La FJM, pont de diàleg amb la cultura laica allunyada de l’Església

El Dr. David Jou considera que el cristianisme ha de ser una veu activa en la creació cultural i en l’opinió pública

11 Oct, 2022
Església de Barcelona

El president de la Fundació Joan Maragall (FJM), Dr. David Jou, ha iniciat la seva intervenció en l’acte d’inauguració oficial del curs 2022-2023, celebrat aquest vespre a la Sala d’Actes del Seminari Conciliar de Barcelona, fent una reflexió doble, des d’una perspectiva religiosa i de les dificultats de la religió en el món actual.

Equilibri personal i pau interior

Ha afirmat que el cristianisme és una religió ben realista, perquè “no defuig les dificultats, no crea un món irreal en el qual ens puguem refugiar oblidant del tot aquest món, no ens invita al nostre equilibri personal i la nostra pau i benestar interiors com a màxims valors: ens exhorta a sentir com a nostre el dolor del món, ser-ne conscients, pregar, ajudar en el que es pugui, fer del nostre patiment o les nostres dificultats no un pou per a nosaltres sols, sinó un pont cap al record i la comprensió de les dificultats dels altres”. La segona reflexió ha estat sobre el paper de la religió en la crisi actual d’Ucraïna: ha lamentat l’ús de la religió que fa el patriarca de l’església ortodoxa. El president de la Fundació ha afirmat que “és un contrasentit ben dolorós que en nom dels valors cristians se seguin milers de vides”.

Paral·lelament, el Dr. Jou ha destacat el paper de la FJM, que té com a missió principal “l’anàlisi de la situació cultural i social, i el diàleg amb la cultura i la societat d’avui, especialment pel que fa al diàleg amb la cultura laica allunyada de l’Església”. El president de la FJM ha afegit que “és una tasca que cal fer, perquè les condicions de versemblança i credibilitat d’una religió depenen de la seva actuació, però també del context cultural des del qual es contempla i es judica aquesta situació”. Per aquest motiu, David Jou considera clau el paper de la FJM, i que “si desaparegués, caldria crear-ne una de nova que omplís el buit que deixés”.

Increment de sinèrgies

Una de les vies que es planteja la FJM per fer més efectiva la seva tasca és anar “cap a un increment de sinèrgies amb altres institucions, fer menys activitats però més visibles, i una potenciació de la revista Qüestions de Vida Cristiana”. El Dr. Jou s’ha preguntat “quina mena d’esperances aporta el cristianisme i fins a quin punt una cultura més o menys impregnada d’un sentit fort de la vida pot resistir millor que no pas una en què el sentit de la vida sigui superficial i individualista”.

La FJM manté la il·lusió de continuar treballant malgrat les dificultats, perquè l’objectiu és “que el cristianisme –i en concret el catolicisme- sigui una veu activa, tinguda en compte en la creació cultural, en l’opinió pública, en l’estructuració social”. “El cristianisme pot aportar energia social de solidaritat, sentit de la vida, dimensió transcendent de l’existència, inspiració cultural…”, però ha lamentat que la veu del cristianisme en la cultura a Catalunya sigui poc escoltada, ignorada i menystinguda; i per això creu que els laics tenen una gran responsabilitat.

Curs passat

Finalment, el Dr. David Jou ha recordat que el curs passat el Patronat de la FJM ha reflexionat sobre la segona part del que anomenen el Tríptic de la pandèmia –la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada-, i que enguany dedicaran algunes sessions a la tercera part. “En aquest tema ens proposem pensar no solament sobre les qüestions conceptuals i religioses del canvi climàtic, sinó sobre el desbordament que suposa per a nosaltres el dinamisme de la natura –atmosfèric, geològic i, sobretot, biològic, en evolució, i del qual nosaltres mateixos som resultat- i el desbordament que per a la natura suposa la nostra activitat tecnològica. “La consciència d’aquest doble desbordament té un vessant religiós, que es manifesta en la consideració de les relacions entre la natura i el sagrat, en la nostra responsabilitat envers la natura, i en el nostre paper com a col·laboradors de la Creació”, ha conclòs.

Així mateix, el president de la Fundació ha destacat les activitats i les edicions més importants del curs passat i ha posat èmfasi en aquelles que s’inicien aquest curs. També ha volgut destacar que per primer cop des de la creació de la Fundació aquest curs per motius econòmics no es podran atorgar els Ajuts a la Formació, una tasca que ha omplert d’orgull a la FJM alhora de promocionar la recerca i el coneixement en l’àmbit del diàleg fe i cultura i de les relacions entre la religió i la societat contemporània.

Lliçó inaugural del Dr. Josep M. Mallarach

A continuació, el Dr. David Jou ha presentat el Dr. Josep M. Mallarach, que ha impartit la lliçó inaugural del curs, amb el títol: “El repte de recuperar el vincle espiritual amb la natura en el cristianisme d’avui”. El Dr. Mallarach, després d’explorar les dimensions del desbordament de la natura de la Terra, que ens precipita a una crisi sistèmica global, ha abordat el repte que el cristianisme d’avui té, a casa nostra, per recuperar el vincle espiritual amb la natura. “Quan s’examinen a fons les causes que han precipitat la crisis global, hom descobreix una pèrdua del vincle espiritual amb la natura, des la nostra pròpia fins a la de la Mare Terra. Aquesta pèrdua, accentuada des de la revolució industrial, va possibilitar que s’acabessin imposant el materialisme i la tecnocràcia, que es troben a la base de les tendències autodestructives en les quals estem immersos. Aquesta visió errònia de la realitat s’han infiltrat en moltes comunitats i mentalitats cristianes. Afrontar aquest repte demana un coratge immens”, ha explicat.

I el Dr. Mallarach ha afirmat que “l’esperança demana recuperar el vincles espirituals amb una natura maltractada, sofrent, i restablir el vincle sacramental amb la creació, per impulsar un conversió ecològica guiada per una prudència i una justícia que no separin la dimensió social de l’ambiental. Reconnectar amb les arrels de la tradició contemplativa i de pregària en la natura, i restablir una vida més simple i frugal, són remeis indispensables per guarir la confusió mental i la irresponsable disbauxa consumista que provoca el desbordament de la natura”.

 

Font: Fundació Joan Maragall

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#PatrimonireradeMar #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ho deixaren tot i el van seguir.

(Lc 5,1-11)