La 435a edició de les Festes de Sant Roc festeja diversos aniversaris

El Palau Episcopal se suma un any més als actes festius amb la recepció i dansada del seguici festiu tradicional

17 Ag, 2024
Església de Barcelona

Un any més l’Arquebisbat de Barcelona ha rebut el seguici festiu amb motiu de la festa de Sant Roc. Enguany ha estat la 435ena edició, un número rodó en què s’ha conmemorat que s’ha assolit el projecte de recuperació dels Capgrossos Vells de Sant Roc de la Plaça Nova: el «Tano» i el «Beco». Del 13 al 17 d’agost, han tingut lloc els diferents actes festius organitzats per l’Associació de festes de Plaça Nova.

Any d’aniversaris

Enguany, a banda de la recuperació del Cap gros Tano, que s’ha pogut unir en aquesta edició amb el cap gros Beco, recuperat l’any passat, hi ha més efemèrides. És el cas de la presentació de la cobla de la Suite de l’Aliga de la Ciutat, figura que suma ja 650 anys o més. I aquest se suma als 40è aniversari dels Diables del Barri Gòtics, el cinquantè de la festa del Gos i els 120 de la Cucanya. 

«Fer valer la història d’un veïnat»

Ara fa deu anys, l’Associació iniciava un projecte de recerca, estudi, memòria i difusió anomenat «4¼» mitjançat exposicions, publicacions, actes acadèmics i festius pel que van rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Cultura Popular. «Aquest donava a conèixer  diferents aspectes socials, culturals i festius del barri de Plaça Nova». Així ho explica el president de l’Associació de Festes de Plaça Nova, Xavier Cordomí, que assegura que és «un projecte que fa valer la realitat i la història d’un veïnat que, invisibilitzat per la centralitat i amagat per la quotidianitat aliena que transforma, complica i desborda la vida corrent de la ciutadania, esdevé excepcional en els moments més senzills i íntims com ara la festa».

Ruta per Santa Maria del Pi, Catedral i Palau Episcopal

Entre els diferents actes culturals aquest 16 d’agost pel matí ha tingut lloc la Renovació del Vot a Sant Roc a l’Altar Major de la Basílica de Santa Maria del Pi amb una missa solemne. Durant l’ofertori, s’ha fet el Ball dels Gegants Centenaris de Sant Roc de la plaça Nova, amb la música de la Cobla Ciutat de Granollers. Després de la tradicional benedicció dels panellets de Sant Roc, s’ha venerat la relíquia del Sant i s’ha cantat els Goigs amb la Coral de Sant Medir.  

Amb el repic de campanes i el so dels morters, el seguici ha sortit de Santa Maria del Pi direcció cap a la Catedral de Barcelona. On l’Aliga de la Ciutat ha dansat davant la capella del Sant. Tot seguit, els balls d’honor dels bastoners, el nan Cu-cut, els gegants infantils, el Lleó, l’Àliga de la Ciutat, els Gegants Centenaris i el diable de Sant Roc han visitat, a les 12 h, el Palau Episcopal de Barcelona on l’ha rebut el vicari Mn. Joan Obach. Posteriorment, la celebració s’ha traslladat al balcó del palau Episcopal, on ha tingut lloc una antiga tradició i privilegi de les Festes de Sant Roc: s’ha col·locat la Bandera Verda de la Comissió de Festes.

Orígens 

Les festes de Sant Roc a la plaça Nova tenen l’origen el 1589. Aquell any es va fer la primera celebració en honor al sant que havia protegit els vilatans de la pesta. Aquesta tradicional celebració només s’ha interromput durant els primers anys de la guerra del Francès i per la Guerra Civil Espanyola. Ara, des del 21 de març de 2017, les festes de Sant Roc són Festa Patrimonial d’Interès Nacional inscrita al catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

9 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)