La basílica de la Mercè estrenarà nou orgue

Barcelona estrenarà un nou orgue per les Festes de La Mercè de l’any 2018. Es podrà veure i escoltar a la Basílica de la patrona de la ciutat, i la seva estrena coincidirà amb el VIII Centenari de la fundació de l’orde dels mercedaris. El nou orgue de La Mercè serà construït pel taller de Gerhard Grenzing, establert al Papiol des de fa dècades i autor d’alguns dels darrers grans orgues que s’han inaugurat a Europa, com el que presideix l’Auditori de La Maison de la Radio, a París. Els treballs de construcció ja han començat, i està previst que finalitzin a l’estiu de l’any 2018. El projecte compta amb el suport de la Fundació Bancària «la Caixa», que aporta 670.000 euros. La resta, uns 300.000€, provindran d’aportacions de particulars, que podran apadrinar el tub que escullin d’entre els 3.000 de què disposarà l’instrument:

Els tubs es podran apadrinar a partir de només 50€. També es pot col·laborar fent donatius d’altres imports, adquirint un clauer commemoratiu a la botiga de la Basílica i, és clar, ajudant a difondre la campanya a les xarxes socials amb l’etiqueta #OrgueMercè, així com donant-la a conéixer entre els membres d’entitats, escoles, empreses, universitats, etc, que vulguin implicar-se en el projecte, així com els melòmans.

Beneficis

A canvi de la seva contribució, als padrins i padrines se’ls ofereix:
· La satisfacció de deixar la seva empremta al cor de Barcelona.
· El llistat complet figurarà en una placa quan l’orgue estigui enllestit.
· El mateix llistat s’amagarà en la “Càpsula del temps” on s’inclouran diferents materials que documentaran el procés de construcció del nou orgue.

La Germandat de La Mercè, que ha impulsat la construcció del nou instrument, hi treballa des de juny de 2015 per aconseguir els recursos i així fer que la Basílica de La Mercè, on es custodia la imatge de la Patrona de Barcelona, torni a ser no només un focus espiritual sinó també musical de la ciutat –a l’Escolania de La Mercè es van formar, per exemple, músics com Enric Granados i Gaspar Cassadó-.

Amb un nou orgue a La Mercè, Barcelona disposarà d’un instrument de referència i únic a la ciutat. A més, contribuirà a recuperar el patrimoni organístic que la capital catalana va perdre arran de la destrucció d’esglésies a la Setmana Tràgica i la guerra civil. Barcelona havia estat una ciutat amb una forta tradició organística que durant els darrers anys s’està recuperant de mica en mica. L’actual orgue de la basílica va ser projectat el 1940 per Gaietà Estadella, que va morir el 1944, abans de poder-lo acabar. A data d’avui resta inacabat i ha acusat el pas del temps, cosa que fa inviable el seu ús concertístic i el seu paper en les celebracions litúrgiques és limitat. Tanmateix, s’està buscant un comprador ja que es tracta d’un instrument que amb una adequació pot funcionar sense problemes en un altre espai .

L’orgue de La Mercè es beneficiarà de l’acústica de la basílica on es custodia la imatge de la patrona de Barcelona, i incorporarà els darrers avenços en orgueneria. Quan estigui enllestit, permetrà interpretar i escoltar obres de compositors tan diversos com Bach, Liszt o Messiaen i mantenir una activitat musical estable i oberta a la ciutadania. Serà un instrument que comptarà amb tres teclats i pedaler, amb aproximadament 3.000 tubs repartits en 42 registres diferents –es tracta d’un projecte encara obert i que pot créixer durant el procés de construcció-. D’aquesta manera, l’orgue de La Mercè servirà tant per al culte ordinari i les funcions litúrgiques com per a la celebració de grans concerts que completin l’oferta cultural de la ciutat. Les intervencions previstes respectaran la configuració del moble, amb algunes millores estètiques i musicals (per exemple, es veuran tubs a tota la façana, mentre que ara només se’n veuen a les torres laterals). S’està analitzant la conveniència de mantenir el color de l’orgue actual, modificat als anys 40, o recuperar el color clar que tenia l’instrument destruït durant la guerra civil.

Es tracta d’un orgue emmarcat en l’evolució  de l’escola catalana, desenvolupada des del segle XIV fins a principis del S. XX. Sobre aquestes bases, Gerhard Grenzing ha projectat un instrument a partir d’experiències i innovacions pròpies, seguint la tendència actual en la construcció d’orgues, que és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors amb un disseny i uns materials actualitzats.

Els tubs de la façana, que queden a la vista, portaran el nom del seu padrí, mentre que el llistat complet dels mecenes es podrà veure en un lateral de l’orgue. A més, tots els noms figuraran en una “Càpsula del temps” que s’amagarà dins l’estructura de l’instrument després de la inauguració perquè només el pugui trobar quan es restauri d’aquí a dècades o segles. Aquesta càpsula contindrà el llistat dels mecenes, així com altres documents relatius al procés de construcció de l’orgue.