La 38a edició de les Jornades de Gent de Mar reivindica el diàleg interreligiós davant la polarització

La taula rodona a Stella Maris Barcelona posa el focus en la convivència i la comprensió entre religions com a antídot a la fragmentació social

26 Nov, 2025
Montse Punsoda

Barcelona ha acollit la 38a edició de les Jornades de Gent de Mar, impulsades per Stella Maris Barcelona, l’Apostolat del Mar de l’Arquebisbat de Barcelona, amb l’objectiu d’aprofundir en la pluralitat humana i cultural del món marítim, un entorn professional que funciona també com a escola de convivència entre identitats, creences i orígens diversos. En aquesta edició, la seu de Stella Maris ha acollit la taula rodona interreligiosa titulada «El valor imprescindible del diàleg interreligiós davant la polarització», centrada en el paper del diàleg entre religions per superar la fragmentació social i afavorir el reconeixement de l’altre com a persona.

Diàleg interreligiós, un antídot contra les polaritzacions

L’acte va ser presentat i moderat pel Dr. Joan Hernández Serret, professor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), director del Grup d’Estudi de Temes Religiosos (GTER) i del Secretariat de Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona. Hernández Serret va alertar sobre el perill de les polaritzacions, que simplifiquen la identitat humana i transformen el diferent en una etiqueta. Va reivindicar el diàleg interreligiós com a antídot social i espiritual, capaç de generar canvi de mirada i acostar persones que, d’entrada, no hi creuen.

Va recordar la importància del Concili Vaticà II (1965) i del document Nostra aetate, que impulsa una nova mirada cap a les altres religions, reconeix la dignitat humana per damunt de qualsevol etiqueta, afirma que hi ha bondat i veritat en l’altre i rebutja l’odi i la discriminació per motius de fe, convidant a cooperar per la pau i el bé comú. Aquest esperit també s’ha vist reflectit en el document Fratelli tutti del papa Francesc, que promou una cultura del respecte mutu i del compromís amb l’altre.

Fer autocrítica i anar en contra els fonamentalismes

En el col·loqui posterior van participar representants de tradicions diverses —budistes, protestants, ortodoxos, catòlics i membres de la Fe Bahá’í— així com professionals vinculats al Port de Barcelona i la Marina Mercant. Des de les diferents intervencions es va defensar que la pau i l’amor ha de ser el que mogui les diferents religions, i es va coincidir en tres punts principalment: els fonamentalismes impedeixen el diàleg; els estereotips anul·len la relació autèntica; i totes les religions han de fer autocrítica i sanar memòries de confrontacions històriques. En aquesta línia, el sacerdot Antoni Matabosch va subratllar la necessitat de reconèixer excessos passats i demanar perdó, recordant que la força del diàleg neix de l’escolta i la humilitat.

Per la seva part, el director de Stella Maris, Ricard Rodríguez, va insistir en la importància de la mirada personal exposant que «de vegades parlem de grups i no de persones, i cal anar al fons de la persona per poder establir un diàleg». Quant a la importància d’abordar el tema en la cultura del món marítim, va subratllar la necessitat «d’analitzar i conèixer no només com a realitat professional, sinó també per la pluralitat de persones que el formen». «En un vaixell conviuen persones de totes les religions i no religions, i aquest esperit d’enteniment i escolta ens ajuda a construir un món una mica més just i millor per a tots», afegeix.

La sessió es va tancar amb un missatge simbòlic d’esperança. El moderador va concloure que «una persona amb esperança i fe en el diàleg està cridada a ser espurna de llum en la foscor», recordant que, com els fars al mar, no eliminen la boira però eviten encallar-se i ajuden a continuar el rumb plegats.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)