La família hospitalària de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa celebra el Dinar de Nadal

Més de 500 membres de la Hospitalitat de Lourdes es reuneixen en una jornada de germanor, agraïment i esperança compartida

22 Des, 2025
Montse Punsoda

La Hospitalitat de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa ha celebrat aquest diumenge 21 de desembre el tradicional Dinar de Nadal, una trobada que ha reunit més de 500 comensals i que, un any més, ha estat una expressió de germanor, agraïment i esperança compartida.

Una trobada de germanor

Les tres delegacions s’han retrobat a Barcelona per viure aquesta diada tan significativa, en què s’han recordat les experiències viscudes durant els pelegrinatges dels mesos de juliol i setembre, així com els pelegrinatges a Montserrat, i s’ha renovat el desig de continuar aquest camí de fe i servei, amb la mirada posada en Lourdes.

El dinar ha comptat amb la presència dels bisbes de les diferents diòcesis. Hi han participat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Javier Vilanova i Pellissa i Mons. David Abadías, així com l’arquebisbe emèrit, el cardenal Lluís Martínez Sistach. També hi han estat presents el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez, i el bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau.

Tots ells han compartit taula, juntament amb el representant de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el president de la Hospitalitat, Jaume Esteve Carbonell, i la vicepresidenta, Fina Via.

L’acte s’ha iniciat amb la benedicció dels aliments a càrrec del cardenal Omella, que ha desitjat «que tots avui recuperem forces amb la fraternitat d’aquest àpat i que la Mare de Déu de Lourdes ens acompanyi sempre».

«Més que un dinar, una abraçada de família»

Després del dinar, va intervenir el president de la Hospitalitat, Jaume Esteve Carbonell, que va remarcar que aquesta trobada és molt més que un àpat, ja que representa «una abraçada de tota la gran família hospitalària». Va subratllat que l’any viscut ha estat «intens, marcat pel servei, les emocions i també pels reptes, però sobretot per la certesa que, quan es camina plegats, la Mare de Déu acompanya i sosté».

Carbonell va recordar que els pelegrinatges a Montserrat i a Lourdes continuen sent el centre de la vida hospitalària, espais de pregària i comunitat, i ha posat en valor el servei com una «veritable escola d’humanitat». En aquest sentit, ha destacat que l’Hospitalitat «no és només un pelegrinatge, sinó una manera de viure que es concreta al llarg de tot l’any en la visita a malalts, persones grans i en l’acompanyament a famílies».

El president també va reconèixer la tasca de les delegacions, que fan possible que l’esperit de Lourdes sigui present al territori, així com el paper creixent dels joves, als quals ha definit com el «present i el futur de l’entitat».

Mirant al futur amb esperança

Mirant cap al 2026, Jaume Esteve Carbonellva animar a «continuar acollint, acompanyant i estimant, reforçant la comunicació i treballant perquè cada activitat sigui un espai de fe, trobada i servei».

El bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, va fer la cloenda del dinar donant gràcies a Déu per poder-se retrobar i compartir l’àpat com a germans.

La jornada ha finalitzat amb el cant de nadales i el tradicional repartiment de regals, en un ambient festiu i familiar.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)