«Jugar-te el planeta no és una loteria»

Després d’un any 2019 frenètic, formant part del quinquenni amb les temperatures més altes registrades en l’àmbit mundial. Així, s’aconsegueix un nou rècord d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle on es multipliquen els desastres climàtics vinculats a sequeres, inundacions, huracans o onades de calor extremes. Per això, el món està assistint al despertar de la joventut mundial, que reclama una acció urgent i contundent per part dels governs. La COP25 a Madrid, amb el seu lema “És temps d’actuar”, és exemple d’aquest desvetllament.

El 2020 és l’any clau per afrontar aquesta “emergència climàtica. El 2015 es va aprovar l’Acord de París que es posarà en marxa enguany. Abans que entri en vigor cal acordar el llibre de regles que encara no està tancat. Tant el COP25 com expressa el Representant Vaticà en les negociacions, i actual Nunci Apostòlic a Espanya, cal “més ambició i més acció” però aquestes paraules no es tradueixen en fets.

Mans Unides acompanya i segueix amb interès les negociacions pel clima a través de  «Justícia Climàtica». Qualsevol avanç en les negociacions climàtiques té un impacte directe en el present i el futur de les poblacions més pobres del món, aquelles a les que Mans Unides serveix, acompanya i recolza en els seus processos de desenvolupament. Les persones més pobres i vulnerables són les que sofreixen amb major intensitat els impactes del canvi climàtic. Paradoxalment, són les menys responsables de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle que produeix el canvi climàtic. I són les que tenen menys recursos per a adaptar-se als canvis i afrontar els danys produïts.

Anàlisi de la COP25 de Madrid

Falta d’ambició en la reducció d’emissions

L’Acord de París assumeix com a objectiu principal evitar la pujada de les temperatures per sobre de 2 °C i proposa esforçar-se per limitar aquesta pujada a no més d’1,5 °C, en relació amb els nivells preindustrials. Per dur-ho a terme, cada país contribuirà voluntàriament amb les seves reduccions d’emissions, esperant que l’esforç comú permeti aconseguir l’objectiu, quelcom poc efectiu.

“És urgent, si volem evitar una crisi climàtica irreversible, un augment en l’esforç de tots els països, especialment dels més contaminants. Però a Madrid no hem vist aquesta ambició” han assegurat des de Mans Unides. “Cap dels grans països es va comprometre a disminuir les seves emissions. I ni tan sols es va arribar a un acord sobre la data límit perquè cada país presenta les seves propostes en 2020” van prosseguir. Més de 90 països s’han compromès a treballar per la neutralitat climàtica, i més de 30 s’han compromès a ampliar les seves contribucions nacionals. Però, per Mans Unides, “l’esforç continua sent insuficient. I l’amenaça major d’aquesta inacció és per als més vulnerables”.

 Un mercat d’emissions sense regles justes

L’article 6 de l’Acord de París, sobre els mercats de carboni, era l’únic tema pendent per tancar el “llibre de regles”. Madrid no va ser l’excepció i l’acord va acabar sent impossible. Sobre la taula es van tractar tres qüestions. L’oposició als països que volien sumar el seu “saldo d’emissions” sota el Protocol de Kyoto per utilitzar-lo a l’Acord de París; la mala pràctica de la doble comptabilitat de les mateixes emissions tant per part del país desenvolupat que finança un projecte per a evitar emissions, com per part del país en desenvolupament on s’executa el mateix; i la falta de salvaguardes socials i ambientals, que garanteixin que aquest mercat es realitza sota el respecte dels drets humans i la preservació ambiental. Un acord impossible que es tornarà a posar sobre la taula pel COP26 a Glasgow l’any que ve. Per Mans Unides “és millor una falta d’acord que un mal acord deixi sense protecció a les persones i al planeta”.

Finançament difús per als països en desenvolupament

 El 2010 per la COP 16 es va crear l’anomenat “Fons Verd Climàtic” amb l’objectiu de finançar als països en desenvolupament, amb 100 mil milions de dòlars anuals per ajudar en els seus processos de disminució d’emissions i adaptació al canvi climàtic. Un projecte que s’ha de posar en vigor aquest 2020. Un acord que Mans Unides denomina “d’insuficient” perquè “es limita a recordar aquest compromís, i fa una tímida crida a “les entitats” a col·laborar en l’esforç”.

“Pèrdues i danys”, el tema central

 Afrontar aquí i ara els danys i les pèrdues. Aquest és el tema en el qual s’ha centrat la COP de Madrid. Un exemple d’aquests danys és Moçambic, que va rebre el 2019, per primera vegada en la seva història, l’impacte de dos violents huracans, separats per unes quantes setmanes.

La COP es va plantejar la necessitat d’anar més enllà del suport tècnic, com els mecanismes d’alerta primerenca, i abordar la qüestió del finançament: una línia específica per a finançar la resposta als desastres climàtics. “La decisió final va ser ambigua” segons explicaven a Mans Unides: “no a una nova font de finançament, sí a accés a finançament a través del Fons Verd Climàtic. Un Fons molt per sota de l’objectiu proposat, i ara per ara sense mecanismes clars per accedir a fons per pèrdues i danys”.

Un clar pas en igualtat de gènere

Un dels passos més significatius de la COP25 ha estat, finalment, l’aprovació del “Pla d’Acció de Gènere”. Es tracta d’un pla que busca una major igualtat entre homes i dones, tant en la presa de decisions sobre canvi climàtic en l’àmbit de les COP, com facilitar el seu paper en els plans nacionals de canvi climàtic, incloent-hi eines de formació, comunicació, promoció del lideratge o mecanismes de seguiment.

“Malgrat aquests avanços, està clar que a la COP25 no s’han posat els fonaments necessaris per a una major ambició climàtica i una acció més urgent” asseguren des de Mans Unides que prometen continuar treballant “per un Acord de París exigent i congruent amb la dignitat de les persones, el fre al deteriorament del planeta, i la justícia climàtica”.