L’Assemblea Nacional d’Stella Maris aprofundeix en el reconeixement internacional

El director de Stella Maris Ricard Rodríguez insisteix en la necessitat d'aquesta trobada per reflexionar i traçar línies d'actuació

31 Oct, 2022
Església de Barcelona

En el mes d’octubre ha tingut lloc l’Assemblea Nacional de Stella Maris d’Espanya, a la Casa d’Exercicis de la Immaculada, al Port de Santa Maria (Cadis). El Director Nacional de Stella Maris Espanya i director del Secretariat de l’Apostolat del Mar de l’Arquebisbat de Barcelona, ​​Ricard Rodríguez-Martos, va assistir amb Mons. Luis Quinteiro Fiuza, Bisbe Promotor de Stella Maris.

La trobada, que es realitza una vegada cada dos anys, va comptar també amb diferents representants de Stella Maris procedents de tot el territori: La Corunya, Vigo, Gijón, Barcelona, ​​Tarragona, Castelló, Almeria, Huelva, Tenerife i Las Palmas. Entre els assistents destacava també la Directora del Secretariat de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions, la Sra. Maria Francisca Sanchez Vara, i l’adjunta al director internacional de Stella Maris, Hna. Kathleen Redido.

Promoure la presència i estendre relacions

Aquesta vegada, el lloc d’acollida va ser a Cadis, un punt costaner on encara no hi ha cap seu de Stella Maris. En aquest sentit, Mn. Rodríguez explica que un dels propòsits era portar la idea de Stella Maris a aquesta zona per promoure’n la creació. «És precisament un dels objectius que tinc com a director -explica Ricard Rodríguez-. Cal ampliar la presència de Stella Maris al territori, per garantir la cura de la gent de mar als diferents ports així com la identificació d’aquesta a nivell internacional».

A la trobada els va acompanyar el bisbe de la Diòcesi de Cadis-Ceuta, Mons. Rafael Zornoza, i el director general de l’Autoritat Portuària de la Badia de Cadis, Agustín Romero.

Temes de treball

A més de l’objectiu de «vincular les diferents seus de Stella Maris i propiciar el coneixement entre elles», al llarg de les jornades es va aprofundir en diferents temes, com l’aplicació dels convenis de l’OIT i la importància en la defensa dels drets dels marins procedents de tot el món. En aquesta línia, s’ha insistit a sensibilitzar que «tots formem part d’un conglomerat present a nivell internacional», explica Mn. Rodríguez. En aquest sentit, la Gna. Kathleen va subratllar la necessitat de consciència de «xarxa universal».

També es va tractar la cura de les Gents de la Mar, marcant alhora la identitat d’Església rere la insígnia de Stella Maris. I va posar èmfasi en la sostenibilitat social del port i el paper de Stella Maris, l’economia dels diferents Centres, i la comunicació des dels mitjans de comunicació social i la seva repercussió en la tasca de Stella Maris. En aquest aspecte, hi ha un compromís de l’Assemblea per potenciar la presència de Stella Maris als mitjans de comunicació social.

Conclusions

Entre les conclusions de cadascun dels temes es va destacar la necessitat que els Centres de Stella Maris treballin en coordinació amb les Capitanies Marítimes i ITF, així com l’aportació de Stella Maris a la «cultura de la cura» proposada pel Papa Francesc.

Segons explica Mn. Ricard Rodríguez, «es va insistir a tenir present a la nostra activitat la identitat de Stella Maris, partint de la seva trajectòria al llarg de 100 anys d’existència». Entre les seus, destaca com la més veterana la de Barcelona que uneix la seva experiència juntament amb altres més joves. Aquest és un dels punts que cal destacar d’aquestes trobades, l’intercanvi d’experiències i de realitats entre unes seus i altres. «Aporta creixement i experiència a la cura de la gent de mar», explica el director de Stella Maris.

Entre els aspectes més tècnics, es va tractar la necessitat de buscar mitjans de finançament per al manteniment i la continuïtat de la tasca de Stella Maris. També garantir la sostenibilitat social dels ports i de les Gents del Mar i, en aquest context, el propòsit de treballar per a la consecució d’un Comitè de Benestar Nacional. Vinculat amb aquest, van destacar la necessitat d’una nova imatge corporativa i les eines que desenvolupa Stella Maris, així com de la coordinació i el treball en xarxa a nivell nacional i internacional com a expressió de la comunió eclesial.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

(Mt 5,1-12a)