La parròquia de la Mare de Déu del Coll de Barcelona celebra la consagració de l’església i l’altar

L'acte, presidit per Card. Joan Josep Omella, ha estat un signe d’esperança per a la comunitat del Carmel en ple Any Jubilar

10 Febr, 2025
Església de Barcelona

Amb una història que es remunta al segle XI, la petita parròquia de la Mare de Déu del Coll, ubicada al barri del Carmel de Barcelona, ha acollit aquest cap de setmana l’acte de dedicació de l’església i de l’altar. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, va presidir la celebració, acompanyat del rector de la parròquia, Mn. Gabriel Seguí.

L’acte va ser un moment de trobada i comunió per als feligresos, molts dels quals van seguir la cerimònia dempeus, atès a gran afluència de fidels.

Un signe d’esperança al Carmel

«És una església molt arrelada al barri i estimada per tots els veïns», va destacar el rector, Mn. Gabriel Seguí, al començament de la celebració. Va donar la benvinguda a una comunitat que, amb els anys, «ha crescut i s’ha mantingut unida, acollint noves famílies i convertint-se en un lloc multicultural».

Mn. Seguí també va recordar la importància del Santuari, que es construeix sobre els fonaments d’una antiga església romànica destruïda durant la Guerra Civil. Va ser reconstruïda amb reminiscències d’aquest estil, i manté elements com la talla gòtica de la Mare de Déu del Coll, que presideix l’església i dóna nom al barri.

En el context de l’Any Jubilar, va subratllar el significat de la consagració com un acte de renovació i esperança per a la comunitat. «Volem ser un signe d’esperança en aquest barri durant aquest Jubileu, i esperem que la presència del Sant Crisma, amb què ungirem l’altar, brolli com una font de gràcia per a tots els qui vivim aquí», va concloure amb un missatge de confiança i animació.

Presència de Déu

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, va destacar el profund significat de l’unció amb el Crisma com a signe de la presència de Déu a l’Església. Va recordar que Déu habita en nosaltres des del moment del baptisme, quan som ungits pel Crisma, i ens estima com els seus fills. «Vosaltres sou temple de Déu, i el que feu als altres ho feu a Déu», va dir Omella, fent una crida a respectar la vida dels altres, com a signe del Crist que habita en cadascú.

El Ritu de la Consagració

Després de l’homilia, es va procedir al ritus de consagració de l’església. L’arquebisbe Omella va ungir l’altar i les parets del temple amb el Sant Crisma, un gest simbòlic que omple l’espai sagrat de la presència de Déu. Després del ritu de la unció, es va fer la incensació de l’altar i de l’església. Tot seguit, unes feligreses van preparar la taula de l’altar tapant-lo amb un llençol impermeable per cobrir-lo després amb el mantell, i deixant-lo ben disposat amb amb els ciris per a la celebració de la missa, i també amb la creu.  A continuació es va procedir al ritus d’ill·luminació, amb l’encesa dels ciris i les espelmes ungides deixant l’església impregnada de llum, representant la presència de Crist.  Amb l’altar il·luminat i els ciris encesos, es va proclamar amb força: «Brilli en l’Església la llum de Crist, perquè tots els pobles arribin a la plenitud de la veritat». Aquest acte de consagració va ser un símbol de renovació espiritual per a tots els presents, que van viure la celebració com un compromís de fe i comunió renovada.

Amb aquesta consagració, l’Església de la Mare de Déu del Coll torna a ser un far d’esperança i unitat per a tots els veïns i feligresos. Un lloc de llum i fe renovada en un barri ple d’història i diversitat, que marca l’inici d’un camí de renovació espiritual per a tots aquells que la viuen.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)