La creu de Sant Climent de Veneçuela marca l’inici de la Quaresma a la nostra diòcesi

Una reproducció de l’emblemàtica creu on es va oficiar la primera missa a Sud-Amèrica és la protagonista de la cinquena edició de Sent la Creu

22 Febr, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll i Benjamí Grau

Una reproducció de la Creu de Sant Climent, símbol de l’aliança entre els colons i els indis, sota la qual es va oficiar la primera eucaristia al continent sud-americà, al segle XVI (1527), arriba a Barcelona com a símbol de la cinquena edició de Sent la Creu. Joves de tota la diòcesi s’han apropat a la basílica de Santa Maria del Mar per gaudir d’aquesta celebració promoguda pel Secretariat de Pastoral amb Joves que marca l’inici de la Quaresma.

El Sent la Creu dedicat al poble veneçolà

Cada any se celebra sota una creu arribada d’algun lloc del planeta en què la fe cristiana està perseguida. Enguany la pregaria i els donatius del Sent la Creu aniran pel poble veneçolà, per això tothom ha posat el seu gra de sorra, inclosos el cardenal Joan Josep Omella i el cardenal veneçolà Baltazar Enrique Porras qui ha presidit la missa. Porras és un prelat veneçolà, ferm defensor dels drets del seu poble, que actualment serveix com a arquebisbe metropolità de Mérida i com a administrador apostòlic de Caracas.

La creu que marca l’inici de l’evangelització de Sud-Amèrica

La creu de Sant Climent marca l’inici de l’evangelització de Sud-Amèrica. Es troba a Santa Ana de Coro (Veneçuela) i fou declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.  El cardenal Porras creu que a Veneçuela es viu «un moment de desafiament i repte, amb esperança per construir nous camins, amb sacrifici, on es poden viure situacions extremes que ens amarguen el cor». No obstant això, el cardenal Porras aposta per tenir “la paciència que ens faci sentir el valor del perdó i la misericòrdia”. A més de les desenes de joves i fidels de les diferents parròquies i moviments de Barcelona presents a la basílica, la cerimònia es va seguir telemàticament per centenars de veneçolans i veneçolanes.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)