La bona política està al servei de la pau

Descobreix el missatge del Sant Pare per a la celebració de la 52 Jornada Mundial de la Pau

20 Des, 2018
Església de Barcelona

 L’1 de gener se celebra la 52a Jornada Mundial de la Pau. El lema d’enguany serà «La bona política està al servei de la pau». Aquest missatge del papa Francesc vol aprofundir sobre la responsabilitat de fer bona política. “Sobretot dels qui governen” per arribar a la pau. “Donar la pau està en el centre de la missió dels deixebles de Crist”, explica el Papa.

El Sant Pare ho explica amb la metàfora d’una «casa», que simbolitza “cada família, cada comunitat, cada país, cada continent, amb les seves característiques pròpies i amb la seva història; és sobretot cada persona, sense distinció ni discriminació”. Per tant, aquest és també el desig del papa Francesc al començament del nou any: «Pau en aquesta casa».

El desafiament d’una bona política

“La política és un vehicle fonamental per a edificar la ciutadania” explica el Sant Pare.  “Quan aquells que s’hi dediquen no la viuen com un servei a la comunitat humana, pot convertir-se en un instrument d’opressió, marginació i fins i tot de destrucció” acaba assegurant. El Papa descriu en el seu missatge el gran desafiament que suposa mantenir una “responsabilitat política”. També destaca que si “l’acció de l’home està inspirada per la caritat”, és a dir, que la bona política està al servei de la pau, promovent així els Drets Humans, es pot “teixir un vincle de confiança i gratitud entre les generacions presents i futures.

Els vicis de la política

“Els vicis, que afebleixen l’ideal d’una democràcia autèntica, són la vergonya de la vida pública i posen en perill la pau social” explica el Sant Pare en el seu missatge. Hi ha molts vicis com poden ser la corrupció, la negació del dret, l’enriquiment il·legal, la tendència a perpetuar-se en el poder, la xenofòbia i el racisme; també el rebuig a tenir cura de la Terra o l’explotació il·limitada dels recursos naturals per un benefici immediat.

«No a la Guerra»

El papa Francesc assegura que: “No són acceptables els discursos polítics que tendeixen a culpabilitzar els migrants de tots els mals i a privar els pobres de l’esperança”. En canvi, ell proposa que la pau es basa en el respecte de cada persona. “Independentment de la seva història, en el respecte del dret i del bé comú, de la creació que ens ha estat confiada i de la riquesa moral transmesa per les generacions passades”.

Un gran projecte de pau

Aquests dies se celebren els setanta anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. Un document que donava uns drets fonamentals a tot ésser humà només pel simple fet de néixer. Uns drets universals, que pertanyen a l’ésser humà pel simple fet de ser-ho; inalienables, ningú els pot revocar; irrenunciables, no es pot renunciar a ells; intransferibles, només corresponen al seu titular; imprescriptibles, són per tota la vida; i indivisibles, cap dret pot gaudir-se a costa d’un altre.

“La pau, en efecte, és fruit d’un gran projecte polític que es fonamenta en la responsabilitat recíproca i la interdependència dels éssers humans, però és també un desafiament que exigeix ser acollit dia rere dia. La pau és una conversió del cor i de l’ànima” conclou el Papa.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)