«La casa de l’esperança»

Analitzem la pel·lícula que narra el conflicte nazi a través de la història d'un matrimoni de cuidadors del Zoo de Varsòvia

26 Maig, 2017
Montse Punsoda

La Segona Guerra Mundial i l’Holocaust tornen al cinema a partir del relat d’una història basada en fets reals que va tenir lloc al Zoo de Varsòvia. Es tracta de «La Casa de l’esperança», del director Niki Caro, que adapta la novel·la naturalista de l’escriptora americana,Diane Ackerman The Zookeeper‘s Wife.

Sinopsi

La història gira al voltant del Zoo de Varsòvia el qual serà utilitzat per treballadors d’aquest, el Jan i l’Antonina Zabinsku, per amagar centenars de jueus perseguits durant la invasió nazi que va tenir lloc el setembre de 1939 a Polònia. Tot i que posaran la seva vida en risc, el seu objectiu serà acollir quants més jueus per tal que no caiguin en mans dels soldats alemanys.

Petits herois

Tot i que no aporta gaire innovació quan a la persecució dels jueus a Polònia, la trama del relat serveix com a reflexió sobre la complexitat de les persones i la naturalesa i senzillesa dels animals. «La manera com la gent tracta els animals és un bon indicador de com tractaran els éssers humans», destaca el New York Post.

Segons Mn. Peio Sánchez, és «significativa, ja que enmig de les situacions de dificultat, presenta els herois com a personatges petits, quotidians, senzills, però disposats a jugar-se la vida». En aquesta línia destaca principalment l’actriu protagonista Jesica Chastain (Caso Sloane) amb una gran actuació que emociona.

Comentario Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)