La Fundació Pere Tarrés mostra l’efecte de la classe social en la salut del infants

La Covid19 ha empitjorat encara més les desigualtats en la salut dels infants, atès que com deixa palès l’estudi ‘Promoció de la infància Fundació Pere Tarrés. Infància i Salut a Catalunya i Espanya’  la salut dels infants de classes més desafavorides és molt pitjor que la dels nens i nenes de classes econòmiques benestants. L’estudi s’ha presentat en el Fòrum Social Pere Tarrés en el marc de la commemoració del Dia universal dels drets dels infants que també ha comptat amb una conferència del cap de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu, el Dr. Juan José Garcia.

Aquest informe s’ha elaborat a partir de l’anàlisi dels indicadors de la Encuesta Nacional de Salud de España del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar i l’Instituto Nacional de Estadística, així com a partir de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA)

El Covid-19 ha empitjorat encara més la salut dels infants

Tot i que l’estudi es va tancar abans de l’arribada del virus, confirmen les dades que s’han pogut anar recollint fins ara. De fet, tot i que fins el 2021 no es podrà disposar de dades oficials que recullin l’efecte del Covid-19, l’anàlisi dels indicadors socials i de salut de l’estudi mostren un  efecte robust de la classe social sobre la salut dels infants. I per tant, evidencien els efectes socials devastadors que es preveu tingui la pandèmia empitjoraran les situacions de desigualtat i vulnerabilitat dels nens i de les nenes pel que fa a la seva salut. “S’ha donat una perversa Llei de Murphy.

El que podia empitjorar ha empitjorat amb l’arribada del Covid-19”, ha afirmat Rosalina Alcalde, cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. “No hem de donar per fet que les desigualtats també afecten els infants i que és una reivindicació que no és nova. La infància és especialment vulnerable i hem de fer alguna cosa per acabar amb aquesta tendència”, ha apuntat Alcalde.

Impacte en la salut mental

Segons un estudi recent a càrrec de l’OPIK-Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Demogràfic de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), ha explorat l’impacte del confinament en la salut mental i física de la població infantil  d’entre 3 i 12 anys, així com, els efectes de les desigualtats socials en les condicions dels habitatges i en la disponibilitat de recursos. La recerca conclou que  gairebé la meitat de la població infantil ha vist deteriorada la seva salut emocional durant el confinament. Com també que  el confinament suposa un major risc per a la salut dels nens i nenes de famílies en situació de vulnerabilitat.

La pandèmia ha suposat més hores davant les pantalles, menys exercici físic (un 20% no n’ha fet cap durant el confinament), així com un consum insuficient de verdura i fruita. Unes dades que reafirmen les conclusions de l’estudi de la Fundació Pere Tarrés, que els infants de classes socials més empobrides tenen un major risc de patir sobreprès i obesitat. En definitiva, el Covid-19 ha empitjorat encara més les desigualtats en la salut dels infants.

Més malalties, també segons el gènere

De fet, les dades destaquen que el 10,5% dels infants de la classe més empobrida valoren negativament el seu estat de salut enfront un 3,9% dels infants de la classe benestant. D’aquesta manera, els nens i nenes de les classes més empobrides tenen una major incidència d’al·lèrgies, asma, trastorns de conducta i trastorns mentals.

L’informe també posa de manifest que existeix una notable desigualtat a la salut dels infants en funció del gènere. Així, els nens són més propensos a patir malalties com al·lèrgies, asma, bronquitis i trastorns de conducta. De la seva banda, les nenes pateixen més trastorns mentals i problemes crònics a la pell, entre d’altres.

De forma especialment acusada, hi ha una major incidència pel que fa als trastorns de conducta i malalties mentals, molt més presents entre els infants més empobrits.

Alimentació i activitat física 

Els infants de les classes més empobrides tenen més possibilitats de presentar problemes de sobrepès i obesitat. Aixó és degut a que fan menys exercici, tenen una vida més sedentària i consumeixen més productes calòrics.

Des del 2003, han augmentat els casos d’infants amb sobreprès i obesitat a Catalunya i Espanya. Tot i això el sobrepès té molta més incidència a la classes més empobrides. Així, els infants amb rendes més altes només registren un 5,41% d’obesitat, enfront del 14,37% a les classes socials amb menys ingressos. En aquest sentit, la incidència del sobrepès entre nois i noies s’equipara en les classes més empobrides, i no pas en les benestants.

Els infants més afavorits consumeixen un 75% més de fruita, enfront del 58% dels infants de classe baixa. Les begudes ensucrades continuen tenint un gran impacte entre els infants i el seu consum es dispara entre els nens de famílies amb menys recursos econòmics. Les diferències de gènere son alarmants a les classes més empobrides, on trobem  una diferència de més de 20 punts percentuals entre les nenes (30,64%) i els nens (51,84%).

Consum de pantalles

Pel que fa a l’oci actiu, a Catalunya el 64,9% dels nens i nenes entre 3 i 14 anys no practiquen cap activitat. No obstant, existeix certa desigualtat entre nenes (el 68,1% no fan activitats)  i nens (el 62% no fan activitats).

Per contra, entre els 10 i els 14 anys, la gran majoria dels nens i nenes (el 83,7%) dediquen al menys una hora o més davant d’una pantalla. La correlació amb la classe social és, de nou, forta. Els nens i nenes de les classes més empobrides passen més temps davant de les pantalles.

L’informe posa de manifest la importància dels professionals socials, en aquest cas la dels educadors i educadores socials, que poden vetllar per introduir i consolidar aquests hàbits entre els infants. L’estudi conclou amb tot un seguit de recomanacions perquè els educadors i educadores promoguin la salut dels infants.

La salut dels infants també és un dret

El Fòrum Social Pere Tarrés també ha comptat amb la intervenció del Dr. Juan José García, cap de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El Dr. García ha assegurat que cal humanitzar la salut dels infants ve donada per l’entorn familiar i el lloc on han nascut els nens i nenes. “Tenir problemes d’obesitat, problemes perinatals (associats a la salut de les mares) o problemes de salut mental estan relacionats amb el nivell de renda”, ha afirmat el doctor.

Aquesta situació de desigualtat entre els infants de classes socioeconòmiques benestants i pobres s’ha vist agreujada pel Covid-19. Segons el Dr. García, el tancament dels centres educatius ha estat prou llarg com perquè tingui una repercussió en la salut dels infants més vulnerables i també en la seva trajectòria vital. “És prioritari que mantinguem les escoles obertes. Hem de fer que l’educació no s’aturi. Si no hi ha adaptacions curriculars, pot haver-hi un impacte que serà una catàstrofe generacional”, ha conclòs Juan José García.

L’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància

Finalment, l’informe ha denunciat la situació alarmant de les polítiques de benestar i de protecció de la infància. Ho ha fer tant a Espanya, com a Catalunya. Així, suposa el primer d’una nova línia d’estudis sobre la promoció social de la infància en els àmbits de la salut, l’educació, la participació, el lleure i la cultura,

Una de les missions principals de la Fundació Pere Tarrés és la protecció i defensa dels drets socials i del benestar de la infància. Amb aquesta voluntat treballa intensament tant des de l’àmbit de l’acció social com des de l’àmbit dels estudis socials. En aquest sentit, ha creat l’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància per estudiar les condicions de vida de la infància a Catalunya així com identificar els factors de canvi i millora dels entorns dels infants.