La connexió de l’hàbit negre mortuori de Gaudí amb l’orde servita

Quan Antoni Gaudí va morir el van vestir amb l’hàbit negre dels Dolors de l’orde servita, orde que celebra els seus sants fundadors cada 17 de febrer. Ho afirmen el postulador dels servites Franco M. Azzalli, Mn. Armand Puig, el gaudinòleg José Manuel Almuzara i el frare caputxí Valentí Serra de Manresa, que afegeix que no s’ha trobat cap constància documental que Gaudí fos terciari franciscà. Fra Valentí assegura que l’hàbit de Gaudí és servita però que això no implica automàticament «que professés» ja que alguns personatges il·lustres de l’època com Joan Maragall, traspassat el 1911, van ser vestits amb un hàbit mortuori d’un orde religiós per desig o per amistat però sense haver professat necessàriament. 

Alguns documents relacionats amb Antoni Gaudí mencionen la seva gran espiritualitat franciscana i el fet que pogués ser terciari franciscà però en cap document consta que ho fos segons la investigació a fons feta per Fra Valentí.

Per la seva banda, els servites o Servents de Maria són un orde mendicant fundat per set sants el 1233. El seu carisma és el servei, la devoció a Maria, en especial l’advocació dels Dolors, la vida fraterna i la predicació per convertir els allunyats de Déu.

L’Orde dels Servents de Maria a Barcelona

Els frares servites, que segueixen la regla de sant Agustí, van arribar a Barcelona el 1576. El 1619 es van establir al convent de la Mare de Déu del Bon Succés (Plaça del Bonsuccés, 3), al costat de la Rambla. Van fomentar la devoció a la Mare de Déu dels Dolors possibilitant la formació de confraries. Els frares van haver de marxar per la desamortització de Mendizábal del 1835. Ara bé, la presència servita a l’Arquebisbat de Barcelona va seguir a través de fraternitats seglars. A més a més, avui en dia continua, per exemple, amb la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró. Fundada el 1693, que forma part de l’Orde Secular dels Servents de Maria i continua la devoció mariana i l’espiritualitat servita entre fidels laics. O també podem mencionar la congregació dels Dolors de Badalona.

Franco M. Azzalli: «És impossible no veure en la foto de Gaudí l’hàbit dels servents de Maria»

Segons fra Franco M. Azzalli, postulador per les causes dels sants i beats l’Orde dels Servents de Maria i responsable de l’Institut Històric, «és impossible no veure en la foto de Gaudí l’hàbit dels servents de Maria. Llàstima que per causa de la guerra civil no tenim documentació escrita» sobre si va ser servita o no.

Al respecte de si Antoni Gaudí era terciari servita, consultada l’oficina diocesana de causes dels sants de l’Arquebisbat de Barcelona, no hi ha cap constància que Gaudí hagués format part de cap orde religiosa a nivell documental. Des d’aquesta oficina s’explica que una persona va investigar arxius on es conserven llistes de terciaris servites de l’època, a un arxiu mercedari de València on es conserven, i Gaudí no hi apareix. Una altra tesi que aporten sobre l’hàbit mortuori negre dels Dolors que van posar a Gaudí seria que l’infermer que el va atendre a l’hospital fos servita i l’hi hagués posat ja que per l’accident la roba de Gaudí hagués quedat malmesa. Està documentat que l’infermer de Gaudí després de l’enterrament va tornar la roba del venerable.

Mn. Armand Puig, biògraf de l’arquitecte, és taxatiu sobre si Gaudí va ser o no terciari servita: «No ho va ser. En morir el van vestir amb l’hàbit dels servites, però no n’era».

Chiara Curti: «És molt probable que Antoni Gaudí pertanyés com a terciari a un ordre, encara que els documents s’hagin perdut o no s’hagin trobat encara»

Chiara Curti, arquitecta i experta en Gaudí, considera «versemblant que Gaudí hagués pertangut com a terciari a algun orde», però afegeix que «no disposem d’una prova documental que ho acrediti». Curti apunta que «és una hipòtesi que es basa en indicis i en el context: en determinats ambients, aquest tipus de pertinença es vivia amb discreció i no sempre deixava un rastre fàcilment localitzable». A més, explica que «entre els elements que convido a tenir en compte hi ha el fet que Gaudí tenia al seu despatx la regla franciscana». Des de la seva experiència personal, relata que la seva besàvia va ser terciària franciscana i, tanmateix, els seus fills només ho van saber el dia de la seva mort. Conclou que el cas de la seva besàvia «il·lustra fins a quin punt la condició de terciari podia mantenir-se en reserva en aquella època».

En definitiva, el que és segur és que l’hàbit mortuori negre dels Dolors que van posar a Gaudí després de la seva mort era el de l’orde servita, encara avui present a Catalunya a través de congregacions de laics.

Josep Àngel Colomés