar i les parets del temple amb el Sant Crisma, un gest simbòlic que omple l’espai sagrat de la presència de Déu. Després del ritu de la unció, es va fer la incensació de l’altar i de l’església. Tot seguit, unes feligreses van preparar la taula de l’altar tapant-lo amb un llençol impermeable per cobrir-lo després amb el mantell, i deixant-lo ben disposat amb amb els ciris per a la celebració de la missa, i també amb la creu.  A continuació es va procedir al ritus d’ill·luminació, amb l’encesa dels ciris i les espelmes ungides deixant l’església impregnada de llum, representant la presència de Crist.  Amb l’altar il·luminat i els ciris encesos, es va proclamar amb força: «Brilli en l’Església la llum de Crist, perquè tots els pobles arribin a la plenitud de la veritat». Aquest acte de consagració va ser un símbol de renovació espiritual per a tots els presents, que van viure la celebració com un compromís de fe i comunió renovada.

Amb aquesta consagració, l’Església de la Mare de Déu del Coll torna a ser un far d’esperança i unitat per a tots els veïns i feligresos. Un lloc de llum i fe renovada en un barri ple d’història i diversitat, que marca l’inici d’un camí de renovació espiritual per a tots aquells que la viuen.